Semiologia de la comunicació animal: obstacles, semàntica, pragmàtica i interpretació

Abstract

Una semiologia de la comunicació animal, fins i tot incompleta com la que hem intentat, demana materials diversos per a la seva construcció. Per això ens hem aprofitat dels vaivens i de la relativa dispersió de la nostra història intel·lectual, tenyida per la pàtina de l'altra història a través de la qual va fer via.

"Semiologia de la comunicació animal" vol ésser una aproximació biosemiòtica als fenomens de comunicació entre els organismes, on assaja d'integrar determinades nocions teòriques i mètodes de l'etologia amb d'altres de la psicologia cognitiva, de la psicologia dels processos bàsics, i de tota aquella psicologia que sosté certes opinions eclèctiques sobre el comportament animal, tot això dins del motllo d'una semiologia o, millor dit, d'una semiòtica pragmatista o pragmaticista, en definitiva pragmàtica, l'origen de la qual es troba a Ch. S. Peirce.

La construcció així alçada ocupa el lloc d'un nus interdisciplinari, però això és precisament el que li ha estat exigit a la recerca sobre comunicació animal en dibuixar la seva localització teòrica i metodològica (Sebeok, 1971).