Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural
La preocupació pel canvi climàtic i per la despoblació de les zones rurals a Europa és un tema d’actualitat a l’agenda política. El fenomen neorural proposa una solució i una ideologia en contra de l’avenç del model neoliberal i de l’esgotament dels recursos naturals. A més d’una forma de concebre el món, presenta una pràctica associada: establir-se a zones rurals i tractar de viure d’una manera consubstancial amb el medi ambient que l’envolta. El fenomen neorural apareix representat a la literatura de diferents formes: “comunitats intencionals ecològiques” (entre elles les “ecoaldees”), “neoruralitat”, la “neopagesia” o el fenomen de “tornada al camp”. La tesi doctoral que es presenta aquí estudia la sostenibilitat econòmica i social del fenomen neorural a Catalunya a partir de les seves condicions de reproducció i de les motivacions individuals per unir-se al col·lectiu. A més, profunditza en la relació del fenomen amb l’estructura econòmica social i política dominant: el règim “neoliberal”. El treball està format per dos capítols teòrics i un compendi de tres articles científics juntament amb la introducció i les conclusions. La metodologia de la investigació és principalment qualitativa. Com a tècniques principals de recol·lecció de dades utilitzo l’observació participant pròpia de l’etnografia i les entrevistes semiestructurades. Les dades han sigut recollides i analitzades entre 2013 i 2019 a Catalunya. Pel que fa a l’estructura, introduiré el tema d’aquesta tesi al Capítol 1. El Capítol 2, el primer capítol teòric, reflexiona sobre l’economia d’auto-aprovisionament en un context en que l’economia de mercat és la forma d’abastament principal. L’auto-aprovisionament apareix com una de les dimensions ideològiques presents al fenomen neorural. El Capítol 3, el segon capítol teòric, versa sobre el concepte de comú i comunitat. Repassa les diferents conceptualitzacions i l’estigma o idealització que fa la literatura sobre allò comunal. El primer capítol empíric, el Capítol 4, és també el primer article del compendi. Indaga sobre els factors que determinen la subsistència a llarg termini de les comunitats intencionals ecològiques i sobre la seva organització social i economia. Proposa una tipologia de comunitats que ajuda a entendre l’heterogeneïtat del fenomen en interacció amb l’economia de mercat. El segon article del compendi, el Capítol 5, qüestiona les motivacions que guien a les persones a formar part d’una comunitat. També qüestiona fins a quin punt és important la cerca de la subsistència individual o col·lectiva a l’hora de la decisió d’unir-se a una comunitat, en un context de crisi social i econòmica iniciat el 2008. L’article conclou que la crisi ha motivat un canvi de perfil de les persones que volen realitzar i realitzen una tornada al camp. El tercer article del compendi, el Capítol 6, investiga les estratègies econòmiques que adopten els neopagesos per garantir la seva reproducció social, com els ha afectat la crisi i quin paper juguen les administracions públiques en la seva seguretat material. Aquest mateix capítol observa diferents tipus de neopagesia en relació amb la seva presència al mercat i diferents formes d’actuar segons el tipus al que pertanyin. El Capítol 7 resumeix les contribucions d’aquesta tesi i proposa futures línies d’investigació.
La preocupación por el cambio climático y por la despoblación de las zonas rurales en Europa es un tema de actualidad en la agenda política. El fenómeno neo-rural propone una solución y una ideología en contra del avance del modelo neoliberal y del agotamiento de los recursos naturales. Además de una forma de concebir el mundo, presenta una práctica asociada: establecerse en zonas rurales y tratar de vivir de una forma consustancial con el medio ambiente que le rodea. El fenómeno neo-rural aparece representado en la literatura de diferentes formas: “comunidades intencionales ecológicas” (entre ellas las “eco-aldeas”), “neo-ruralidad”, el “neo-campesinado” o el fenómeno de “vuelta al campo”. La tesis doctoral que aquí se presenta estudia la sostenibilidad económica y social del fenómeno neo-rural en Cataluña a partir de sus condiciones de reproducción y de las motivaciones individuales para unirse al colectivo. Además, profundiza en la relación del fenómeno con la estructura económica social y política dominante: el régimen “neoliberal”. El trabajo está formado por dos capítulos teóricos, un compendio de tres artículos científicos junto con introducción y conclusiones. La metodología de la investigación es principalmente cualitativa. Como técnicas principales de recolección de datos utilizo la observación participante propia de la etnografía y las entrevistas semi-estructuradas. Los datos han sido recogidos y analizados entre 2013 y 2019 en Cataluña. Respecto a la estructura, introduciré el tema de esta tesis en el Capítulo 1. El Capítulo 2, el primer capítulo teórico, reflexiona sobre la economía de auto-aprovisionamiento en un contexto en el que la economía de mercado es la forma de abastecimiento principal. El auto-aprovisionamiento aparece como una de las dimensiones ideológicas presentes en el fenómeno neo-rural. El Capítulo 3, el segundo capítulo teórico, versa sobre el concepto de común y comunidad. Repasa las diferentes conceptualizaciones y el estigma o idealización que hace la literatura sobre lo comunal. El primer capítulo empírico, el Capítulo 4, es también el primer artículo del compendio. Indaga sobre los factores que determinan la subsistencia a largo plazo de las comunidades intencionales ecológicas y sobre su organización social y economía. Propone una tipología de comunidades que ayuda a entender la heterogeneidad del fenómeno en interacción con la economía de mercado. El segundo artículo del compendio, el Capítulo 5, cuestiona las motivaciones que guían a las personas a formar parte de una comunidad. También cuestiona hasta qué punto es importante la búsqueda de la subsistencia individual o colectiva en la decisión de unirse a una comnunidad, en un contexto de crisis social y económica iniciado en 2008. El artículo concluye que la crisis ha motivado un cambio de perfil de las personas que quieren realizar y realizan una vuelta al campo. El tercer artículo del compendio, elCapítulo 6, investiga las estrategias económicas que adoptan los neo-campesinos para garantizar su reproducción social. Cómo les ha afectado la crisis y qué papel juegan las administraciones públicas en su seguridad material. Observa diferentes tipos de neo-campesinado en relación con su presencia en el mercado y diferentes formas de actuar según el tipo al que pertenezcan. El Capítulo 7 resume las contribuciones de esta tesis y propone futuras líneas de investigación.
Concerns about climate change and the depopulation of rural areas in Europe have risen in the political agenda. The neo-rural phenomenon offers a solution to these issues, underpinned by an ideology that rejects the advance of the neoliberal model and the deterioration of natural resources. As well as entailing a way of conceiving the world, the neo-rural phenomenon has practical manifestations: people settle in rural areas and attempt to live in tune with the surrounding environment. The neo-rural phenomenon is referred to in a variety of ways in the literature: environmental intentional communities, including eco-villages; neo-rurality; neo-peasantry, and the back-to-the-land phenomenon. This doctoral thesis studies the economic and social sustainability of the neo-rural phenomenon in Catalonia based on its reproduction and individual motivations for joining the neo-rural collective. It also explores the interrelations between the phenomenon and the dominant economic, social and political structure: neoliberalism. The thesis consists of two theoretical chapters together with a compendium of three scientific articles, introduction and conclusions. Chapter 1 introduces the overall theme. Chapter 2, the first theoretical chapter, reflects on the self-sufficiency economy in a context in which the market economy is the main form of supply. Self-sufficiency thus emerges as one of the ideological dimensions of the neo-rural phenomenon. Chapter 3, the second theoretical chapter, explains the concept of the commons and community, another dimension of neo-rural lifestyles. It explores different conceptualisations of the commons and the stigmatisation and idealisation present in the literature on this subject. The first empirical chapter, Chapter 4, is the first article in the compendium and investigates the factors that determine the long-term survival of ecological intentional communities, exploring their social organisation and economy. The article proposes a typology of communities, contributing to a greater understanding of the heterogeneity of the phenomenon in interaction with the market economy. The second article in the compendium, Chapter 5, considers the motivations that prompt people to become part of a community. It explores the role of economic concerns relating to self-subsistence in the decision to join a community. The article concludes that the 2008 social and economic crisis led to a change in the profile of people seeking a return to the land. The third article in the compendium, Chapter 6, examines the economic strategies adopted by neo-peasants to guarantee their social reproduction. It investigates the impact of the economic crisis on neo-peasants and the influence of the public authorities on their material security. Several different types of neo-peasantry are identified in terms of their presence in the market economy and the various responses to these situations are explored. Chapter 7 summarizes the contributions of this thesis and proposes future lines of research. The study is based on a primarily qualitative research methodology. Its main data collection techniques are ethnographical, namely participant observation, informal and semi-structured interviews. The data were collected and analysed in Catalonia between 2013 and 2019.
Neo-ruralitat; Neo-ruralidad; Neo-rurality; Eco-comunitats; Eco-comunidades; Eco-communities; Economia; Economía; Economy
3 - Social Sciences
Ciències Socials