Les compositores catalanes del segle XIX: Un impuls creador

Abstract

En aquest treball s’ha sistematitzat, descobert i indexat un repertori que fins ara no s’havia estudiat, l’obra de les compositores que visqueren a Catalunya durant el segle XIX, des de la primera de la qual tenim referència, Maria Dolors Vedruna, fins a la darrera de que és objecte aquest estudi, Maria Lluïsa Casagemas, la primera dona a escriure una òpera, Schiava e Regina (1892), a l’edat de 18 anys. A principis del segle XIX va haver un desvetllament en la consciència creadora de l’univers femení a Catalunya. El desenvolupament econòmic, les transformacions en l’estructura social i la participació de la burgesia en òrgans de decisió tant importants com l’educació, van formar part del context que va permetre que aquestes dones fossin no només educades exquisidament, sinó també instruïdes amb el sentit complet i complex de la paraula. Els capítols de la tesi estan estructurats amb l’objectiu de donar una visió generalista tant del context social i pedagògic de la dona al segle XIX, com de la vida i obra d’aquestes compositores que van desenvolupar una gran part de la seva creació artística durant el període modernista. S’ha fet èmfasi en explicar la complexitat dels canvis polítics que es van anar succeint al llarg de tot el segle, i com aquests van condicionar en els diferents estadis de reivindicació femenina, els quals es van donar, sobretot, a partir de la segona meitat de segle; des del considerat un dels primers manifestos feministes a Catalunya, La instrucción en la mujer (1869), de l’escriptora Dolors Monserdà, tant vinculada amb els diversos àmbits en que van desenvolupar la seva tasca aquestes compositores, passant per l’antiesclavisme de Clotilde Cerdà i ja en plena Primera Guerra Mundial, el reclam convençut i decidit de Carme Karr defensant a Feminal, ¡El vot a la dona!, l’any 1917. A la tesi s’exposen les dues etapes diferenciades que hi ha en el camí d’aquesta evolució de la dona creadora a casa nostra. Una la trobem emmarcada en la primera meitat de segle, en ella hi destaquen tres compositores, Maria Dolors Vedruna, Paulina Buxó i Cristina Àngel, sent la més destacada la primera d’elles. En el segon període, el nombre de compositores s’amplia exponencialment, i trobem un nombre aproximat de vint-i-cinc dones amb un nombre important d’obra escrita i una gran part d’ella editada. D’aquestes n’hem triat vint que destaquen per la qualitat artística i per la quantitat de la seva obra. També es parla de la seva vida en un sentit molt més ampli, ja que en elles no es pot deslligar l’activitat artística de la personal. L’impuls creador no només el projectaran en l’àmbit musical sinó que també es veurà reflectit en les inquietuds de caire social i polític on moltes d’elles assoliran un grau de compromís important, que les portarà a emprendre projectes innovadors per a la millora de la condició de la dona. La metodologia utilitzada ha estat la recopilació de documentació exhaustiva: buidatge d’hemeroteques, recerca en profunditat de partitures en biblioteques i arxius, confecció d’un llistat d’obres de cada una de les compositores i, recerca d’informació de les mateixes a través dels articles publicats amb motiu de l’estrena d’aquestes composicions. En quant a la seva trajectòria vital, tot i de no disposar a penes, de biografies de les artistes, s’ha consultat un gran nombre de bibliografia, diccionaris i articles especialitzats, contrastant i interpretant aquesta informació. Tota aquesta valoració ens mostra unes dones que portaren a terme canvis amb un impacte transformador, en àmbits tant diversos com el de la creació artística, la pedagogia i la consciència social.

The aim of this work has been to search and go deeper into the lives and works of women composers in Catalonia in the nineteenth century, from the first one that we know of, Maria Dolors Vedruna, to the last one who is the object of this study, Maria Lluïsa Casagemas, the first woman that composed an opera, Schiava e Regina (1892), at the age of eighteen. At the beginning of the nineteenth century, there was an awakening of creative awareness in the women's universe of Catalonia. The economic development, the changes in the social structures and the participation of the bourgeoisie in decision-making bodies as important as education were part of the context that made it possible for these women to be not only very finely educated but also learned in the complete and complex sense of the term. The chapters of this thesis are structured in order to provide a general overview, both of the social and educational context of women in the nineteenth century and the life and work of these composers that developed a large part of their artistic creation during the Modernist period. Emphasis has been put on explaining the complexity of the political changes that took place throughout the century, and how they determined the different steps of women's rights development, which mostly took place from the second half of the nineteenth century onwards; from La instrucción en la mujer (1869), by the writer Dolors Monserdà, considered one of the first feminist manifestos, so strongly linked to the different spheres in which these women composers developed their work, the antislavery movement of Clotilde Cerdà, to the convinced and resolute demands of Carme Karr advocating women's vote in the magazine Feminal, in 1917, in the middle of First World War. In the thesis are presented the two different stages of this evolution of creative women in Catalonia. One appears in the context of the first half of the century, where three women composers stand out: Maria Dolors Vedruna, the best known one, Paulina Buxó and Cristina Àngel. In the second period, the number of women composers grew exponentially: about twenty-five composers with written works, for the most part released. From them we have chosen twenty that stand out for the quality of their artistic life and the considerable number of their works. We also refer to their lives in a much broader sense, for we cannot separate their artistic activity from their personal lives. Their creative impulse not only appeared in music, but also in their social and political concerns; many of them achieved a high degree of engagement that led them to begin innovative projects aimed at improving women's status. The methodology applied has been the collection of comprehensive documentation: going through newspaper and periodical libraries, in-depth research of sheet music in libraries and archives, drawing up a list of the works by each one of these women composers, as well as the search for information on them by means of the articles published on the occasion of the débuts of their compositions. Regarding the artists' lives, although there are very few biographies, we have pored over the extensive bibliography available, dictionaries and specialised articles, in order to verify and interpret this information. This analysis presents us with some women that brought about changes that played a major role in transforming different spheres such as artistic creation, teaching and social awareness