Movilidad activa en la vejez: Experiencias durante el desplazamiento a pie en Barcelona

Abstract

La majoria dels països del món estan experimentant una de les majors transformacions socials d'aquest segle: l'envelliment de la població. En aquest context, la vellesa com a etapa de la vida es caracteritza per diversos canvis físics i socials que poden reduir la capacitat d'una persona per desplaçar-se. Això genera aïllament i perduda d'independència per realitzar les seves activitats quotidianes, resultats que incideixen en la qualitat de vida i benestar d'aquest grup de la població. Per tant, mantenir un estil de vida actiu durant aquesta etapa de la vida és una alternativa per fer front a aquestes problemàtiques. El desplaçament a peu emergeix com una opció de transport actiu que atorga diversos beneficis als adults majors per mantenir-se actius i independents.

La majoria dels desplaçaments a peu de la gent gran es realitzen al barri, per la qual cosa el disseny i els diversos elements que interactuen en aquest espai de proximitat són factors que determinen els seus desplaçaments. En aquest context els barris caminables, són l'opció de disseny que més s'adapta a les necessitats dels adults grans. Principalment perquè estan dissenyats a l'escala de l'vianant.

Per tant, aquesta tesi planteja, que per a la gent gran caminar és una activitat que té múltiples significats i beneficis, que generen una experiència de mobilitat que està determinada per elements subjectius com la percepció de barri on viuen. Per aconseguir-ho, s'han integrat, una metodologia quantitativa a una de caràcter qualitatiu, així com l'ús de Sistemes de Posicionament Global (GPS) i d'acceleròmetres que permeten la triangulació de diverses fonts d'informació. Els resultats d'aquesta tesi poden informar futures actuacions de planificació urbana que integrin les necessitats de mobilitat quotidiana dels adults grans.

La mayoría de los países del mundo están experimentando una de las mayores transformaciones sociales de este siglo: el envejecimiento de la población. En este contexto, la vejez como etapa de la vida se caracteriza por diversos cambios físicos y sociales que pueden reducir la capacidad de una persona para desplazarse. Esto genera aislamiento y perdida de independencia para realizar sus actividades cotidianas, resultados que inciden en la calidad de vida y bienestar de este grupo de la población. Por lo tanto, mantener un estilo de vida activo durante esta etapa de la vida es una alternativa para hacer frente a estas problemáticas. El desplazamiento a pie emerge como una opción de transporte activo que otorga diversos beneficios a los adultos mayores para mantenerse activos e independientes.

La mayoría de los desplazamientos a pie de las personas mayores se realizan en el barrio, por lo cual el diseño y los diversos elementos que interactúan en este espacio de proximidad son factores que determinan sus desplazamientos. En este contexto los barrios caminables, son la opción de diseño que más se adapta a las necesidades de los adultos mayores. Principalmente porque están diseñados a la escala del peatón.

Por lo tanto, esta tesis plantea, que para las personas mayores caminar es una actividad que tiene múltiples significados y beneficios, que generan una experiencia de movilidad que está determinada por elementos subjetivos como la percepción del barrio donde viven. Para conseguirlo, se han integrado, una metodología cuantitativa a una de carácter cualitativo, así como el uso de Sistemas de Posicionamiento Global (GPS) y de acelerómetros que permiten la triangulación de diversas fuentes de información. Los resultados de esta tesis pueden informar futuras actuaciones de planificación urbana que integren las necesidades de movilidad cotidiana de los adultos mayores.

Most countries in the world are experiencing one of the greatest social transformations of this century: demographic ageing. In this context, old age as a stage of life is characterized by various physical and social challenges that can reduce a person's ability to move. This can generate isolation and loss of independence when carrying out daily activities and, in turn, affect the quality of life and well-being of this segment of the population. Consequently, maintaining an active lifestyle during this stage of life is an alternative when it comes to addressing these problems. In this context, walking emerges as an active transport mode that helps elderly people to stay active and independent.

Most of the walking trips that the elderly make occur in the neighbourhood so the design and the various elements that interact in this proximity space are factors that determine their walking experience. In this context, walkable neighbourhoods emerge as the most suitable design option when it comes to the needs of elderly people.

This thesis proposes that walking is an activity that has multiple meanings and benefits for the elderly and generates a mobility experience that is determined by subjective elements such as the perception of the neighbourhood where they live. To this end, this thesis incorporates both a quantitative methodology and a qualitative one, as well as the use of Global Positioning Systems (GPS) and accelerometers that allow triangulation of various sources of information to be integrated in the analysis. The results of this thesis can inform future urban planning actions that integrate elderly mobility needs when designing neighbourhoods.