Integrated Brief Systemic Therapy (IBST) in primary care. Exploration of its effectiveness with patients and General Practitioners

Abstract

L’objectiu general d’aquesta tesi per compendi de publicacions és examinar l’efectivitat de la Teràpia Sistèmica Breu Integrada (TSBI) tant per a (a) pacients com (b) metges de capçalera (MC), en l’atenció primària. La TSBI és una aproximació desafiant, comprensiva, integradora i nodrida des de la recerca. Agrupa tres models post-estructuralistes de teràpia breu coneguts per separat (des del punt de vista clínic) però que encara no disposen d’una sòlida evidència empírica. Ens vam centrar en l’atenció primària perquè és on les psicoteràpies basades en l’evidència són especialment escasses i és on la TSBI (des del nostre punt de vista) té un gran potencial. L’avaluació de l’efectivitat de les intervencions es va fer amb alts estàndards de validesa ecològica; igualment, van ser duts a terme en el marc dels Collaborative Care Models (CCMs). Al llarg de la nostra tesis hem realitzat dos estudis quasi-experimentals principals, ambdós amb dos grups no aleatoritzats; es van realitzar registres pre i post-intervenció entre els participants dels estudis. Resultats: (a) en el primer estudi, vam examinar el potencial de la TSBI com a tractament eficaç i eficient en un centre de salut mental pública, comparant-lo amb la Teràpia Cognitiva-conductual (TCC) en la pràctica clínica ambulatòria. Els resultats van mostrar com ambdós models terapèutics van resultar ser (en general) equivalents en termes de mesures de resultats de tractament (percentatges d’altes terapèutiques, abandonaments, recaigudes i ús d’altres serveis de salut mental durant el temps de seguiment). La similitud entre els grups es va confirmar també a l’analitzar les dades segons el diagnòstic psiquiàtric. No obstant, en la nostra mostra la TSBI no va demostrar ser més breu que la TCC. (b) En el segon estudi, vam investigar l’eficàcia d’un programa d’entrament multimodal (PEM) amb un enfoc de TSBI per millorar els nivells de burnout, satisfacció laboral i el benestar psicològic dels MC. En primer lloc, vam avaluar els indicadors relacionats amb la manera com els MC gestionaven els seus pacients amb trastorns mentals. Els resultats obtinguts indicaren que el PEM, en comparació amb el programa de suport de salut mental a l’atenció primària rutinari, produïa millores estadísticament significatives en determinats paràmetres administratius de salut, però no en les opinions i actituds davant els trastorns mentals. En segon lloc, en relació a la gestió que els MC fan del seu propi burnout, satisfacció laboral i benestar psicològic, els participants del PEM mostraren millors resultats en el seu estat psicopatològic general i una millor evolució de la satisfacció laboral. L’ús de psicofàrmacs va disminuir en ambdós grups; en contrast, el PEM no va millorar els nivells de burnout. Els nostres resultats generals auguren un potencial de la TSBI en l’atenció primària per ambdós col·lectius. Tot i així, encara estem lluny de poder concloure que la TSBI té una robusta efectivitat en l’atenció primària o en altres àmbits clínics.

El objetivo general de esta tesis por compendio de publicaciones es examinar la efectividad de la Terapia Sistémica Breve Integrada (TSBI) tanto para (a) pacientes como (b) médicos de cabecera (MC), en atención primaria. La TSBI es una aproximación desafiante, comprensiva, integradora y enriquecida desde la investigación. Agrupa tres modelos post-estructuralistas de terapia breve conocidos por separado (desde el punto de vista clínico) pero que todavía no disponen de una sólida evidencia empírica. Nos centramos en la atención primaria porque es donde las psicoterapias basadas en la evidencia son especialmente escasas y es donde la TSBI (desde nuestro punto de vista) tiene un gran potencial.

La evaluación de la efectividad de las intervenciones tuvo lugar con altos estándares de validez ecológica; igualmente, fueron llevados a cabo en el marco de los Collaborative Care Models (CCMs). A lo largo de nuestra tesis hemos realizado dos estudios cuasi-experimentales principales, ambos con dos grupos no aleatorizados; se realizaron registros pre y post-intervención entre los participantes de los estudios.

Resultados: (a) en el primer estudio, examinamos el potencial de la TSBI como tratamiento eficaz y eficiente en un centro de salud mental pública, comparándolo con la Terapia Cognitiva-conductual (TCC) en la práctica clínica ambulatoria. Los resultados mostraron como ambos modelos terapéuticos resultaron ser (en general) equivalentes en términos de medidas de resultados de tratamiento (porcentajes de altas terapéuticas, abandonos, recaídas y uso de otros servicios de salud mental durante el tiempo de seguimiento). La similitud entre los grupos se confirmó también al analizar los datos según el diagnóstico psiquiátrico. Sin embargo, en nuestra muestra la TSBI no demostró ser más breve que la TCC. (b) En el segundo estudio, investigamos la eficacia de un programa de entrenamiento multimodal (PEM) con un enfoque de TSBI para mejorar los niveles de burnout, satisfacción laboral y el bienestar psicológico de los MC. En primer lugar, evaluamos los indicadores relacionados con la manera en que los MC gestionaban sus pacientes con trastornos mentales. Los resultados obtenidos indicaron que el PEM, en comparación con el programa de apoyo de salud mental en la atención primaria rutinario, producía mejoras estadísticamente significativas en determinados parámetros administrativos de salud, pero no en las opiniones y actitudes ante los trastornos mentales. En segundo lugar, en relación a la gestión que los MC hacen de su propio burnout, satisfacción laboral y bienestar psicológico, los participantes del PEM mostraron mejores resultados en su estado psicopatológico general y una mejor evolución de la satisfacción laboral. El uso de psicofármacos disminuyó en ambos grupos; en contraste, el PEM no mejoró los niveles de burnout. Nuestros resultados generales auguran un potencial de la TSBI en la atención primaria para ambos colectivos. Sin embargo, aún estamos lejos de poder concluir que la TSBI tiene una robusta efectividad en la atención primaria o en otros ámbitos clínicos.

The general purpose of this article-based thesis is to examine the Integrated Brief Systemic Therapy (IBST)’ effectiveness both for (a) patients and (b) general practitioners (GPs), in primary care. The IBST is challenging, comprehensive, integrative and research-informed approach. It aggregates three post-structuralist models of brief therapy models that are well-known separately (from a clinical perspective) but still lack of solid empirical evidence. We focused in in primary care because it is where the evidence-based psychotherapies are especially scarce and the IBST (form our point of view) has a great potential. The evaluation of interventions’ effectiveness took place with high ecological validity standards; they were also carried out within a Collaborative Care Models (CCMs) framework. Through our thesis, we conducted two main quasi-experimental studies, both with two non-randomised groups; pre and post-intervention measurements were registered among studies’ participants. Results: (a) in our first study we tested the potential of IBST as an effective and efficient treatment in a public mental health setting, by comparing it to Cognitive-Behavioural Therapy (CBT) in routine clinical outpatient practice. The results showed that both therapy models were found to be (in general) equivalent in treatment outcome measures (in terms of the percentage of therapeutic discharges, drop-outs, relapses and the use of other mental health services during the follow-up period). The similarity between the groups was also confirmed when analyzing the data through the psychiatric diagnosis. Nonetheless, in our sample the IBST did not prove to be any shorter than CBT. (b) In the second study, we investigated the effectiveness of a multimodal training programme (MTP) with an IBST approach to improve GPs’ levels of burnout, job satisfaction and psychological well-being. We first evaluated the indicators relating to how GPs managed their mental-health patients. The results obtained indicated that MTP, when compared with the routine clinical mental health support programme for primary care, produced statistically significant improvements in certain administrative health parameters, but not in opinions and attitudes toward mental illness. Secondly, regarding the GPs management of their own burnout, job satisfaction and psychological well-being, the MTP participants showed better scores on global psychopathological state and better evolution of work satisfaction. Psychopharmacology use dropped in both groups; in contrast, the MTP did not improve burnout levels. Our general results auspices a potential for ISBST in primary care for both collectives. Nonetheless, we are still far from concluding that ISBT has a robust effectiveness in primary care or in other clinical domains.