Educación Hacker y Empoderamiento de las comunidades hacker hasta la escuela

Abstract

Tenint com a punt de partida l’emergència que l’educació contribueixi perquè les persones i comunitats, a través de les seves pròpies experiències i construccions, puguin alliberar-se de les relacions desiguals de poder que d’alguna manera les afecten, aquesta investigació gira els ulls a l’ecosistema educatiu de les comunitats hacker, on ocorre el que anomenem l’Educació hacker. Comprendre com la vivència de l’educació hacker a l’escola contribueix en el procés d’empoderament de les persones i comunitats és la problemàtica central d’aquest treball. Per a la construcció del marc teòric, el nostre primer pas ha estat ampliar els horitzons sobre els eixos principals que componen aquesta investigació: empoderament, cultura hacker i educació. Vam tenir dos macro contextos principals d’investigació empírica. El primer ha estat les comunitats hacker, amb una mostra formada per cent quinze hackers, amb representants de tots els continents i de les diferents comunitats. El segon ha estat el projecte Conexão Escola-Mundo, més específicament, les accions en el Colégio de Aplicação de la UFSC en els anys de 2018 i 2019. Des d’un abordatge de mètodes mixtos, hem representat als participants amb qüestionaris mixtos i entrevistes. Tres objectius específics han conduït aquest procés: 1) Identificar quines i com les característiques de l’educació hacker són viscudes pels participants en les comunitats hacker i en el projecte Conexão Escola-Mundo; 2) Comprendre com la vivència de l’educació hacker afavoreix l’empoderament en una dimensió personal, comunitària, tecnològica i emancipadora, en els dos contextos i 3) Identificar quines són les limitacions pràctiques per a la vivència de l’educació hacker a l’escola. Com a resultats destaquem la comprensió multidimensional de l’educació hacker que hem identificat en la investigació, composta per sis dimensions: inquietud, acció-diversió, dimensió del col·lectiu, societat-comunitat, dimensió del compartir i la humanística-tecnològica. En els diferents contextos aquestes dimensions són experimentades en diferents mesures. En relació ambl’empoderament, en els dos contextos hem identificat contribucions significatives en la dimensió personal, en aspectes com l’autoestima, l’autonomia, la responsabilitat i l’enfortiment d’una identitat més comunitària. Part d’aquests èxits, fruit del caràcter col·lectiu-comunitari de l’educació hacker, el que també ha apuntat contribucions a l’enfortiment comunitari, en la dimensió comunitària d’empoderament, en els dos contextos. En la dimensió tecnològica hem notat que, en especial en les comunitats hacker, l’experiència del seu ecosistema educatiu ha contribuït no només per a la presa de consciència per part dels hackers sinó també el canvi de comportament sobre la manera amb què s’apropien de les tecnologies. Finalment, en la dimensió d’empoderament que anomenem de superació de les opressions, hem notat en les comunitats hacker que l’experiència de l’educació hacker contribueix en aspectes relacionats al consumisme, combat les opressions que tenen com a mecanisme les tecnologies de vigilància i el control i la superació de casos de depressió, mentre que, a l’escola, l’experiència de l’educació hacker apunta també a la superació de situacions de assetjament escolari de diferents tipus d’exclusions.

Teniendo como punto de partida la emergencia de que la Educación contribuya para que las personas y comunidades, a través de sus propias experiencias y construcciones, puedan liberarse de las relaciones desiguales de poder que de alguna manera los afectan, esta investigación vuelve su mirada al ecosistema educativo de las comunidades hacker, donde ocurre lo que llamamos la Educación hacker. Comprender como la vivencia de la Educación hacker en la escuela contribuye en el proceso de empoderamiento de las personas y comunidades es la problemática central de este trabajo. Para la construcción del marco teórico, nuestro primero paso ha sido el ampliar los horizontes sobre los ejes principales que componen esta investigación: Empoderamiento, Cultura Hacker y Educación. Tuvimos dos macro contextos principales de investigación empírica. El primero ha sido las comunidades hacker, con una muestra formada por ciento quince hackers, con representantes de todos los continentes y de las distintas comunidades. El segundo ha sido el proyecto Conexão Escola-Mundo, más específicamente, las accionesen el Colégio de Aplicação de la UFSC en los años de 2018 y 2019. Desde un abordaje de métodos mixtos, hemos representado a los participantes con cuestionarios mixtos y entrevistas. Tres objetivos específicos han conducido este proceso: 1) Identificar cuáles y cómo las características de la educación hacker son vividas por los participantes en las comunidades hacker y en el proyecto Conexão Escola-Mundo; 2) Comprender cómo la vivencia de la educación hacker favorece el empoderamiento en una dimensión personal, comunitaria, tecnológica y emancipadora, en los dos contextos y 3) Identificar cuáles son las limitaciones prácticas para la vivencia de la educación hacker en la escuela. Como resultados destacamos la comprensión multidimensional de la educación hacker que hemos identificado en la investigación, compuesta por seis dimensiones: inquietud, acción-diversión, dimensión del colectivo, sociedad-comunidad, dimensión del compartir y la humanística-tecnológica. En los diferentes contextos tales dimensiones son experimentadas en distintas medidas. En relación al empoderamiento, en los dos contextos hemos identificado contribuciones significativas en la dimensión personal, en aspectos como la autoestima, la autonomía, la responsabilidad y el fortalecimiento de una identidad más comunitaria. Parte de esos logros, fruto del carácter colectivo-comunitario de la educación hacker, lo que también ha apuntado contribuciones al fortalecimiento comunitario, en la dimensión comunitaria de empoderamiento, en los dos contextos. En la dimensión tecnológica hemos notado que, en especial en las comunidades hacker, la experiencia de su ecosistema educativo ha contribuido no solo para la toma de consciencia por parte de los hackers si no también el cambio de comportamiento acerca de la manera con que se apropian de las tecnologías. Finalmente, en la dimensión de empoderamiento que llamamos de superación de las opresiones, hemos notado en las comunidades hacker que la experiencia de la educación hacker contribuye en aspectos relacionados al consumismo, combate las opresiones que tienen como mecanismo las tecnologías de vigilancia y el control y la superación de casos de depresión, mientras que, en la escuela, la experiencia de la educación hacker apunta también a la superación de situaciones de acoso escolar y de diferentes tipos de exclusiones.

Considering the emergency that Education contributes to people and communities, through their own experiences and constructions, can free themselves from the unequal power relations that somehow affect them, this research turns its gaze to the educational ecosystem of hacker communities, where what we call hacker education occurs. Understanding how the experience of hacker education at school contributes to the empowerment process of people and communities is the central problem of this research. In the construction of the theoretical framework, our first step has been to broaden the horizons on the main axes that make up this research: Empowerment, Hacker Culture and Education. We had two main macro contexts of empirical research. The first has been the hacker communities, with a sample of one hundred and fifteen hackers, with representatives from all continents and from different communities. The second has been the Conexão Escola-Mundo project, more specifically, the actions in the Colégio de Aplicação of UFSC in the years of 2018 and 2019. From a mixed methods approach, we have represented the participants with mixed questionnaires and interviews. Three specific objectives have driven this process: 1) Identify which and how the characteristics of hacker education are experienced by the participants in the hacker communities and in the Conexão Escola-Mundo project; 2) Understand how the experience of hacker education favors empowerment in a personal, community, technological and emancipatory dimension, in both contexts and 3) Identify what are the practical limitations for the experience of hacker education at school. As results, we highlight the multidimensional understanding of hacker education that we have identified in the research, composed by six dimensions: inquietude, action-fun, the collective dimension, society-community, the sharing dimension and the humanistic-technological dimension. In different contexts, such dimensions are experienced to different degrees. In relation to empowerment, in both contexts we have identified significant contributions in a personal dimension, in aspects such as self-esteem, autonomy, responsibility and the strengthening of a more community identity, part of those achievements, fruit of the collective-community character of hacker education, which has also pointed to contributions to community strengthening, in a community dimension of empowerment, in both contexts. In a technological dimension, we have noticed that, especially in hacker communities, the experience of this educational ecosystem has contributed not only to the awareness of hackers, but also to the change the behavior regarding the way they appropriate technologies. Finally, in the empowerment dimension that we call overcoming oppressions, we have noticed in hacker communities that the experience of hacker education contributes in aspects related to consumerism, combats of oppressions that have as mechanism the surveillance and control technologies and overcoming cases of depression. In school, the experience of hacker education also points to overcoming situations of bullying and different types of exclusions.