La recuperación de elementos del pensamiento de Henri Bergson en el paradigma enactivista de la filosofía de las ciencias cognitivas

Abstract

Aquesta tesi explora les relacions entre el pensament del filòsof francès Henri Bergson, una de les figures clau del pensament d'inicis del segle XX, i les propostes enactivistes en la filosofia actual de les ciències cognitives. Per tal de fer-ho du a terme, per una banda, una comparació directa entre les tesis principals de la filosofia de la ment bergsoniana i les de l'enactivisme, i per l'altra una anàlisi dels llocs del pensament de Bergson i de l'enactivisme en l'evolució dels paradigmes científics en l'estudi de la ment, així com de les relacions i influències entre ambdós. Aquestes anàlisis es basen en una perspectiva historicista kuhniana sobre el canvi científic (i filosòfic).

Esta tesis explora las relaciones entre el pensamiento del filósofo francés Henri Bergson, una de las figuras clave del pensamiento de inicios del siglo XX, y las propuestas enactivistes en la filosofía actual de las ciencias cognitivas. Para hacerlo lleva a cabo, por una parte, una comparación directa entre las tesis principales de la filosofía de la mente bergsoniana y las del enactivisme, y por la otra un análisis de los lugares del pensamiento de Bergson y de el enactivisme en la evolución de los paradigmas científicos en el estudio de la mente, así como de las relaciones e influencias entre ambos. Estos análisis se basan en una perspectiva historicista kuhniana sobre el cambio científico (y filosófico).

This thesis explores the relationships between the thought of French philosopher Henri Bergson, one of the key figures in early twentieth-century thought, and enactivist proposals in the current philosophy of cognitive science. In order to do so, in the first place a direct comparison between the main theses of Bergson's Philosophy of Mind and those of enactivism is established, followed by an analysis of the places of Bergson's thought and enactivism in the evolution of contemporary scientific paradigms in the study of the mind, as well as the of relationships and influences between the two. These analyses are informed by a historicist account of scientific (and philosophical) change.