Canvis cognitius i cerebrals associats a una intervenció fonològica intensiva en alumnes amb dificultats lectores

Abstract

Introducció: la dislèxia és el trastorn de l’aprenentatge més freqüent en la població infantil amb repercussions importants en el desenvolupament acadèmic, social i emocional dels infants que la pateixen. En els darrers anys s’ha fet un gran esforç per identificar quins són els factors de risc de les dificultats lectores i desenvolupar noves metodologies per ajudar als infants a superar-les. S’ha demostrat que la intervenció primerenca té més èxit que la tardana i que els programes d’entrenament intensiu poden beneficiar els nens i les nenes amb dificultats de lectura. Objectiu: avaluar els canvis cognitius i cerebrals associats a l’aplicació d’un programa intensiu d’entrenament fonològic informatitzat per millorar el rendiment lector en infants de primer cicle d’educació primària amb dificultats lectores. Metodologia: trenta-dos nens i nenes amb dificultats de lectura es van assignar aleatòriament a cadascun dels dos grups d’intervenció amb una durada de 16 setmanes, el grup amb dificultats lectores d’entrenament intensiu informatitzat (sessions diàries individuals de 10-15 minuts, 5 dies a la setmana), DLEI (n=20), centrat en el treball de consciència fonològica, fonèmica, descodificació i velocitat lectora i el grup amb dificultats lectores d’entrenament ordinari a l’aula (1 sessió setmanal de 50 minuts cadascuna, en grup reduït), DLEO (n=12), que va rebre reforç tradicional de lectura a l’escola basat en lectura col·lectiva i modelatge de la mestra. Els nens i les nenes sense dificultats lectores es van assignar al grup de control C (n=24). Tots/es els i les alumnes van ser valorats mitjançant un protocol cognitiu i de neuroimatge en dos moments temporals, abans i després de la intervenció. Resultats: tant els infants del grup DLEI com DLEO van mostrar un major rendiment de lectura després de la intervenció sent superior el del grup DLEI. El grup de C no va mostrar canvis significatius durant el mateix període. Vam observar que presentar rendiments baixos en les variables de precisió i velocitat lectora de pseudoparaules, precisió lectora de paraules i text així com en ortografia natural són predictores d’un baix rendiment en lectura. Tanmateix, la velocitat lectora de lletres, la precisió lectora de pseudoparaules i l’ortografia natural serien les tres variables predictores de l’èxit de la reeducació intensiva. El perfil lector dels alumnes amb dificultats lectores (65,62%) va ser d’afectació mixt. Les anàlisis VBM van objectivar un % de VSB superior en el grup DLEI associat a la intervenció intensiva. Conclusions: els resultats suggereixen que la intervenció primerenca intensiva basada en l’entrenament fonològic, és una estratègia eficaç per solucionar les dificultats de lectura que s’hauria d’utilitzar a l’escola com a primer enfocament per afrontar-les.

ntroducción: la dislexia es el trastorno de aprendizaje más frecuente en la población infantil con repercusiones importantes en el desarrollo académico, social y emocional de los niños y las niñas que la padecen. En los últimos años se ha hecho un gran esfuerzo para identificar cuáles son los factores de riesgo de las dificultades lectoras y desarrollar nuevas metodologías para ayudar a los niños y niñas a superarlas. Se ha demostrado que la intervención precoz tiene más éxito que la tardía y que los programes de entrenamiento intensivo pueden beneficiar a los niños y niñas con dificultades lectoras. Objetivo: evaluar los cambios cognitivos y cerebrales asociados a la aplicación de un programa intensivo de entrenamiento fonológico informatizado para mejorar el rendimiento lector en niños y niñas de primer ciclo de educación primaria con dificultades lectoras. Metodología: treinta y dos niños y niñas con dificultades lectoras fueron asignados aleatoriamente a cada uno de los dos grupos de tratamiento con una duración de 16 semanas, el grupo de entrenamiento intensivo informatizado (sesiones diarias individuales de 10-15 minutos, 5 días a la semana), DLEI (n=20), centrado en el trabajo de conciencia fonológica, fonémica, decodificación y velocidad lectora y el grupo de entrenamiento ordinario en el aula (1 sesión semanal de 50 minutos cada una, en grupo reducido), DLEO (n=12), que recibió refuerzo tradicional de lectura en la escuela basado en lectura colectiva y modelado de la maestra. Los niños y niñas sin dificultades lectoras fueron asignados al grupo control, C (n=24). Todos los alumnos y alumnas fueron valorados mediante un protocolo cognitivo y de neuroimagen en dos momentos temporales, antes y después de la intervención. Resultados: los niños y niñas del grupo DLEI y DLEO mostraron un mayor rendimiento de lectura después de la intervención siendo superior el del grupo DLEI. El grupo C no mostró cambios significativos durante el mismo período. Pudimos observar que presentar rendimientos bajos en las variables de precisión y velocidad de pseudopalabras, precisión lectora de palabras y texto así como en ortografía natural son predictoras de dificultades lectoras. A su vez, la velocidad lectora de letras, la precisión lectora de pseudopalabras y la ortografía natural serían las tres variables predictoras del éxito de la reeducación intensiva. El perfil lector de los y las alumnos/as con dificultades lectoras (65,62%) fue de afectación mixto. Los análisis VBM objetivaron un % de VSB superior en el grupo DLEI asociado a la intervención intensiva. Conclusiones: los resultados sugieren que la intervención precoz intensiva basada en entrenamiento fonológico, es una estrategia eficaz para solucionar las dificultades de lectura y que se puede utilizar en la escuela como primer enfoque para afrontar estas dificultades.

Introduction: dyslexia is the most common learning disorder in children population and there have a great impact on academic, social and emotional development to the child that suffer from it. Over the last few years there has been a great amount of effort in order to identify what are the risk factors related to reading disabilities and to develop new methodologies to help children to overcome them. It has been proved that an early intervention has a better success than a late one, and that intensive training programs can benefit little boys and girls with reading disabilities. Goal: the evaluation of brain and cognitive changes related to the use of a phonological intensive training software program to improve reading performance on children with reading disabilities in first and second grade. Methodology: thirty-two little boys and girls with reading disabilities were randomly assigned to two intervention groups in 16-week period; one of theses two groups was the intensive training software program group (10-15 minutes individual daily training sessions, 5 days per week) DLEI (n=20), focused on phonological conscience work, phonemics, decoding and reading speed, and the classic "training-at-classroom" group (1 weekly 50 minutes session in small groups), DLEO (n=12), that had received reading reinforcement at school based on collective reading and teacher modelling. Normal readers (C) were assigned to the control group (n=24). All young boys and girls were evaluated through a cognitive and neuroimaging protocol in two temporal stages, before and after the intervention. Results: both DLEI and DLEO kids showed an improved reading capacity after the intervention, with better results on the DLEI group. C group did not show substantial changes on the same period. We found that a low performance on the accuracy and reading speed of pseudowords, words and text reading accuracy and also in natural orthography are predictor variables of a low reading performance. Nevertheless, reading speed of letters, reading accuracy of pseudowords and natural orthography are the three predictor variables that show a favourable outcome of an intensive training. The reading profile of students with reading disabilities (65,62%) was a mixed involvement. VBM analysis put in objective terms a higher percentage of VSB in the DLEI group related to intensive intervention. Conclusions: results suggest that an early intensive intervention based on phonological training is an effective strategy to solve reading disabilities and it can be used at school as a first approach to face up with such disabilities.