Essays in financial intermediation

Abstract

Financial intermediation helps the economy allocate capital, presumably, in an efficient, safe and rational way (Manove and Padilla, 1999; Coval and Thakor, 2005). This dissertation studies if financial intermediaries behave so. Chapter 1 finds inefficiencies. I use loan-level data and bank closures to demonstrate that a distressed bank had overcharged its good-quality customers, and since they had paid these rents, switching must have been even costlier. This serves as a novel estimate of firms’ switching costs and a novel identification of the hold-up problem. In Chapter 2, I match German banks’ FX-denominated balance sheet exposures with transaction-level derivative exposures, and, for the first time, use such detailed data to study banks’ FX risk management. I find limited evidence of hedging, which suggests insufficient risk management. In Chapter 3, I use millisecond-stamped transaction-level stock trading data to show, for the first time, that algorithms trade stocks more rationally than human traders.

La intermediació financera ajuda a l'economia a assignar capital, presuntament d'una manera: eficient, segura i racional (Manove and Padilla, 1999; Coval and Thakor, 2005). Aquesta tesi estudia si els intermediaris financers es comporten de tal manera. El primer capítol troba ineficiències. Utilitzo dades a nivell de préstecs i de tancaments bancaris per demostrar que un banc amb problemes va sobrecargar amb interessos del crèdit els seus bons clients, i com els clients havien pagat aquestes rendes, cambiar de banc encara era més costós per a ells. Aquestes dades serveixen com una nova estimació dels costos de canvi i una nova identificació del problema de manteniment o "hold-up". En el capítol 2, aparello les exposicions a divises estrangeres en el balanç de bancs alemanys amb exposicions a derivats a nivell de transaccions, i, per primer cop, utilitzo aquestes detallades dades per estudiar la gestió del risc de divisa. Trobo evidencia limitada d'us en cobertura, el que suggereix gestió insuficient del risc. En el tercer capítol, utilitzo dades de transaccions a nivell de milisegon del mercat bursàtil per demostrar, per primera vegada, que els algoritmes compren i venen accions de manera més racional que els compradors i venedors d'accions humans.