Universitat Pompeu Fabra
Apesteguía, José
Alaoui, Larbi 
2020-07-22
136 p.
Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Economia i Empresa
This thesis consists of three independent essays on behavioral economic theory. The rst article (Chapter 2) builds a framework of rational decision-making with conformity. The approach in this chapter is axiomatic. I show that, based on a set of reasonable axioms, preferences can be represented by a simple utility speci cations that is easy to use in applications. The essay nally proposes two distinct ways to measure individual conformity and discusses the advantages and drawbacks in each case. Chapter 3 applies the framework developed in Chapter 2 to analyze the e ects of social norm marketing as a policy instrument. I show that, by publishing the frequency with which each alternative is chosen in society, the government is able to alter the choices of individuals in its interest. Finally, Chapter 4 provides a model of dynamic discrete choice in which preferences are assumed to be history-dependent. The essay lays out the outlines the optimal behavior that a monopolist facing such type of consumers should follow in order to maximize pro ts.
Aquesta tesi està composta per tres assajos independents sobre economia del comportament, des d’una perspectiva teòrica. El primer article (Capítol 2) construeix un marc de presa de decisions racional en el qual s’assumeix a l’individu una tendència a inherent a la conformitat. L’enfocament en aquest capítol és axiomàtic. Demostro que, en base a un conjunt d’axiomes raonables, les preferències poden representar-se mitjançant especificacions d’utilitat simples que són fàcils d’usar en les aplicacions. L’assaig finalment proposa dues maneres diferents de mesurar la conformitat individual i analitza els avantatges i els inconvenients en cada cas. El tercer capítol aplica el marc indicat en el capítol 2 per analitzar els efectes del màrqueting de normes socials com a instrument de política. Demostro que, al publicar la freqüència amb què cada alternativa és triada en la societat, el govern pot alterar les eleccions dels individus en el seu interès. Finalment, el capítol 4 proporciona un model d’elecció discreta dinàmica en què se suposa que les preferències depenen de la història de consum. L’assaig exposa les línies generals de ’comportament òptim que ha de seguir un monopolista que s’enfronta a aquest tipus de consumidors per maximitzar els seus beneficis.
Behavioral economic theory; Economia del comportament
33 - Economics. Economic science
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
