Utilidad de la ecoendoscopia con contraste en el diagnóstico de lesiones subepiteliales del tracto gastrointestinal alto

Autor/a

Abu-Suboh Abadia, Monder

Director/a

Armengol carrasco, Manuel

González López, Óscar

Fecha de defensa

2020-06-22

ISBN

9788449094361

Páginas

116 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques

Resumen

INTRODUCCIÓ: És important realitzar un diagnòstic correcte de les lesions subepiteliales, ja que fins a una cinquena part d'aquestes lesions són potencialment malignes. La endoscopia te una precisió limitada. La ultrasonografia endoscòpica ens aporta més informació i ens pot ajudar a realitzar un diagnòstic més precís. Les lesions hipoecoiques que s'originen en les capes musculars son especialment difícils per plantejar el diagnòstic diferencial entre GIST vs altres lesions d'estirp mesenquimal. En aquests casos és necessària l'obtenció d'una mostra de biòpsia per arribar al diagnòstic. Les biòpsies endoscòpiques o mitjançant USE-PAAF tenen un rendiment diagnòstic baix i no estan exemptes de complicacions. HIPÒTESI: L'ecoendoscòpia amb contrast és capaç de diferenciar en funció del patró de captació de contrast entre lesions subepiteliales del tracte digestiu alt benignes i malignes o potencialment malignes. OBJECTIUS: Avaluar l'eficàcia de l'ecoendoscòpia amb contrast en el diagnòstic de les lesions subepiteliales de l'tracte digestiu alt, per a diferenciar les malignes o potencialment malignes de les benignes. 2.- Determinar la utilitat de la elastografia per diferenciar entre lesions subepiteliales benignes i potencialment malignes. 3.- Conèixer el comportament morfològic ecoendoscòpic dels diferents tipus histològics de lesions subepiteliales després de l'administració de contrast. PACIENTS I MÈTODES: Estudi observacional retrospectiu. S'han inclòs els pacients en els quals es va realitzar una USE diagnòstica per avaluació de lesió subepitelial entre Gener de 2012 i agost de 2018, en els quals l'ecoendoscòpia va mostrar lesions hipoecoiques, que s'originaven en capes musculars i que per la seva semiologia USE no podien ser correctament diagnosticades, de manera que s'havia utilitzat contrast i realitzat elastografia. S'han comparat els resultats obtinguts amb els resultats d'anatomia patològica, quan aquesta no estava disponible, s'ha utilitzat com a criteri de benignitat l'estabilitat de la lesió en els controls. Per a l'anàlisi estadística s'ha utilitzat la prova de McNemar per avaluar la concordança entre el diagnòstic de GIST i la captació de contrast. Per a l'avaluació de la capacitat diagnòstica del contrast i la elastografia s'han utilitzat les mesures diagnòstiques habituals de S, E, VPP, VPN, likelihood ratio + i negatiu likelihood ratio. RESULTATS: S'han inclòs 51 pacients (20 homes, 31 dones), amb una edat mitjana de 66 anys (50.0-73.0). En 35 pacients el diagnòstic es va establir per anatomia patològica. Utilitzant el criteri de captació de contrast com a diagnòstic de GIST hem obtingut uns valors de S 100%, E 72%, VPP de l'78.79%, un VPN de 100% amb una precisió del 86.27% (p = 0.008). Respecte a la elastografía, si fem servir com a diagnòstic de GIST un patró elastográfic de predomini blau obtenim uns valors de sensibilitat, especificitat, VPP, VPN de 65.38%, 72%, 66.67% i 70.83% respectivament amb una precisió de 66.67% ( p = 0.617). En canvi, si considerem com GIST les lesions blaves i de predomini verd blau obtenim uns valors de S 88,46%, E 52%, VPN 81,25% i VPP65,71% amb una precisió de 70.59 (p = 0.020). CONCLUSIONS: L'ecoendoscòpia millorada amb contrast permet una bona discriminació entre les lesions malignes o potencialment malignes i la resta de lesions subepiteliales del tracte digestiu alt. La elastografia per si sola no ofereix informació suficient per diferenciar entre lesions subepiteliales del tracte digestiu alt benignes i potencialment malignes, tot i que aporta dades que, en alguns casos, poden ajudar a la seva diferenciació. Hi ha diferències en el comportament ecoendoscópic després administració de contrast entre les diferents varietats de lesions subepiteliales del tracte digestiu alt. Els GIST, adenocarcinoma i TNE es comporten com lesions que capten contrast, mentre que la resta es comporten com hipocaptants.


INTRODUCCIÓN: El diagnóstico correcto de las lesiones subepiteliales es importante, ya que hasta una quinta parte de estas lesiones son potencialmente malignas. La endoscopia tiene una precisión limitada para estas lesiones. La ultrasonografía endoscópica aporta más información y puede ayudar a realizar un diagnóstico más preciso. Las lesiones hipoecoicas que se originan en las capas musculares son especialmente complicadas ya que plantean el diagnostico diferencial entre GIST vs otras lesiones de estirpe mesenquimal benignas. En estos casos es necesaria la obtención de una muestra de biopsia. Las biopsias endoscópicas o mediante USE-PAAF tienen un rendimiento diagnóstico bajo y no están exentas de complicaciones. HIPOTESIS: La ecoendoscopia con contraste es capaz de diferenciar en función del patrón de captación de contraste entre lesiones subepiteliales benignas y malignas o potencialmente malignas. OBJETIVOS: Evaluar la eficacia de la ecoendoscopia mejorada con contraste en el diagnóstico de las lesiones subepiteliales del tracto digestivo alto, para diferenciar las malignas o potencialmente malignas de las benignas. 2.- Determinar la utilidad de la elastografía para diferenciar entre lesiones subepiteliales benignas y potencialmente malignas. 3.- Conocer el comportamiento morfológico ecoendoscópico de los diferentes tipos histológicos de lesiones subepiteliales tras la administración de contraste. PACIENTES Y MÉTODOS: Estudio observacional retrospectivo. Se han incluido los pacientes en los que se realizó una USE diagnóstica para evaluación de lesión subepitelial entre Enero de 2012 y Agosto de 2018, en los que la ecoendoscopia mostró lesiones hipoecoicas, que se originaban en capas musculares y que por su semiología USE no podían ser correctamente diagnósticadas, por lo que se había utilizado contraste y realizado elastografía. Se han comparado los resultados obtenidos con los resultados de anatomía patológica, cuando esta no estaba disponible, se ha utilizado como criterio de benignidad la estabilidad de la lesión en los controles. Para el análisis estadístico se ha utilizado la prueba de McNemar para evaluar la concordancia entre el diagnóstico de GIST y la captación de contraste. Para la evaluación de la capacidad diagnóstica del contraste y la elastografía se han utilizado las medidas diagnósticas habituales: S,E,VPP, VPN, asi como likelihood ratio + y likelihood ratio. RESULTADOS: Se han incluido 51 pacientes (20 hombres, 31 mujeres), con una edad media de 66 años (50.0-73.0). En 35 pacientes se realizó diagnóstico histológico. Utilizando el criterio de captación de contraste en la ultrasonografía como diagnóstico de GIST hemos obtenido unos valores de S 100%, E 72%, VPP del 78.79%, un VPN del 100% con una precisión del 86.27% (p=0.008). En cuanto a la elastografía observamos que si utilizamos como diagnóstico de GIST un patrón elastográfico de predominio azul obtenemos unos valores de sensibilidad, especificad, VPP, VPN de 65.38%, 72%, 66.67% y 70.83% respectivamente con una precisión del 66.67% (p=0.617). En cambio, si consideramos como GIST las lesiones de predominio azule y de predomino verde azul los valores que obtenemos de sensibilidad, especificidad, valor predictivo negativo, valor predictivo positivo son de 88,46%, 52%, 81,25% y 65,71% respectivamente con una precisión de 70.59 (p=0.020). CONCLUSIONES: La CH-EUS permite diferenciar entre las lesiones malignas o potencialmente malignas y el resto de lesiones. La elastografía por si sola no ofrece información suficiente para diferenciar entre lesiones subepiteliales benignas y potencialmente malignas, aunque aporta datos que puede ayudar a su diferenciación. Existen diferencias en el comportamiento ecoendoscópico tras administración de contraste entre las diferentes variedades de lesiones subepiteliales del tracto digestivo. Los GIST, adenocarcinoma y TNE se comportan como lesiones hipercaptantes, mientras el resto se mantienen hipocaptantes.


INTRODUCTION: It is important to make a correct diagnosis of subepithelial lesions, since up to one fifth of these lesions are potentially malignant. Endoscopy alone have a limited accuracy for this lesions. Endoscopic ultrasonography will help us to make a more accurate diagnosis. Hypoechoic lesions that arise from muscular layers are specially challenging due that open the differential diagnosis between GIST vs. other benign mesenchymal lesions. In these cases a biopsy sample to reach the diagnosis is needed. Endoscopic biopsies or USE-PAAF have low diagnostic accuracy and have potential complications. HYPOTHESIS: Contrast enhaced endoscopic ultrasound (CH-EUS) is able to differentiate depending on the pattern of contrast uptake between benign subepithelial lesions and malignant or potentially malignant lesions of the upper digestive tract. OBJECTIVES: To assess the efficacy of CH-EUS in the diagnosis of subepithelial lesions to differentiate malignant or potentially malignant from benign. 2.- Determine the usefulness of elastography to differentiate between benign and potentially malignant subepithelial lesions. 3.- To know the EUS morphological behavior of the different histological types of subepithelial lesions after the administration of contrast. PATIENTS AND METHODS: Retrospective observational study. Patients have been included in which a diagnostic EUS was performed for aseesment of subepithelial lesions between January 2012 and August 2018, in which the EUS showed hypoechoic lesions, which arises in muscle layers and that because of their USE semiology could not be correctly diagnosed, so ultrasound contrast (Sonovue®) had been used and elastography was performed. The results obtained have been compared with the pathological anatomy results, when this was not available, the stability of the lesion in the controls was used as a benign criterion. For the statistical analysis, the McNemar test has been used to assess the concordance between the diagnosis of GIST and contrast uptake. For the evaluation of the diagnostic capacity of contrast and elastography the usual diagnostic measures of sensitivity, specificity and positive and negative predictive values have been used, as well as the positive likelihood ratio and negative. RESULTS: 51 patients (20 men, 31 women) have been included, with an average age of 66 years (50.0-73.0). In 35 patients the diagnosis was established by pathological anatomy. Using the criterion of contrast capture in ultrasonography as a diagnosis of GIST we have obtained a sensitivity of 100%, a specificity of 72%, PPV of 78.79%, a NPV of 100% with an accuracy of 86.27% (p = 0.008). Regarding elastography, we observe that if we use a blue predominant elastographic pattern as a GIST diagnosis, we obtain sensitivity, specificity, PPV, NPV values of 65.38%, 72%, 66.67% and 70.83% respectively with an accuracy of 66.67% ( p = 0.617). On the other hand, if we consider the blue and predominantly blue-green lesions as GIST, the values we obtain for sensitivity, specificity, negative predictive value, positive predictive value are 88.46%, 52%, 81.25% and 65.71% with an accuracy of 70.59 (p = 0.020). CONCLUSIONS: CH-EUS have a good discrimination between malignant or potentially malignant lesions and other subepithelial lesions of the upper digestive tract. Elastography alone does not offer enough information to differentiate between benign and malignant of potentially malignant subepithelial lesions, although it provides data that can help differentiate them in some cases. There are differences in the EUS behavior after administration of contrast between the different varieties of subepithelial lesions. GIST, adenocarcinoma and NET behave like lesions that capture contrast, while the other remains without contrast capture.

Palabras clave

Subepitelial; Subepithelial; Ecoendoscopia; Endoscopi ultrasound; Contrast; Contraste

Materias

61 - Medicina

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

masa1de1.pdf

774.7Kb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)