Nuevas perspectivas en procrastinación. Desarrollo conceptual y empírico en estudiantes de enfermería

Abstract

El concepte de procrastinació fa referència a la conducta caracteritzada per la tendència a posposar o ajornar l'execució de tasques o la presa de decisions. Realment, la procrastinació constitueix una pràctica comuna en la majoria de les persones, sense que ocasioni cap problema, però, quan es generalitza i es converteix en una característica del comportament de l'individu, pot suposar un important factor de risc amb conseqüències negatives sobre la seva qualitat de vida i sobre la seva salut. Aquestes conseqüències negatives són especialment importants en el cas dels estudiants universitaris, en els quals les conductes procrastinadores de les tasques i responsabilitats acadèmiques suposen una seriosa dificultat per a arribar a aconseguir les seves expectatives i l'èxit acadèmic.

Els objectius d'aquesta tesi són, en primer lloc, realitzar una revisió de les últimes troballes de la recerca sobre la procrastinació general i la procrastinació acadèmica, i la seva influència sobre diversos aspectes de la salut i de la vida de les persones. En la part empírica, es presenten cinc treballs de recerca, realitzats en mostres d'estudiants d'infermeria, que pretenen reflectir les relacions i les conseqüències de la procrastinació en els estudiants, i aportar instruments d'avaluació validats en espanyol, que constitueixin elements útils per a facilitar el desenvolupament de programes preventius i intervencions en l'àmbit docent.

En el primer dels treballs, es planteja la relació de la procrastinació amb diverses variables derivades de la psicologia positiva. El segon estudi, es dedica a indagar sobre la influència que la procrastinació presenta sobre la conducta suïcida, un dels problemes més greus que s'observen actualment als campus universitaris. Els estudis tres i quatre es centren en una línia de recerca molt nova, la procrastinació experimentada a l’hora d’anar a dormir i la seva influència sobre la qualitat i quantitat de la son. Concretament, en l'estudi tres es presenta la traducció i adaptació a l'espanyol d'un instrument d'avaluació recentment desenvolupat, la Bedtime Procrastination Scale (BPS), mentre que en l'estudi quatre s'utilitza la BPS per a establir la influència de la postergació de l'hora de ficar-se al llit sobre les característiques de la son dels estudiants. El cinquè i últim estudi es centra en la traducció i adaptació d'una escala curta de procrastinació, l’Academic Procrastination Scale-Short Form (APS-SF), que pot utilitzar-se en aquelles situacions on el temps disponible sigui limitat.

Els resultats obtinguts aporten evidència sobre les causes i conseqüències de la procrastinació, que poden ser d'utilitat per a establir activitats i programes dedicats a evitar o disminuir les conductes procrastinadores i les seves conseqüències negatives sobre els estudiants.

El término procrastinación se refiere a la conducta caracterizada por la tendencia a posponer o aplazar la ejecución de tareas o la toma de decisiones. Realmente, la procrastinación constituye una práctica común en la mayoría de las personas, sin que ocasione ningún problema, pero, cuando se generaliza y se convierte en una característica del comportamiento del individuo, puede suponer un importante factor negativo, con consecuencias sobre su calidad de vida y sobre su salud. Estas consecuencias negativas son especialmente importantes en el caso de los estudiantes universitarios, en los que las conductas procrastinadoras de las tareas y responsabilidades académicas suponen una seria dificultad para llegar a conseguir sus expectativas y el éxito académico.

Los objetivos de este trabajo son, en primer lugar, realizar una revisión de los últimos hallazgos de la investigación sobre la procrastinación general y la procrastinación académica, y su influencia sobre diversos aspectos de la salud y de la vida de las personas. En la parte empírica, se presentan cinco trabajos de investigación, realizados en muestras de estudiantes de enfermería, que pretenden reflejar las relaciones y las consecuencias de la procrastinación en los estudiantes, y aportar instrumentos de evaluación validados en español, que constituyan elementos útiles para facilitar el desarrollo de programas preventivos e intervenciones en el ámbito docente.

En el primero de los trabajos se plantea la relación de la procrastinación con diversas variables derivadas de la psicología positiva. El segundo estudio se dedica a indagar sobre la influencia que la procrastinación presenta sobre la conducta suicida, uno de los problemas más graves que se observan actualmente en los campus universitarios. Los estudios tres y cuatro se centran en una línea de investigación muy novedosa, la procrastinación del sueño y su influencia sobre la calidad y cantidad del sueño. Concretamente, en el estudio tres se presenta la traducción y adaptación al español de un instrumento de evaluación recientemente desarrollado, la Bedtime Procrastination Scale (BPS), mientras que en el estudio cuatro se utiliza la BPS para establecer la influencia de la postergación de la hora de acostarse sobre las características del sueño de los estudiantes. El quinto y último estudio se centra en la traducción y adaptación de una escala corta de procrastinación, que puede utilizarse en aquellas situaciones donde el tiempo disponible sea limitado.

Los resultados obtenidos aportan evidencia sobre las causas y consecuencias de la procrastinación, que pueden ser de utilidad para establecer actividades y programas dedicados a evitar o disminuir las conductas procrastinadores y sus consecuencias negativas sobre los estudiantes.

The term procrastination refers to behavior characterized by the tendency to postpone the execution of tasks or decision making. Although, really, procrastination is a common practice in most people, without causing any problem, when it becomes generalized and becomes a characteristic of the individual's behavior, it can be an important negative factor, with consequences on their quality of life and about your health. These negative consequences are especially important in the case of university students, in which the procrastinating behaviors of the academic tasks and responsibilities pose a serious difficulty in reaching their expectations and academic success.

The objectives of this work are, first of all, to conduct a review of the latest research findings on general procrastination and academic procrastination, and their influence on various aspects of people's health and lives. In the empirical part, four research works are presented, made in samples of nursing students, which aim to reflect the relationships and consequences of procrastination in students, to provide elements that allow the development of preventive programs and interventions in the field teacher.

In the first of the works, the relationship of procrastination with various variables derived from positive psychology is considered. The second study is devoted to investigating the influence that procrastination has on suicidal behavior, one of the most serious problems currently observed on university campuses. Studies three and four focus on a very novel line of research, the procrastination of sleep and its influence on the quality and quantity of sleep. Specifically, in study three the translation and adaptation to Spanish of the a recently developed instrument, the Bedtime Procrastination Scale (BPS) is presented, while in study four the BPS is used to establish the influence of the postponement of bedtime on the characteristics of sleep of the students.

The results obtained provide evidence on the causes and consequences of procrastination, which can be useful to establish activities and programs dedicated to avoiding or diminishing procrastinating behaviors and their negative consequences on students.