Análisis esporo-polínico de la miel y el propóleo, y su relación con el entorno

Abstract

Estudiar els productes d’ Apis mellifera derivats dels recursos botànics (mel, melat, pol·len i pròpoli), és útil per a caracteritzar i posar en valor els productes de l’ abella d’ un territori i per a comprendre les interaccions planta-pol·linitzador. La melisopalinologia té com a objectius la determinació geogràfica i botànica dels productes apícoles, basant-se en la presencia de tipus pol·línics (TP). El primer objectiu de la present tesi ha estat determinar quines plantes són útils per a A. mellifera a Catalunya, a través d’una revisió bibliogràfica i d’observacions in situ s’ha elaborat una llista de 424 tàxons útils, de 114 famílies. Per a l’estudi melissopalinològic de les 51 mels i els 26 pròpolis analitzats en aquesta tesi es va elaborar una palinoteca de referència en base als TP dels tàxons d’interès apícola de Catalunya. Com a resultat de l’anàlisi melissopalinològica, s’ha determinat l’origen geogràfic i botànic de les mels i els pròpolis, i s’han identificat 156 TP de 74 famílies. A través de l’anàlisi de l’espectre pol·línic de les mels, s’ han tipificat diferents tipus de mels, tant multiflorals com monoflorals, de diferents zones geogràfiques i de diferents anys. A més, l’anàlisi estadística ha mostrat l’existència de diferències significatives entre les mels urbanes i la resta de mels. A les mels no urbanes s’han identificat 131 TP. Tot i que els més freqüents són autòctons (Brassicaceae T., Coronilla T., Quercus perennifolio, Rubus T., Salix sp. y Ulex T.), l’aparició d’espècies invasores (com Ailanthus altissima) mostra la seva utilitat com a recurs apícola, i indica que cal tenir en compte a aquest tipus d’espècies a l’hora d’establir l’origen geogràfic i botànic de les mels d’ un territori. També, destacar l’elevada presència i percentatges de TP com Cistus monspeliensis, Hedera helix, Rhamnus sp. i Salix sp., que podrien servir com a indicadors per a la tipificació geogràfica de mels de Catalunya. Per altra banda, es veu reflectida la importància per a A. mellifera dels ecosistemes de tipus matollar i herbaci, així com, que les abelles de ruscs situats a la perifèria de nuclis urbans s’ endinsen a les ciutats per alimentar-se, mentres que les de ruscs urbans poden allunyar-se de la ciutat. En les mels urbanes, procedents de Barcelona i Viladecans, s’han identificat 89 TP, tant ornamentals com silvestres. L’ aparició dels TP Cercis, Phoenix, Schinus, Agave, Ailanthus altissima, Eucalyptus sp. i Sophora sp., fan palesa la marcada influència de tàxons exòtics. D’altra banda, l’aparició d’un alt percentatge de tàxons arvenses indica que A. mellifera els visita, i reflecteix la importància de minimitzar l’ús d’ herbicides, i la d’adequar sòls amb aquest tipus de vegetació en ciutats. Referent als pròpolis, l’espectre pol·línic reflecteix la variabilitat de paisatges i vegetació de Catalunya. Es van analitzar 26 mostres que van permetre la determinació de 135 TP, dels quals els més freqüents van ser Asparagus sp., Brassicaceae T., Hedera helix, Quercus perennifoli y Rosmarinus officinalis. A més, les diferències observades en els pròpolis de Catalunya en funció del seu color i textura, podrien estar relacionades amb l’origen botànic de les resines procedents de Pinus sp., Quercus sp, Castanea sativa i Populus sp. Comparant les mostres de pròpolis i mel d’un mateix lloc, s’observa que la riquesa i la diversitat pol·línica és major en pròpolis que en mels i, encara que hi ha relació entre els seus espectres pol·línics, els tipus pol·línics difereixen en un 64,4%. Per això, l’estudi de l’espectre pol·línic de tots dos productes aporta una informació més precisa sobre la vegetació circumdant dels abellars, complementant i millorant la determinació de l’origen geogràfic de mels, sobretot, d’ aquelles amb una diversitat pol·línica molt baixa.

Estudiar los productos de Apis mellifera derivados de recursos botánicos (miel, mielato, polen y propóleo), es útil para caracterizar y valorar los productos de la abeja de un territorio y para comprender las interacciones planta-polinizador. La melisopalinología tiene como objetivos la determinación geográfica y botánica de los productos apícolas, basándose en la presencia de tipos polínicos (TP). El primer objetivo de la presente tesis ha sido determinar qué plantas son útiles para A. mellifera en Catalunya, a través de una revisión bibliográfica y de observaciones in situ se ha elaborado una relación de 424 taxones útiles, de 114 familias Para el estudio melisopalinológico de las 51 mieles y 26 propóleos analizados en esta tesis se elaboró una palinoteca de referencia en base a los TP de los taxones de interés apícola de Catalunya. Como resultado del análisis melisopalinológico, se ha determinado el origen geográfico y botánico de mieles y propóleos, y se han identificado 156 TP de 74 familias. A través del análisis del espectro polínico de las mieles, se han tipificado distintos tipos de mieles, tanto multiflorales como monoflorales, de diferentes zonas geográficas y distintos años. Además, el análisis estadístico ha mostrado la existencia de diferencias significativas entre las mieles urbanas y el resto de mieles. En las mieles no urbanas, se han identificado 131 TP. Aunque los más frecuentes son autóctonos (Brassicaceae T., Coronilla T., Quercus perennifolio, Rubus T., Salix sp. y Ulex T.) la aparición de especies invasoras (como Ailanthus altissima) muestra su utilidad como recurso apícola, e indica que hay que tener en cuenta a este tipo de especies al establecer el origen geográfico y botánico de las mieles de un territorio. También, destacar la elevada presencia y porcentajes de TP como Cistus monspeliensis, Hedera helix, Rhamnus sp. y Salix sp., que podrían servir como indicadores para la tipificación geográfica de mieles de Catalunya. Por otro lado, se ve reflejada la importancia para A. mellifera de los ecosistemas de tipo matorral y herbáceo, así como que las abejas de la periferia de núcleos urbanos se adentran en las ciudades para alimentarse, mientras que las de colmenas urbanas pueden alejarse de la ciudad. En las mieles urbanas, de Barcelona y Viladecans, se han identificado 89 TP, tanto ornamentales como silvestres. La aparición de los TP Cercis, Phoenix, Schinus, Agave, Ailanthus altissima, Eucalyptus sp. y Sophora sp., hacen patente la marcada influencia taxones exóticos. Por otro lado, la aparición de un alto porcentaje de taxones arvenses indica que A. mellifera los visita, y refleja la importancia de minimizar el uso de herbicidas, y la de adecuar suelos con este tipo de vegetación en ciudades. Referente a los propóleos, el espectro polínico refleja la variabilidad de paisajes y vegetación de Catalunya. Se analizaron 26 muestras que permitieron la determinación de 135 TP, de los cuales los más frecuentes fueron Asparagus sp., Brassicaceae T., Hedera helix, Quercus perennifolio y Rosmarinus officinalis. Además, las diferencias observadas en los propóleos de Catalunya en función de su color y textura, podrían estar relacionadas con el origen botánico de las resinas procedentes de Pinus sp., Quercus sp, Castanea sativa y Populus sp. Comparando las muestras de propóleo y miel de un mismo lugar, se observa que la riqueza y la diversidad polínica es mayor en propóleos que en mieles y, aunque existe relación entre sus espectros polínicos difieren en un 64.4%. Por ello, el estudio del espectro polínico de ambos productos aporta una información más precisa sobre la vegetación circundante de los colmenares, complementando y mejorando la determinación del origen geográfico de mieles, sobre todo, aquellas con una diversidad polínica muy baja.

The study of Apis mellifera products derived from botanical resources (honey, honeydew honey, corbicular pollen, and propolis) is useful to assess the quality of bee products in a territory and to better understand plant-pollinator interactions.

The main objectives of Melissopalynology are the determination of the geographical and botanical origin of bee products, based on the presence of nectariferous and/or polliniferous pollen types (PT).

The first objective of this thesis was to determine which plants are useful to A. mellifera in Catalonia, through a literature review as well as on-site observations has been obtained a list of 424 useful taxa from 114 families.

For the melissopalynological study of the 51 honeys and 26 propolis analyzed in this thesis, a reference palinotheque was elaborated based on the list of the pollen types (PT) from the taxa with beekeeping interest in Catalonia. As a result of the melissopalynological analysis, the geographical and botanical origin of the honeys and propolis have been determined, and 156 pollen types of 74 families identified.

Through the analysis of the pollen spectrum of honeys, different types of honey have been typified, both multifloral and monofloral, from different geographical areas and from different years. In addition, the statistical analysis has demonstrated the existence of significant differences between urban honey and other honey.

In non-urban honeys 131 PT were identified. Although the most frequent are native (Brassicaceae T., Coronilla T., Quercus deciduous, Rubus T., Salix sp., and Ulex T.), the appearance of invasive species (such as Ailanthus altissima) shows it’s as apicultural resource, and indicates that this type of species must be taken into account when establishing the geographical and botanical origin of honeys from a given territory. Also, the high presence and percentages of PT such as Cistus monspeliensis, Hedera helix, Rhamnus sp. and Salix sp. could serve as indicators for the geographical classification of honey from Catalonia. On the other side, it has been reflected the importance for A. mellifera of shrubland and herbaceous ecosystems, as well as that honeybees located on the periphery of urban centers enter the cities to feed, and that bees from urban beehives can move outside the city.

In the urban honeys from Barcelona and Viladecans, 89 PT were identified, both ornamental and wild. The presence of Cercis, Phoenix, Schinus, Agave, Ailanthus altissima, Eucalyptus sp. and Sophora sp. reveal the marked influence of exotic taxa. On the other hand, the appearance of a high percentage of PT of weed taxa indicates that A. mellifera visits them, and reflects the importance of minimizing the use of herbicides and of implementing soils with this type of vegetation in cities.

Regarding propolis, the pollen spectrum reflects the variability of landscapes and vegetation in Catalonia. 26 samples were analyzed, and 135 PT determined, of which the most frequent being Asparagus sp., Brassicaceae T., Hedera helix, Quercus deciduous and Rosmarinus officinalis. Furthermore, the differences observed in the propolis of Catalonia, on the basis of their color and texture, could be related to the botanical origin of the resins from Pinus sp., Quercus sp, Castanea sativa, and Populus sp.

Comparing the samples of propolis and honey from the same place, it was observed that the richness and diversity of pollen is greater in propolis than in honey and, although there is a relationship between their pollen spectra, the pollen types differ by 64.4%. Therefore, the study of the pollen spectrum of both products provides more precise information about the surrounding vegetation of the beehives, complementing and improving the determination of the geographical origin of honey, especially those with a very low pollen diversity.