Apel·les Mestres (1854-1936). La dignitat de la tradició literària popular

Abstract

The doctoral thesis Apel·les Mestres (1854-1936). The Dignity of the Popular Literary Tradition aims to present a complete study of the literary work of Apel·les Mestres in order to raise awareness of the value that it has as a counterpoint, and often in opposition to the way that official Catalan literary historiography categorises the late nineteenth and early twentieth centuries into three cultural movements: Renaixença, modernisme and noucentisme. In the last quarter of the 19th century, following in the footsteps of the poet and musician Josep Anselm Clave, Apel·les Mestres becomes the main bearer of the poetry in the modern Catalan way, known as el català que ara es parla and the main supporter of the contemporary social life approach. During the years of the turn of the century, Mestres becomes one of the few authors of the previous generation accepted by most representative sectors of Catalan Modernism, such as the magazine L’Avenç and the weekly magazine Joventut. He will also be one of the first known writers who will support the spelling reform promoted by L’Avenç, in the second stage of the magazine (1889-1893). Moreover, Apel·les Mestres publishes the most emblematic "book-art object" of the modernist movement, the poem Liliana; he is actively involved in various campaigns of so-called "Catalan Lyrical Theater". Between 1906 and 1923, Mestres stands as the main detractor of noucentisme, the politico-cultural movement led by the Catalan politician Enric Prat de la Riba. The progressive and rebellious social projection of Apel·les Mestres grew tremendously in that period, because, in opposition to the prevailing neutralism of official sectors, the poet took a radical Francophile position in relation to the Great War. In short, this thesis seeks to highlight the key role that represents the life and literary works of Apel·les Mestres as a representative of the Catalan popular culture during his career that lasted over sixty years, demonstrate the artistic strength of its currency –the defense of the freedom of the artist– and give him the place he deserves in the history of Catalan literature

La tesi doctoral presentada sota el títol Apel·les Mestres (1854-1936). La dignitat de la tradició literària popular té la voluntat de presentar un estudi complet de l’obra literària d’Apel·les Mestres a fi de donar a conèixer el valor que aquesta tingué com a contrapunt, i sovint en contraposició, a la línia oficial dels tres moviments que vertebren la història de la literatura catalana de finals del segle XIX i inicis del segle XX. El darrer quart del segle XIX, Mestres, erigint-se en hereu de Josep Anselm Clavé, esdevé el principal abanderat de la versificació en l’anomenat català que ara es parla i el principal defensor de l’apropament temàtic del gènere poètic a la realitat social coetània. Durant els anys de tombant i inici del segle XX, Mestres esdevé un dels pocs autors de la generació anterior agombolat i acceptat com a company de causa pels sectors més representatius del modernisme, com foren els sorgits entorn de la revista L’Avenç i del setmanari Joventut. Altrament, publicarà un dels llibres-objecte d’art més emblemàtics del moviment, el poema Liliana, i participarà activament en les diferents campanyes del Teatre Líric Català. Entre 1906 i 1923, Mestres s’erigirà com el principal autor antinoucentista i es convertirà en una de les principals “bèsties negres” del moviment politicocultural dirigit per Enric Prat de la Riba. La projecció social progressista i contestatària del poeta Apel·les Mestres creixerà enormement en aquest període, ja que, en oposició a la neutralitat imperant en els sectors oficials, ell adoptarà un posicionament radicalment francòfil i antigermanòfil davant la débâcle de la Gran Guerra. En definitiva, aquesta tesi pretén donar a conèixer el paper cabdal que jugà l’obra literària d’Apel·les Mestres com a representativa dels sectors culturals populars i antiintel·lectualistes catalans durant els més de seixanta anys que durà la seva trajectòria artística, demostrar la solidesa de la seva divisa artística –la defensa de la llibertat estètica i ideològica de l’escriptor–, i, alhora, acabar d’atorgar-li el lloc que li correspon dins la història de la literatura catalana contemporània