Diagnóstico de la percepción de los estudiantes universitarios de comunicación de República Dominicana sobre las plataformas online y el uso del lenguaje transmedia

Abstract

L’evolució tecnològica implica sempre nous reptes per a la universitat i per a la ciència, perquè ambdues han d’interpretar i explicar els canvis que l’ésser humà experimenta amb l’aplicació quotidiana de cada nou invent.

República Dominicana compta amb 48 institucions d’educació superior, 31 d’elles universitats. L’any 2017 tenien cinc-cents seixanta-dos mil sis-cents seixanta-set (562,667) estudiants, com ho indiquen les estadístiques del Ministeri d’Educació Superior, Ciència i Tecnologia, MESCyT (2018). L’any 2017 el 67,6% dels dominicans utilitzava internet, a Santo Domingo aquest percentatge arriba a 73,5%, la qual cosa indica un creixement sostingut en l’accés a aquesta tecnologia (ONE, 2018).

És precisament la quantitat d’informació que circula per internet i els nous llenguatges que s’han generat a la web com a convergència tecnològica, cosa que ha creat nous desafiaments pels joves universitaris que avui es troben enmig d’aquest flux informatiu des de diverses plataformes digitals, pàgines web i aplicacions, on es diverteixen, s’informen i es capaciten. Un nou llenguatge, que es defineix com a transmèdia, forma part d’aquest contingut que consumeixen i els acosta a complir les seves metes.

La narrativa transmèdia està composta per una sèrie de missatges que desenvolupen una estratègia en el seu conjunt i que al mateix temps poden ser entesos de manera aïllada. El propòsit de la transmitjanitat és que els continguts siguin assumits pels prosumidors (concepte que engloba al que consumeix continguts i també és capaç de produir-los) perquè aquests recreïn nous missatges a través de diferents mitjans. El llenguatge transmèdia involucra tant als mitjans en línia com als tradicionals en diversos nivells.

Des d’aquesta perspectiva, les estratègies d’aprenentatge a les universitats han de tenir en compte el telèfon mòbil i la internet com eines essencials del procés educatiu, perquè des d’allà es dóna la participació dels joves a diferents xarxes que creen vincles amb les seves comunitats, els confereix estatus i els permet mantenir-se connectats amb els seus grups d’interès, per a no ser exclosos. Aquests són fenòmens socials del món virtual, encara que intangibles, resulten reals com la mateixa existència material.

A l’univers estudiat, WhatsApp és la xarxa preferida, amb gairebé un 70%, li segueixen Instagram, Youtube i Facebook, i hi ha un molt baix interès per les pàgines web dels diaris en línia. Aquests alts nivells d’exposició a les xarxes condueixen a pensar en com des de les aules es pot estructurar una dinàmica que permeti traslladar les maneres de relació d’aquests espais als processos formatius.

Es conclou que tot i que els estudiants utilitzen alguns recursos del llenguatge transmèdia, desconeixen les seves possibilitats com a narrativa pel seu desenvolupament professional. Ampliar la visió que es té de la transmitjanitat permet establir com a prioritat la lògica d’aquesta mena de narrativa, que està donant forma al camp de l’entreteniment contemporani, i està cada vegada més implicada al ciberperiodisme. El desafiament de la universitat és assumir aquesta transmitjanitat com un component essencial de la relació de l’estudiant amb el món virtual, i traçar estratègies de formació que li permetin interactuar i desenvolupar la formació acadèmica des d’aquest concepte, que marca l’evolució del treball del comunicador social.

La evolución tecnológica implica siempre nuevos retos para las universidades y para la ciencia, pues ambas deben interpretar y explicar los cambios que el ser humano experimenta con la aplicación cotidiana de cada nuevo invento.

República Dominicana cuenta con 48 instituciones de educación superior, 31 de ellas universidades. Para 2017 tenían quinientos sesenta y dos mil seiscientos sesenta y siete (562,667) estudiantes, como lo indican las estadísticas del Ministerio de Educación Superior, Ciencia y Tecnología, MESCyT (2018). Para 2017 el 67,6% de los dominicanos utilizaba el internet, en Santo Domingo este porcentaje llega a 73,5 %, lo que indica un crecimiento sostenido en el acceso a esta tecnología (ONE, 2018).

Es precisamente la cantidad de información que circula por internet y los nuevos lenguajes que se han generado en la web como convergencia tecnológica, lo que ha creado nuevos desafíos para los jóvenes universitarios que hoy se encuentran en medio de este flujo informativo desde diversas plataformas digitales, páginas web y aplicaciones, donde se divierten, se informan y se capacitan. Un nuevo lenguaje, que se define como transmedia, forma parte de este contenido que consumen y los acerca a cumplir sus metas.

La narrativa transmedia está compuesta por una serie de mensajes que desarrollan una estrategia en su conjunto y que al mismo tiempo pueden ser entendidos de manera aislada. El propósito de la transmedialidad es que los contenidos sean asumidos por los prosumidores, (concepto que engloba al que consume contenidos y también es capaz de producirlos), para que estos recreen nuevos mensajes a través de diferentes medios. El lenguaje transmedia involucra tanto a los medios online como a los tradicionales en diversos niveles.

Desde esta perspectiva, las estrategias de aprendizaje en las universidades deben tomar en cuenta al celular o móvil y al internet como herramientas esenciales del proceso educativo, porque desde allí se da la participación de los jóvenes en diferentes redes en las que crean vínculos con sus comunidades, les confiere estatus y les permite mantenerse conectados con sus grupos de interés, para no ser excluidos. Estos son fenómenos sociales del mundo virtual, aunque intangibles, resultan reales como la propia existencia material.

En el universo estudiado, WhatsApp es la red preferida, con casi un 70%, le siguen Instagram, Youtube y Facebook, y hay un muy bajo interés por las páginas web de los periódicos en línea. Estos altos niveles de exposición en las redes conducen a pensar en cómo desde las aulas se puede estructurar una dinámica que permita trasladar estos modos de relacionamiento a los procesos formativos académicos.

Se concluye que, aunque los estudiantes utilizan algunos recursos del lenguaje transmedia, desconocen sus posibilidades como narrativa para su desarrollo profesional. Ampliar la visión que se tiene de la transmedialidad permite establecer como prioridad la lógica de este tipo de narrativa, que está dando forma al campo del entretenimiento contemporáneo, y está cada vez más implicada en el ciberperiodismo. El desafío de la universidad es asumir esa transmedialidad como un componente esencial de la relación del estudiante con el mundo virtual, y trazar estrategias de capacitación que le permitan interactuar y desarrollar la formación académica desde este concepto, que marca la evolución del trabajo del comunicador social.

Technological evolution always implies new challenges for universities and science as both should interpret and explain the changes human being experiences with the daily application of each new invention.

The Dominican Republic has 48 institutions of higher education, among which 31 of them are universities. In 2017, they had five hundred sixty-two thousand six hundred sixty-seven students (562,667), according to the statistics by the Ministry of Higher Education, Science and Technology, MESCYT (2018). In 2017, 67.6% of Dominicans used internet; in Santo Domingo it was up to 73,5 %, which indicates a sustained growth in access to this technology (ONE, 2018).

It is precisely the amount of information circulating on the internet and the new languages generated in the web as technological convergence what has created new challenges for young university students who are today in the middle of that information flow from diverse digital platforms, web pages and applications, where they get entertained, informed and trained. A new language, defined as transmedia, is part of this contents they consume and that brings them closer to achieving their goals.

Transmedia narrative is formed by a series of messages that develop a strategy as a whole and that, at the same time, can be understood in an isolated manner. The purpose of transmedia use is that the contents should be assumed by prosumers (definition of persons who consume contents but also are able to produce it), for them to recreate new messages through different media. Transmedia language involves online media as well as traditional media at different levels.

From this perspective, learning strategies in universities should consider cellphones and internet as essential tools in the educational process, because it is through them that participation of students takes place in different networks, which create links with their communities, give them status and allows them to keep connected with their groups of interest, to be not excluded. These are social phenomena of the virtual world that, although intangible, turn out to be real as material existence is.

In the universe studied, WhatsApp is the preferred network, in almost a 70%, followed by Instagram, Youtube and Facebook, and there is a very low interest for webpages of online newspapers. These high levels of exposition in networks lead to think on how to structure, from classrooms, a dynamic that allows to transfer these relationship modes to the academic education processes.

The conclusion is that, although students use some resources of transmedia language, they do not know about its possibilities as narrative for their professional development. Expanding the actual vision of transmedia use allows to stablish as a priority the logic of this type of narrative, which is forming the field of contemporary entertainment, and it is more and more involved in cyberjournalism. The challenge of the university is to assume that transmedia use as an essential component of the relationship between the student and the virtual world and to design educational strategies that allow it to interact and develop academic education from this concept, which marks the evolution of the work of the social communicator.