El tratamiento del feminicidio en medios de comunicación en México

Abstract

Aquesta investigació analitza el tractament del tema Feminicidi a la premsa mexicana. L’objectiu és estudiar quins són els aspectes de l’conflicte que es destaquen en la informació de premsa. Mesurem l’atenció mediàtica i la comparem amb un lapse de temps a el principi de la investigació i a al final. Es van extreure els marcs periodístics multimodals, les falles de context i els discursos ideològics disseminats. A més analitzem la representació dels moviments socials contra el feminicidi com a actor i les oportunitats discursives assolides, en comparació amb la representació de les autoritats. Vam escollir tres diaris de circulació nacional tenint en compte les preferències de l’audiència per triar els més llegits en la seva versió impresa i per mitjans electrònics. Durant un període de 41 mesos es van demanar tots els articles que informen feminicidi com a tema principal o secundari, i els articles sobre assassinats de dones en els quals no s’ha comprovat si tenien motius de gènere o no. Vam obtenir 2,527 articles i es van codificar tots manualment. Es va utilitzar la metodologia d’anàlisi de contingut quantitatiu textual i anàlisi de les imatges per extreure els elements dels marcs periodístics multimodals, d’acord amb la teoria de Entman: la denominació de el problema, actors principals, l’avaluació moral, l’atribució de responsabilitat i el tractament recomanat. Cada element conté diverses variables que es van agrupar en conglomerats per ordre d’incidència. La representació dels moviments socials es va mesurar amb les característiques del ‘paradigma de la protesta’ i analitzem el grau en que s’adhereix a aquesta teoria. Utilitzem les mateixes variables per mesurar les oportunitats discursives de el moviment. Trobem que l’atenció mediàtica a l’conflicte ha augmentat considerablement en els 3 diaris disseminant la idea que la severitat de el problema també augmenta; però, la representació de les víctimes tendeix a ser negativa i es reprodueixen discursos discriminatoris.

Esta investigación analiza el tratamiento del tema Feminicidio en la prensa mexicana. El objetivo es estudiar cuales son los aspectos del conflicto que se destacan en la información de prensa. Medimos la atención mediática y la comparamos con un lapso de tiempo al principio de la investigación y al final. Se extrajeron los marcos periodísticos multimodales, las fallas de contexto y los discursos ideológicos diseminados. Además analizamos la representación de los movimientos sociales contra el feminicidio como actor y las oportunidades discursivas alcanzadas, en comparación con la representación de las autoridades. Escogimos tres periódicos de circulación nacional tomando en cuenta las preferencias de la audiencia para elegir los más leídos en su versión impresa y por medios electrónicos. Durante un periodo de 41 meses se recabaron todos los artículos que informan feminicidio como tema principal o secundario, y los artículos sobre asesinatos de mujeres en los que no se ha comprobado si tenían motivos de género o no. Obtuvimos 2,527 artículos y se codificaron todos manualmente. Se utilizó la metodología de análisis de contenido cuantitativo textual y análisis de las imágenes para extraer los elementos de los marcos periodísticos multimodales, de acuerdo con la teoría de Entman: la denominación del problema, actores principales, la evaluación moral, la atribución de responsabilidad y el tratamiento recomendado. Cada elemento contiene diversas variables que se agruparon en conglomerados por orden de incidencia. La representación de los movimientos sociales se midió con las características del ‘paradigma de la protesta’ y analizamos el grado en que se adhiere a esta teoría. Utilizamos las mismas variables para medir las oportunidades discursivas del movimiento. Encontramos que la atención mediática al conflicto ha aumentado considerablemente en los 3 diarios diseminando la idea de que la severidad del problema también aumenta; sin embargo, la representación de las víctimas tiende a ser negativa y se reproducen discursos discriminatorios.

This research analyzes the treatment of the Feminicide issue in the Mexican press. The objective is to study which aspects of the conflict are highlighted in the press information. We measure media attention and compare it with a period of time at the beginning of the investigation and at the end. Multimodal journalistic frameworks, context failures and disseminated ideological discourses were extracted. We also analyze the representation of social movements against femicide as an actor and the discursive opportunities achieved, compared to the representation of the authorities.

We chose three newspapers of national circulation taking into account the preferences of the audience to choose the most read in its printed version and electronically. During a period of 41 months, all articles that report femicide as the main or secondary topic were collected, and articles on murders of women in which it was not proven whether they had gender motives or not. We obtained 2,527 articles and all were manually coded.

The methodology of textual quantitative content analysis and image analysis was used to extract the elements of multimodal journalistic frameworks, according to Entman's theory: the name of the problem, main actors, moral evaluation, attribution of responsibility and The recommended treatment.

Each element contains several variables that were grouped into clusters in order of incidence.

The representation of social movements was measured with the characteristics of the 'protest paradigm' and we analyzed the degree to which it adheres to this theory. We use the same variables to measure the discursive opportunities of the movement.

We found that media attention to the conflict has increased considerably in the 3 newspapers disseminating the idea that the severity of the problem also increases; however, the representation of victims tends to be negative and discriminatory discourses are reproduced.