Una visió històrica com a eina projectual : el cas de Morella

Autor/a

Beltran Borràs, Júlia

Director/a

Saura i Carulla, Magda

Data de defensa

2020-12-11

Pàgines

377 p.



Departament/Institut

Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics

Resum

How and why is history useful to the architect in today’s world? The research focused on the role of designers in bringing back the historical precedents to bear on the present practice, and furthermore presented a synthesis of the theories and approaches on the matter in the last decades. The main objective is to elaborate a useful methodology to understand the urban form, the buildings and the public space at present, looking back to understand the meaning of things, and to illustrate that throughout different periods of time, history had been a design tool which allowed the architect to encounter the balance between permanence and change when modifying a site and offering users a new place where memories and hope could converge. In order to explore the link between the project and the history, the architecture of Morella, in Spain, was analyzed through pictures, historical drawings, plans, ethnographic reports, and in the current and ancient cartography. Furthermore, dialogic studies, urban morphology, space syntax and direct observation in the city were used as part of the methodology. The result is a longitudinal study about Morella as the main case study in which the morphological configurative studies, the design poetic act and, finally, the social use of space converged. In conclusion, the methodology used proved to be extremely useful to elaborate a new architectural interpretation of Morella, and to explain how and why the city took the shape it currently has.


Per a què serveix la història a l’arquitecte en el món actual? La recerca indaga sobre el paper del projectista en el moment de recuperar els precedents històrics que influeixen en el projecte arquitectònic, i presenta una síntesi de les teories i aproximacions al tema de les darreres dècades. L’objectiu principal és elaborar una metodologia útil per comprendre la forma urbana, els edificis i l’espai públic des del present, mirant enrere per entendre el significat de les coses, i demostrar amb exemples que en diferents èpoques la història ha estat una eina projectual que ha permès a l’arquitecte trobar l’equilibri entre permanència i canvi en el moment de modificar un lloc i oferir als usuaris un nou indret on estan presents els records i les esperances. Per explorar les relacions entre el projecte i la història s’analitza l’arquitectura del principal cas d’estudi, Morella, a partir de fotografies, dibuixos històrics, plans urbans, cartografia actual i antiga, i informes etnogràfics. La metodologia inclou estudis dialògics, morfològics, Space Syntax, i observacions de la ciutat. El resultat és un estudi longitudinal sobre Morella com únic cas d’estudi en el qual convergeixen el coneixement configuratiu de la forma urbana, la cultura i la ideologia dels arquitectes que han intervingut i, finalment, la vida dels habitants del lloc. Tal com conclou aquest treball, la metodologia utilitzada és útil per elaborar una nova interpretació arquitectònica de Morella i per donar explicacions sobre com i perquè la ciutat ha anat adoptant la forma que té.


¿Para qué sirve la historia al arquitecto en el mundo actual? La investigación indaga sobre el papel del proyectista en el momento de recuperar los precedentes históricos que influyen en el proyecto arquitectónico, y presenta una síntesis de las teorías y aproximaciones al tema de las últimas décadas. El objetivo principal es elaborar una metodología útil para comprender la forma urbana, los edificios y el espacio público desde el presente, mirando atrás para entender el significado de las cosas, y demostrar con ejemplos que en diferentes épocas la historia ha sido una herramienta proyectual que ha permitido al arquitecto encontrar el equilibrio entre permanencia y cambio en el momento de modificar un sitio y ofrecer a los usuarios un nuevo lugar donde estén presentes los recuerdos y las esperanzas. Para explorar las relaciones entre el proyecto y la historia se analiza la arquitectura del principal caso de estudio, Morella, a partir de fotografías, dibujos históricos, planos, cartografía actual y antigua, e informes etnográficos. La metodología incluye estudios dialógicos, morfológicos, Space Syntax y observaciones directas en la ciudad. El resultado es un estudio longitudinal sobre Morella como único caso de estudio en el que convergen el conocimiento configurativo sobre la forma urbana, la cultura y la ideología de los arquitectos que han intervenido y, finalmente, la vida de los habitantes del lugar. Tal como concluye este trabajo, la metodología utilizada es útil para elaborar una nueva interpretación arquitectónica de Morella y para dar explicaciones sobre cómo y porque la ciudad ha ido adoptando la forma que tiene.

Paraules clau

Morella (País Valencià); Projecte arquitectònic; Història; Forma urbana; Cultura arquitectònica

Matèries

72 - Arquitectura

Àrea de coneixement

Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura

Documents

TJBB1de1.pdf

29.77Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)