Left-wing populism and feminist politics. The Case of Evo Morales’ Bolivia (2006-2018)

Autor/a

Castaño Tierno, Pablo

Director/a

León, Margarita

Anduiza Perea, Eva

Data de defensa

2020-06-02

ISBN

9788449095122

Pàgines

199 p.



Programa de doctorat

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals

Resum

La relació entre el populisme i la política feminista està rebent cada vegada més atenció científica, principalment a causa de l'ascens que experimenten els partits populistes a l’Amèrica Llatina i a Europa des de principis del segle XXI. No obstant això, aquesta literatura presenta dues grans febleses. Primer, fins ara no ha aconseguit establir una relació específica entre populisme i política feminista. Segon, la literatura s'ha centrat de manera desproporcionada en els partits populistes d'extrema dreta, fet que ha introduït un desequilibri en aquesta línia de recerca – la relació entre populisme d'esquerra i política feminista ha estat poc estudiada. La present tesi contribueix a omplir aquest buit analitzant la relació entre populisme d'esquerra i política feminista, centrant-se en el cas paradigmàtic del Moviment al Socialisme (MAS) i el govern d'Evo Morales a Bolívia entre 2006 i 2018. Algunes de les investigacions més influents sobre populisme i política feminista sostenen que tots dos projectes polítics són essencialment incompatibles: d'acord amb aquesta literatura, els partits populistes mai promouen polítiques en favor de la igualtat de gènere ni mantenen bones relacions amb moviments de dones, al marge que siguin populistes d'esquerra o d'extrema dreta. En aquesta tesi, qüestiono aquesta afirmació analitzant tres aspectes específics de la relació entre populisme d'esquerra i política feminista. Primer, investigo si els partits populistes d'esquerra promouen polítiques en favor de la igualtat de gènere, qüestionant la idea d'una incompatibilitat general entre la ideologia populista i la promoció de polítiques a favor de la igualtat de gènere. En segon lloc, analitzo com aquests partits formen les seves coalicions per elaborar polítiques en l'àmbit de la igualtat de gènere. En tercer lloc, investigo quant impacte tenen els moviments de dones institucionalitzats en les polítiques públiques quan els populistes d'esquerra estan en el poder. L'anàlisi empírica realitzada en aquesta tesi està basada en l'anàlisi qualitativa de contingut de documents i entrevistes semi-estructurades amb activistes de moviments de dones, responsables polítiques i expertes i experts. Les troballes i conclusions de la tesi poden sintetitzar-se de la següent forma. En relació a la promoció de polítiques a favor de la igualtat de gènere, l'anàlisi ha mostrat que el govern populista d'esquerres d'Evo Morales va promoure ambicioses polítiques d'igualtat de gènere sobre violència política contra les dones, violència masclista en l'àmbit domèstic i drets de les treballadores de la llar, entre altres àmbits. Aquesta troballa mostra que els populistes d'esquerra poden promoure polítiques a favor de la igualtat de gènere. Això contradiu la literatura que sosté que hi ha una incompatibilitat essencial entre qualsevol ideologia populista i la promoció de polítiques a favor de la igualtat de gènere. En relació a la formació de coalicions per a l'elaboració de polítiques en l'àmbit de la igualtat de gènere, l'anàlisi ha mostrat que el govern bolivià i el partit en el poder – el MAS – van experimentar una contradicció entre el seu discurs anti-elit i el seu pragmatisme en la formació de coalicions per a l'elaboració de polítiques públiques – van incloure ONGs feministes en les coalicions per a elaborar polítiques d'igualtat, encara que prèviament el govern havia qualificat a aquestes ONGs d'elitistes. Respecte a la relació entre partits populistes d'esquerra i moviments de dones, m'he centrat en el cas del moviment bolivià de treballadores de la llar. L'anàlisi ha mostrat que el govern de Morales va mantenir una relació pròxima i col·laborativa amb el moviment. El govern va satisfer totes les demandes simbòliques del moviment (orientades a millorar la imatge social de les treballadores de la llar) però només algunes de les seves demandes substantives (les que tenien un impacte directe en les condicions laborals i de vida de les treballadores domèstiques). Les troballes esmentades ajuden a comprendre la complexa relació entre populisme d'esquerra i política feminista. No hi ha una incompatibilitat essencial entre populisme i política feminista. La ideologia associada al populisme en cada cas – i no el populisme en si mateix – sembla ser el factor explicatiu central de la posició de cada partit populista respecte a la política feminista. En resum, la present tesi convida a relativitzar la importància del caràcter més o menys populista d'un partit polític quan analitzem la seva posició sobre la política feminista, una conclusió que pot ser útil per a altres línies de recerca sobre populisme.


La relación entre el populismo y la política feminista está recibiendo cada vez más atención científica, en gran parte debido al ascenso de partidos populistas en América Latina y Europa desde principios del siglo XXI. Sin embargo, esta literatura presenta dos grandes debilidades. Primero, hasta ahora no ha conseguido establecer una relación específica entre populismo y política feminista. Segundo, la literatura se ha centrado de manera desproporcionada en los partidos populistas de extrema derecha, lo que ha introducido un desequilibrio en esta línea de investigación – la relación entre populismo de izquierda y política feminista ha sido poco estudiada. La presente tesis contribuye a colmar este vacío analizando la relación entre populismo de izquierda y política feminista, centrándose en el caso paradigmático del Movimiento al Socialismo (MAS) y el gobierno de Evo Morales en Bolivia entre 2006 y 2018. Algunos de los trabajos más influyentes sobre populismo y política feminista mantienen que ambos proyectos políticos son esencialmente incompatibles: de acuerdo con esta literatura, los partidos populistas nunca promueven políticas en favor de la igualdad de género ni mantienen buenas relaciones con movimientos de mujeres, al margen de que sean populistas de izquierda o de extrema derecha. En esta tesis, cuestiono esta afirmación analizando tres aspectos específicos de la relación entre populismo de izquierda y política feminista. Primero, investigo si los partidos populistas de izquierda promueven políticas en favor de la igualdad de género en algunos casos, cuestionando la idea de una incompatibilidad general entre la ideología populista y la promoción de políticas a favor de la igualdad de género. En segundo lugar, analizo cómo estos partidos forman sus coaliciones para elaborar políticas en el ámbito de la igualdad de género. En tercer lugar, investigo cuánto impacto en las políticas públicas tienen los movimientos de mujeres institucionalizados cuando los populistas de izquierda están en el poder. El análisis empírico realizado en esta tesis está basado en el análisis cualitativo de contenido de documentos y entrevistas semiestructuradas con activistas de movimientos de mujeres, responsables políticas y expertas y expertos. Los hallazgos y conclusiones de la tesis pueden sintetizarse de la siguiente forma. En relación a la promoción de políticas a favor de la igualdad de género, el análisis ha mostrado que el gobierno populista de izquierdas de Evo Morales promovió ambiciosas políticas de igualdad de género sobre violencia política contra las mujeres, violencia machista en el ámbito doméstico y derechos de las trabajadoras del hogar, entre otros ámbitos. Este hallazgo muestra que los populistas de izquierda pueden promover políticas a favor de la igualdad de género, lo que contradice la literatura que mantiene que hay una incompatibilidad esencial entre cualquier ideología populista y la promoción de políticas a favor de la igualdad de género. En relación a la formación de coaliciones para la elaboración de políticas en el ámbito de la igualdad de género, el análisis ha mostrado que el gobierno boliviano y el partido en el poder – el MAS – experimentaron una contradicción entre su discurso anti-élite y su pragmatismo en la formación de coaliciones para la elaboración de políticas públicas – incluyeron ONGs 9 feministas en las coaliciones para elaborar políticas de igualdad, aunque previamente el gobierno había calificado a estas ONGs de elitistas. Respecto a la relación entre partidos populistas de izquierda y movimientos de mujeres, me he centrado en el caso del movimiento boliviano de trabajadoras del hogar. El análisis ha mostrado que el gobierno de Morales mantuvo una relación cercana y colaborativa con el movimiento. El gobierno satisfizo todas las demandas simbólicas del movimiento (orientadas a mejorar la imagen social de las trabajadoras del hogar) pero solo algunas de sus demandas sustantivas (las que tenían un impacto directo en las condiciones laborales y de vida de las trabajadoras domésticas). Los hallazgos mencionados arrojan luz sobre la compleja relación entre populismo de izquierda y política feminista. No hay una incompatibilidad esencial entre populismo y política feminista. La ideología asociada al populismo en cada caso – y no el populismo en sí – parece ser el factor explicativo central de la posición de cada partido populista respecto a la política feminista. En resumen, la presente tesis invita a relativizar la importancia del carácter más o menos populista de un partido político cuando analizamos su posición sobre la política feminista, una conclusión que puede ser útil para otras líneas de investigación sobre populismo.


The relationship between populism and feminist politics is increasingly receiving more scholarly attention, largely due to the rise of populist parties both in Latin America and in Europe since the beginning of the 21st century. However, this stream of literature presents two major shortcomings. First, it has so far failed to establish a specific relationship between populism and feminist politics. Second, the literature has overwhelmingly focused on right-wing populist parties, which has introduced an imbalance in this stream of research: the relationship between left-wing populism and feminist politics is understudied. The present thesis contributes to filling this gap by analysing the relationship between left-wing populism and feminist politics, focusing on the paradigmatic case of the Movement for Socialism (MAS) and Evo Morales’ government in Bolivia between 2006 and 2018. Some of the most influential works on populism and feminist politics uphold that these two political projects are essentially incompatible: according to this literature, (e.g. Blofield, Ewig, and Piscopo 2017, Shea Baird and Roth 2017, Kampwirth 2010), populist parties never promote gender equality policies or keep good relations with women’s movements, regardless of whether they are left-wing or right-wing populists. I challenge this assertion by analysing three specific aspects of the relationship between left-wing populism and feminist politics. First, I investigate whether left-wing populist parties promote gender equality policies in some cases, against charges of a general inconsistency between populist ideology and the promotion of gender equality policies. Second, I analyse how these parties form their policy-making coalitions in the field of gender equality. Third, I investigate how much impact on policy institutionalised women’s movements have when left-wing populist parties are in power. The empirical analysis carried out in this thesis is based on the qualitative content analysis of documents and semi-structured interviews with women’s movements’ activists, policy-makers and experts in women’s movements. The findings and conclusions of the thesis can be synthetized as follows. Regarding the promotion of gender equality policies, the analysis has revealed that Evo Morales’ leftwing populist government promoted ambitious gender equality policies on violence against women in politics, gender-based domestic violence, and domestic workers’ rights, among other fields. These findings show that left-wing populists can promote gender equality policies, and contradicts the literature that upholds that there is an essential incompatibility between any populist ideology and the promotion of gender equality policies. In regards to populist governments forming policy coalitions in the field of gender equality, the analysis has shown that the Bolivian government and governing party MAS experienced a contradiction between their anti-elitist discourse and their pragmatism when forming policy coalitions – they included feminist NGOs in the coalitions for the formulation of gender equality policies, even though the government had previously labelled those NGOs as elitist. As far as the relationship between left-wing populist parties and women’s movements is concerned, I have focused on the case of the Bolivian domestic workers’ movement. The analysis has 5 revealed that Morales’ government kept up a close collaborative relationship with the movement. The government satisfied all the movement’s symbolic demands (oriented towards improving the social image of domestic workers), but only some of its substantive demands (those that had a direct impact on the domestic workers’ living and working conditions). The findings mentioned shed light on the complex relationship between left-wing populism and feminist politics. There is not an essential incompatibility between populism and feminist politics. The ideology attached to populism in each case – and not populism in itself – seems to be the key explanatory factor of the position of each populist party in relation to feminist politics. In a nutshell, the present thesis invites us to relativize the importance of the more or less populist orientation of a political party when we analyse its position on feminist politics, a conclusion that can be also useful for other streams of research on populism.

Paraules clau

Populisme; Populismo; Populism; Polítiques d'igualtat; Políticas de igualdad; Equality policies; Moviments socials; Movimientos sociales; Social movements

Matèries

32 - Política

Àrea de coneixement

Ciències Socials

Documents

pct1de1.pdf

1.145Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)