Metamorfosis de un mito. Don Juan en las reescrituras españolas contemporáneas

Author

Faiano, Alessia

Director

Monti, Silvia

Valls, Fernando, 1954-

Date of defense

2020-07-09

ISBN

9788449095443

Pages

380 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Espanyola

Abstract

La tesi s'ha proposat analitzar les transformacions del mite de Don Joan en la narrativa, el teatre i el cinema espanyol entre els anys seixanta del segle XX i l'actualitat, amb la finalitat de perfilar les múltiples identitats que el personatge literari i, per tant, el relat mític ha assumit en el nostre temps. Així, doncs, beneficiant de les eines proporcionades per la crítica intertextual, els estudis intergenèrics i els de mitecrítica, s'ha reconstruït la història del mite de Don Joan respecte tant als seus orígens com a la seva evolució fins a l'actualitat. Centrant-nos en la producció artística més recent en llengua espanyola, hem detectat, en aquest primer i provisional intent de sistematització, un corpus de catorze obres que hem agrupat en cinc línies temàtiques i formals, que es descriuen a continuació. En primer lloc, en l'àmbit de les reescriptures del mite en l'exili republicà espanyol, després de presentar un panorama de les obres dramàtiques i de pensament que van aparèixer en l'època, ens hem detingut en el text teatral Don Juan en la mancebía (1968), de Ramón J. Sender, i en el de José Ricardo Morales titulat Ardor con ardor se apaga (1987). Tots dos autors proposen una reflexió crítica tant de la seva condició d'exiliats com de la societat espanyola del seu temps, alhora que subratllen el caràcter llibertari de l'heroi, facilitant també la recuperació del paper de la dona en el procés de seducció. La segona línia correspon a les reescriptures de caràcter metaficcional. Les obres en les quals hem centrat la nostra atenció són els drames D.J. (1987), de Jerónimo López Mozo, i La sombra del Tenorio (1994), de José Luis Alonso de Santos, així com les pel·lícules Don Juan, mi querido fantasma (1990), de Antonio Mercero, i Io, Don Giovanni (2009), de Carlos Saura. Totes elles parteixen del mite de Don Joan per a desenvolupar un discurs autoreflexiu basat en les diferents fórmules de la myse en abyme. Una altra tendència que hem individuat tendeix a subratllar el caràcter reflexiu i introspectiu de Don Joan. En efecte, en el drama Don Juan último (1992), de Vicente Molina Foix, en el conte de Paloma Díaz-Mas titulat «La visita del comendador» (2008), i en la novel·la Cartas de un jubilado (2010), de Tomás Segovia, els seus autors s'endinsen no sols en l'ànim del protagonista, sinó també en el d'altres personatges, a vegades aliens al relat mític, als quals se'ls permet exterioritzar els seus pensaments. En el quart grup convergeixen aquelles obres que tendeixen a transposar el tret de seductor de Don Joan als personatges femenins. En aquest marc temàtic hem analitzat els drames La vil seducción (1967), de Juan José Alonso Millán, una versió sobretot còmica del mite, i d.juan@simetrico.es (La burladora de Sevilla y el Tenorio del siglo XXI) (2008), de Jesús Campos García, al qual l'autor aconsegueix modernitzar el relat mític, al mateix temps que preserva tots els patrons que el constitueixen. Finalment, s'han analitzat aquelles reescriptures del mite que tenen un caràcter experimental que dificulta la seva agrupació dins d'una línia temàtica específica. A aquesta categoria pertany el drama de Luis Riaza titulat Representación del Don Juan Tenorio por el carro de las meretrices ambulantes (1973), així com la novel·la Larva / Babel de una noche de San Juan (1983), de Julián Ríos, i la pel·lícula Don Juan en los infiernos (1991), de Gonzalo Suárez. La tesi s'enriqueix d'una enquesta final realitzada a alguns dels autors, les obres dels quals han estat objecte d'aquest estudi, així com d'alguns documents gràfics significatius.


La tesis se ha propuesto analizar las transformaciones del mito de Don Juan en la narrativa, el teatro y el cine español entre los años sesenta del siglo XX y la actualidad, con el fin de perfilar las múltiples identidades que el personaje literario y, por ende, el relato mítico ha asumido en nuestro tiempo. Así, pues, beneficiando de las herramientas proporcionadas por la crítica intertextual, los estudios intergenéricos y los de mitocrítica, se ha reconstruido la historia del mito de Don Juan respecto tanto a sus orígenes como a su evolución hasta la actualidad. Centrándonos en la producción artística más reciente en lengua española, hemos detectado, en este primer y provisional intento de sistematización, un corpus de catorce obras que hemos agrupado en cinco líneas temáticas y formales, que se describen a continuación. En primer lugar, en el ámbito de las reescrituras del mito en el exilio republicano español, tras presentar un panorama de las obras dramáticas y de pensamiento que aparecieron en la época, nos hemos detenido en el texto teatral Don Juan en la mancebía (1968), de Ramón J. Sender, y en el de José Ricardo Morales titulado Ardor con ardor se apaga (1987). Ambos autores proponen una reflexión crítica tanto de su condición de exiliados como de la sociedad española de su tiempo, a la vez que subrayan el carácter libertario del héroe, facilitando, además, la recuperación del papel de la mujer en el proceso de seducción. La segunda línea corresponde a las reescrituras de carácter metaficcional. Las obras en las que hemos centrado nuestra atención son los dramas D.J. (1987), de Jerónimo López Mozo, y La sombra del Tenorio (1994), de José Luis Alonso de Santos, así como las películas Don Juan, mi querido fantasma (1990), de Antonio Mercero, e Io, Don Giovanni (2009), de Carlos Saura. Todas ellas parten del mito de Don Juan para desarrollar un discurso autorreflexivo basado en las distintas fórmulas de la myse en abyme. Otra tendencia que hemos individuado tiende a subrayar el carácter reflexivo e introspectivo de Don Juan. En efecto, en el drama Don Juan último (1992), de Vicente Molina Foix, en el cuento de Paloma Díaz-Mas titulado «La visita del comendador» (2008), y en la novela Cartas de un jubilado (2010), de Tomás Segovia, sus autores se adentran no solo en el ánimo del protagonista, sino también en el de otros personajes, a veces ajenos al relato mítico, a los cuales se les permite exteriorizar sus pensamientos. En el cuarto grupo convergen aquellas obras que tienden a trasponer el rasgo de seductor de Don Juan a los personajes femeninos. En este marco temático hemos analizado los dramas La vil seducción (1967), de Juan José Alonso Millán, una versión sobre todo cómica del mito, y d.juan@simetrico.es (La burladora de Sevilla y el Tenorio del siglo XXI) (2008), de Jesús Campos García, en el cual el autor consigue modernizar el relato mítico, al tiempo que preserva todos los patrones que lo constituyen. Por último, se han analizado aquellas reescrituras del mito cuyo carácter experimental dificulta su agrupación dentro de una línea temática específica. A esta categoría pertenece el drama de Luis Riaza titulado Representación del Don Juan Tenorio por el carro de las meretrices ambulantes (1973), así como la novela Larva / Babel de una noche de San Juan (1983), de Julián Ríos, y la película Don Juan en los infiernos (1991), de Gonzalo Suárez. La tesis se enriquece de una encuesta final realizada a algunos de los autores cuyas obras han sido objeto de este estudio, así como de algunos documentos gráficos significativos.


This research work aims to study the transformations and reconstruction of the myth of Don Juan in Spanish literature, theatre and cinema from the 1960s up to the present, analyzing and systematizing these transformations in the context of current cultural trends. The study, based on an interdisciplinary, as well as an intertextual and a myth-critical approach, reconstructs the path of the myth from the beginning up to nowadays, focusing on the most recent rewritings, some of whom little known and in general not yet studied sufficiently, which in turn reflect the cultural circumstances of our day. By analyzing the extensive corpus of the new works –eight dramas, three movies, two novels and a short story– it was possible to trace five thematic and formal lines, to each of which is dedicated a chapter. We therefore shift from the rewritings of the myth in the last years of the Spanish republican exile, in particular by analyzing the dramas Don Juan en la mancebía (1968), by Ramón J. Sender and José Ricardo Morales’ Ardor con ardor se apaga (1987). In general, these texts emphasize the transgressive and libertarian personality of the protagonist, giving his events a decidedly political value; leading to the versions in which the metafictional construction stands out, such as the plays D.J. (1987), by Jerónimo López Mozo and José Luis Alonso de Santos’ La sombra del Tenorio (1994), as well as the movies Don Juan, mi querido fantasma (1990), by Antonio Mercero and Io, Don Giovanni (2009), by Carlos Saura. We also explore those works where an introspective and self-reflective nature is offered, such as Vicente Molina Foix’s drama Don Juan último (1992), as well as Paloma Díaz-Mas’ short story titled «La visita del comendador» (2008), and Tomás Segovia’s novel Cartas de un jubilado (2010). Finally, the last two chapters respectively focus on dramas in which the seducer who takes on the characters of the mythical protagonist is female, as it occurs in Juan José Alonso Millán’s La vil seducción (1967), and in Jesús Campos García’s d.juan@simetrico.es (La burladora de Sevilla y el Tenorio del siglo XXI) (2008), and on the experimental rewritings which are difficult to classify, such as Luis Riaza’s drama Representación del Don Juan Tenorio por el carro de las meretrices ambulantes (1973), Julián Ríos’ novel Larva / Babel de una noche de San Juan (1983), and Gonzalo Suárez’s movie Don Juan en los infiernos (1991). The thesis is enriched by an appendix in which we present the interviews to some of the authors whose works have been the subject of our study, as well as the contribution of some and representative images related to the works that have been analysed in our study.

Keywords

Don Joan; Don Juan; Mitecrítica; Mitocrítica; Mythcriticism; Postmodernisme; Posmodernismo; Postmodernism

Subjects

82 - Literature

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

alfa1de1.pdf

3.130Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)