Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina
La malaltia inflamatòria intestinal (MII) es diagnostica a pacients de més de 60 anys en un 10-23% dels casos. Alguns estudis epidemiològics han suggerit que aquests pacients presenten unes característiques diferencials respecte als pacients que es diagnostiquen en edats més joves. Per altra banda, els pacients amb MII d’edat avançada tenen més comorbiditats, i per tant, un augment del risc de presentar efectes adversos dels principals fàrmacs utilitzats per tractar la malaltia com són les tiopurines i els agents biològics anti-TNF. No s’ha avaluat si existeixen diferències en la resposta a aquests tractaments en els pacients segons l’edat i sembla que, sobretot amb els agents biològics, hi ha més risc de presentar determinats efectes adversos (fonamentalment infeccions i neoplàsies), de manera que aquests factors podrien influenciar en el tractament que es prescriu en el pacients amb MII i edat avançada. Per tant, l’objectiu seria definir i avaluar, per un costat, les característiques específiques de la MII en edat avançada i, per un altre costat, establir l’eficàcia i seguretat dels diferents fàrmacs emprats, sobretot de les tiopurines, àmpliament utilitzades en la MII de cara a definir un algoritme de maneig. Per tot això, es realitzarà un primer estudi retrospectiu observacional de casos i controls i multicèntric. Es seleccionaran pacients de la base nacional de dades ENEIDA (Estudio Nacional en Enfermedad Inflamatoria Intestinal sobre Determinantes genéticos y Ambientales). S’avaluarà el fenotipus, ús i seguretat dels tractaments utilitzats, així com l’ús de recursos sanitaris en pacients diagnosticats de MII en edat avançada, comparant amb un grup control de MII diagnosticada en edat més jove. Posteriorment, es realitzarà un segon estudi retrospectiu i multicèntric, també a partir del registre ENEIDA que avaluarà específicament el perfil de seguretat de les tiopurines en comparació amb els pacients més joves. Els pacients s’agruparan en funció de l’edat de l’inici de la primera tiopurina, en majors de 60 anys o bé entre 18 i 50 anys. Finalment, d’aquesta cohort de pacients, es realitzarà un tercer estudi seleccionant aquells pacients que hagin presentat intolerància a una primera tiopurina i s’hagi iniciat una segona. S’avaluarà la tolerància a una segona tiopurina en aquest context i l’impacte de l’edat d’aquesta estratègia terapèutica.
La enfermedad inflamatoria intestinal (EII) se diagnostica en pacientes de más de 60 años en un 10-23% de los casos. Algunos estudios epidemiológicos han sugerido que estos pacientes presentan unas características diferenciales respecto a los pacientes que se diagnostican en edades más jóvenes. Por otra parte, los pacientes con EII de edad avanzada tienen más comorbilidades, y por tanto, un aumento del riesgo de presentar efectos adversos de los principales fármacos utilizados para tratar la enfermedad como son las tiopurinas y los agentes biológicos anti-TNF. No se ha evaluado si existen diferencias en la respuesta a estos tratamientos en los pacientes según la edad y parece que, sobretodo con los agentes biológicos, hay más riesgo de presentar determinados efectos adversos (fundamentalmente infecciones y neoplasias), por lo que estos factores podrían influir en el tratamiento que se prescribe en el pacientes con EII y edad avanzada. Por tanto, el objetivo sería definir y evaluar, por un lado, las características específicas de la EII en edad avanzada y, por otro lado, establecer la eficacia y seguridad de los diferentes fármacos empleados, sobre todo de las tiopurinas, ampliamente utilizadas en la EII de cara a definir un algoritmo de manejo. Por todo ello, se realizará un primer estudio retrospectivo observacional de casos y controles y multicéntrico. Se seleccionarán pacientes de la base nacional de datos ENEIDA (Estudio Nacional en Enfermedad Inflamatoria Intestinal sobre Determinantes Genéticos y Ambientales). Se evaluará el fenotipo, uso y seguridad de los tratamientos utilizados, así como el uso de recursos sanitarios en pacientes diagnosticados de EII en edad avanzada, comparando con un grupo control de EII diagnosticada en edad más joven. Posteriormente, se realizará un segundo estudio retrospectivo y multicéntrico, a partir del registro ENEIDA que evaluará específicamente el perfil de seguridad de las tiopurinas en comparación con los pacientes más jóvenes. Los pacientes se agruparán en función de la edad del inicio de la primera tiopurina, en mayores de 60 años o bien entre 18 y 50 años. Finalmente, de esta cohorte de pacientes, se realizará un tercer estudio seleccionando aquellos pacientes que hayan presentado intolerancia a una primera tiopurina y se haya iniciado una segunda. Se evaluará la tolerancia a una segunda tiopurina en este contexto y el impacto de la edad en esta estrategia terapéutica.
Inflammatory bowel disease (IBD) is diagnosed in patients over 65 years of age in 10-23% of cases. Epidemiological studies have shown that these patients have different characteristics than those diagnosed at younger ages. On the other hand, elderly IBD patients have more comorbidities and thus have an increased risk of developing adverse events from the main drugs used to treat the disease, such as thiopurines and biological anti-TNF agents. It has not been evaluated whether there are differences in the response to these treatments in patients by age and it seems that, especially with biological treatment, there is a greater risk of adverse events, so these factors could influence the treatment prescribed in elderly IBD patients. Our aim was to define and to evaluate the specific features of elderly patients with IBD and to establish the efficacy and safety of the different drugs, principally, the mainly used thiopurines, in order to define a management algorithm. We performed a first multicenter case-control retrospective study. Patients were selected from the national ENEIDA registry (Estudio Nacional en Enfermedad Inflamatoria Intestinal sobre Determinantes genéticos y Ambientales). The phenotype, the use and safety of the IBD treatments as well as the use of health resources in elderly patients with IBD will be evaluated by comparing them with younger IBD patients. A second retrospective multicenter study was performed in order to evaluate the thiopurine-related adverse events in elderly patients and to compare to younger patients. Patients were selected from the ENEIDA registry and were grouped in terms of age at the beginning of the thiopurine treatment. Finally, from this cohort of patients we performed a third study. We selected those patients who presented intolerance to a first thiopurine and switched to a second thiopurine compound. We evaluated the tolerance to a second thiopurine, and also the impact of the age.
Malaltia inflamatòria intestinal; Enfermedad inflamatoria intestinal; Inflammatory bowel disease; Edat avançada; Edad avanzada; Elderly
616.3 - Patologia de l'aparell digestiu. Odontologia
Ciències de la Salut