Estudio de las plastias de dorsal ancho y redondo mayor en las artroplastias totales invertidas de hombro

Abstract

Les artroplàsties totals invertides d’espatlla (ATIH) s’han demostrat efectives a l’hora de millorar el dolor i de restablir l’elevació anterior (EA) i l’abducció (ABD) en pacients amb pseudoparálisis d’espatlla secundàries a la artropatía per lesió del manegot dels rotadors. Quan hi ha afectació del tendó infraespinós (TIE) i del tendó del rodó menor (TRm), s’estableix un dèficit de rotació externa que la ATIH aïllada no recupera. Estan descrits pitjors resultats de les ATIH en aquests pacients. Existeix controvèrsia en quant al tractament d’aquests pacients. L’objectiu d’aquest estudi és realitzar una anàlisi dels pacients intervinguts mitjançant una artroplàstia total invertida d’espatlla amb plàstia de dorsal ample i rodó major (PDARM) a nivell clínic-funcional, biomecànic i neurofisiològic. Objectius: Estudiar els pacients intervinguts mitjançant una artroplàstia total invertida d’espatlla amb plàstia de dorsal ample i rodó major des d’un punt de vista clínic-funcional, biomecànic i electromiográfic. Comparar els resultats obtinguts amb l’espatlla contralateral. Analitzar les relacions entre els resultats biomecànics amb els resultats clínic-funcionals, i dels resultats electromiogràfics amb els clínic-funcionals. Hipòtesi: Mantenim que els pacients intervinguts mitjançant l’artroplàstia total invertida d’espatlla amb plàstia de dorsal ample i rodó major presenten una força en rotació externa major que el 50% que la força en rotació externa de l’espatlla contralateral; que obtenen una millora clínic-funcional després de la intervenció; i que els registres electromiogràfics dels músculs transposats es mantenen en el temps i són comparables als obtinguts en l’espatlla contralateral. Material i mètode: Es tracta d’un estudi observacional transversal de casos i controls de tots els pacients intervinguts mitjançant una ATIH amb PDARM a l’Hospital de Terrassa entre els anys 2007 i 2015. La mostra final es compon de 10 pacients. Tots van ser diagnosticats inicialment de trencada massiva del manegot dels rotadors amb afectació del TIE i del TRm, tant clínica com radiològicament. A tots els pacients se’ls realitza, en totes dues espatlles, una valoració clínic-funcional (Lag sign, Hornblower, test de Constant); una valoració biomecànica mitjançant un estudi isocinétic; i una valoració mitjançant electromiograma. Es comparen els resultats biomecànics en RE de l’espatlla intervinguda amb el 50% dels resultats biomecànics de l’espatlla control en RE. S’ha analitzat l’evolució pre i postoperatòria de la valoració clínic-funcional. S’han comparat els resultats EMG de l’espatlla intervinguda amb els resultats EMG de l’espatlla control. S’han buscat relacions entre els resultats clínic-funcionals, biomecànics i els electromiogràfics. Resultats: No s’han trobat diferències significatives entre els resultats biomecànics en RE de l’espatlla intervinguda i el 50% dels resultats biomecànics en RE de l’espatlla control. S’ha trobat una millora estadísticament significativa del test de Constant després de la intervenció, amb una millora mitjana de 30.9 punts en el test de Constant (p<0.00). No es troben diferències significatives entre els resultats EMG de l’espatlla intervinguda i de l’espatlla control. S’ha trobat relació entre els resultats electromiogràfics del DA i del RM i els resultats clínic-funcionals de l’espatlla intervinguda. Conclusions: Realitzar una ATIH + PDARM proporciona als pacients una força en RE comparable al 50% de la força de l’espatlla contralateral. Després de la intervenció, els pacients presenten una millora clínic-funcional clínicament rellevant i estadísticament significativa. La musculatura transposada (dorsal ample i rodó major) s’adapta a la seva nova funció i es manté funcional en el temps. Existeix una relació entre els resultats EMG de l’espatlla intervinguda amb els resultats clínic funcionals dels pacients.

Las artroplastias totales invertidas de hombro (ATIH) se han demostrado efectivas a la hora de mejorar el dolor y de restablecer la elevación anterior (EA) y abducción (ABD) en pacientes con pseudoparálisis del hombro secundarias a la artropatía por lesión del manguito rotador. Cuando hay afectación del tendón infraespinoso (TIE) y del tendón del redondo menor (TRm), se establece un déficit de rotación externa que la ATIH aislada no recupera. Están descritos peores resultados de las ATIH en estos pacientes. Existe controversia en cuanto al tratamiento de estos pacientes. El objetivo de este estudio es realizar un análisis de los pacientes intervenidos mediante una artroplastia total invertida de hombro con plastia de dorsal ancho y redondo mayor a nivel clínico-funcional, biomecánico y neurofisiológico. Objetivos: Estudiar los pacientes intervenidos mediante una artroplastia total invertida de hombro con plastia de dorsal ancho y redondo mayor desde un punto de vista clínico-funcional, biomecánico y electromiográfico. Comparar los resultados obtenidos con el hombro contralateral. Analizar las relaciones entre los resultados biomecánicos con los resultados clínico-funcionales, y de los resultados electromiográficos con los clínico-funcionales. Hipótesis: Mantenemos que los pacientes intervenidos mediante la artroplastia total invertida de hombro con plastia de dorsal ancho y redondo mayor poseen una fuerza en rotación externa mayor que el 50% que la fuerza en rotación externa del hombro contralateral; que obtienen una mejoría clínico-funcional tras la intervención; y que los registros electromiográficos de los músculos transpuestos se mantienen en el tiempo y son comparables a los obtenidos en el hombro contralateral. Material y método: Se trata de un estudio observacional transversal de casos y controles de todos los pacientes intervenidos mediante una ATIH con PDARM en el Hospital de Terrassa entre los años 2007 y 2015. La muestra final se compone de 10 pacientes. Todos fueron diagnosticados inicialmente de rotura masiva del manguito rotador con afectación del TIE y del TRm, tanto clínica como radiológicamente. A todos los pacientes se les realiza, en ambos hombros, una valoración clínico-funcional (Lag sign, Hornblower, test de Constant); una valoración biomecánica mediante un estudio isocinético; y una valoración mediante electromiograma. Se comparan los resultados biomecánicos en RE del hombro intervenido con el 50% de los resultados biomecánicos del hombro control en RE. Se ha analizado la evolución pre y postoperatoria de la valoración clínico-funcional. Se han comparado los resultados EMG del hombro intervenido con los resultados EMG del hombro control. Se han buscado relaciones entre los resultados clínico-funcionales, biomecánicos y los electromiográficos. Resultados: No se han encontrado diferencias significativas entre los resultados biomecánicos en RE del hombro intervenido y el 50% de los resultados biomecáncos en RE del hombro control. Se ha encontrado una mejoría estadísticamente significativa del test de Constant tras la intervención, con una mejoría media de 30.9 puntos en el test de Constant (p<0.00). No se encuentran diferencias significativas entre los resultados EMG del hombro intervenido y del hombro control. Se ha encontrado relación entre los resultados electromiográficos del DA y del RM y los resultados clínico funcionales del hombro intervenido. Conclusiones: Realizar una ATIH + PDARM proporciona a los pacientes una fuerza en RE comparable al 50% de la fuerza del hombro contralateral. Tras la intervención, los pacientes presentan una mejoría clínico-funcional clínicamente relevante y estadísticamente significativa. La musculatura traspuesta (dorsal ancho y redondo mayor) se adapta a su nueva función y se mantiene funcional en el tiempo. Existe una relación entre los resultados EMG del hombro intervenido con los resultados clínico funcionales de los pacientes.

Reverse total shoulder arthroplasty (RTSA) has been shown to be effective in improving pain and restoring anterior elevation (AE) and abduction (ABD) in patients with pseudoparalysis of the shoulder secondary to rotator cuff arthropathy. When infraspinatus tendon (IET) and teres minor tendon (TmT) are involved, a deficit of external rotation that the RTSA alone cannot adress is stablished. Worse results of the RTSA are described in these patients. There is controversy regarding the treatment of these patients.

The objective of this study is to analyze the patients with a reverse total shoulder arthroplasty with a latissimus dorsi and teres major tendon transfer from a clínical, functional, biomechanical and neurophysiological level.

Goals:

To study the patients operated of a RTSA with a latissimus dorsi and teres major tendon transfer from a clínical, functional, biomechanical and neurophysiological level.

Compare the results obtained with the contralateral shoulder.

To analyze the relationship between biomechanical results with clinical and functional results; and electromyographic results with clinical and functional results.

Hypothesis:

We maintain that patients who underwent a RTSA with a latissimus dorsi and teres major tendon transfer have strenght in external rotation greater than 50% of the strength in external rotation of the contralateral shoulder; that they obtain a clinical and functional improvement after the surgery; and that the electromyographic records of the transferred muscles maintain in time and are comparable to those obtained in the contralateral shoulder.

Material and method:

This is a cross-sectional observational study of cases and controls of all the patients operated with a RTSA with latissimus dorsi and teres major tendon transfer at the Hospital de Terrassa (Barcelona, Spain) between 2007 and 2015. The final sample are 10 patients. All were initially diagnosed with a massive rupture of the rotator cuff with involvement of the IET and TmT, both clinically and radiologically.

A clinical and functional evaluation (Lag sign, Hornblower, Constant test); a biomechanical assessment using an isokinetic study; and a electromyographical study were performed on all the patients in both shoulders.

The biomechanical results in ER of the operated shoulder are compared with 50% of the biomechanical results of the control shoulder in ER. The pre and postoperative evolution of the clinical and functional assessment has been analyzed. The EMG results of the operated shoulder have been compared with the EMG results of the control shoulder. Relationships between clinical, functional, biomechanical and electromyographic results have been sought.

Results:

No significant differences were found between the biomechanical results in ER of the operated shoulder and the 50% of the biomechanical results in ER of the control shoulder.

A statistically significant improvement was found in the Constant test after the intervention, with a mean improvement of 30.9 points (p <0.00).

No significant differences were found between the EMG results of the operated shoulder and the control shoulder.

A relationship has been found between the electromyographic results of LD and TmTand the clinical and functional results in the operated shoulder.

Conclusions:

Performing an RTSA with a latissimus dorsi and teres major tendon transfer provides patients with an ER strength comparable to 50% of the strength of the contralateral shoulder. After the intervention, the patients present a clinically relevant and statistically significant clinical and functional improvement. The transferred musculature (latissimus dorsi and teres major) adapts to its new function and remains functional over time.

There is found a relationship between the EMG results with the clinical and functional results of the operated shoulder.