Essays on Labor Economics

Abstract

En aquesta tesi, analitzo les causes i conseqüències del desajust entre les habilitats de treballadors i les habilitats requerides per la seva ocupació. També investigo els factors que determinen l’èxit de fertilització in vitro, els quals posseeixen importants implicacions sobre l’elecció professional i la fertilitat de les dones. En el primer capítol, calculo noves mesures de desajust d’habilitats per habilitats alfabetitzadores i numèriques. Les mesures existents de desajust d’habilitats basades en les dades de l’Avaluació Internacional de Competències d’Adults (PIAAC) només utilitzen informació de la part del treballador i ignoren el tipus de treball que aquests realitzen. Per a 13 dels països de l’OCDE, mesuro les habilitats dels treballadors utilitzant la puntuació en exàmens individuals i les habilitats requerides per les seves professions amb dades de requisits ocupacionals de la Xarxa d’Informació Ocupacional. Mesuro 1) la correlació entre les habilitats i els requisits ocupacionals a cada país i 2) el percentatge de treballadors el desajust dels quals és superior a 50. Mostro que les mesures de desajust que proposo tenen una correlació negativa amb la productivitat laboral agregada superior a les mesures existents. En el segon capítol, col·laborant amb en Andrii Parkhomenko, estudiem la relació entre les prestacions d’atur i el canvi d’ocupació. Pot afectar el nivell de les prestacions d’atur al tipus de treball posterior a l’atur? Utilitzant dues bases de dades d’Estats Units, el SIPP i el NLSY79, documentem nous resultats envers la relació entre les prestacions d’atur i el canvi d’ocupació. Primerament, els aturats que tenen dret a prestacions més altes canvien d’ocupació en menor freqüència. En segon lloc, entre els que si canvien d’ocupació, les prestacions més altes tenen una correlació positiva amb el requisit d’habilitats en la nova ocupació. Finalment, el primer resultat és més pronunciat per a treballadors que tenen una permanència més llarga a la seva antiga ocupació i, en canvi, en el segon resultat, es més pronunciat entre els que tenen una permanència més curta. Proposem un model d’agents i llocs de treball heterogenis per estudiar l’efecte de les prestacions d’atur en els sous i el tipus d’ocupacions de treballadors que han estat a l’atur. El model estimat ens permet mostrar que, proporcionant prestacions més altes a treballadors amb menys experiència, el resultat és de sous mitjans més alts. En el tercer capítol, col·laborant amb la Fane Groes, la Daniela Iorio, la Mallory Leung i el Raul Santaeulalia-Llopis, estudiem els factors que determinen l’èxit de la fertilització in vitro (FIV), utilitzant dades administratives de Dinamarca (1995-2009). Trobem que l’educació materna afecta de manera significativa a l’èxit de FIV (nascut viu). Comparant les fertilitzades que no van acabar l’educació secundària envers les que tenen un diploma universitari o de secundària, tenen un 21% i un 13% més de probabilitat d’aconseguir un nascut viu a través de FIV, respectivament. Argumentem que el gradient d’educació reflexa diferències en productivitat en FIV (com de bé les dones segueixen les instruccions del tractament de FIV) i en factors psicològics (com les afecta assumir el tractament). Desenvolupem un model dinàmic de dones utilitzant la tecnologia de FIV, on les dones tenen productivitats diferents en FIV i nivells diferents d’estrès psicològic associat al tractament. En el model, les dones equilibren la probabilitat positiva d’obtenir un fill i el cost psicològic del tractament. El model estimat demostra que el 95% del gradient es pot explicar amb les diferencies en la productivitat en FIV.

En esta tesis analizo las causas y consecuencias del desajuste entre las habilidades de trabajadores y las habilidades requeridas por su ocupación. Estudio cómo medir este desajuste y cómo se ve afectado por el nivel de prestaciones de desempleo mediante su efecto en el cambio de ocupación. También investigo los factores que determinan el éxito de la fertilización in vitro, los cuales tienen implicaciones importantes sobre la elección profesional y de fertilidad de las mujeres.

En el primer capítulo, calculo nuevas medidas de desajuste de habilidades para habilidades alfabetizadoras y numéricas. Las medidas existentes de desajuste de habilidades basadas en los datos de la Evaluación Internacional de Competencias de Adultos (PIAAC) usan información solo de la parte del trabajador e ignoran el tipo de trabajos que estos realizan. Para 13 de los países de la OCDE, mido las habilidades de los trabajadores usando la puntuación obtenida en exámenes individuales y las habilidades requeridas por sus profesiones con datos de requisitos ocupacionales de la Red de Información Ocupacional. Mido 1) la correlación entre las habilidades y los requisitos ocupacionales en cada país y 2) el porcentaje de trabajadores para los que el desajuste es mayor de 50. Muestro que las medidas de desajuste que propongo tienen una correlación negativa con la productividad laboral agregada más alta que las medidas existentes.

En el segundo capítulo, en colaboración con Andrii Parkhomenko, estudio la relación entre las prestaciones de desempleo y el cambio de ocupación. ¿Puede afectar el nivel de las prestaciones de desempleo al tipo de trabajos posteriores al desempleo? Usando dos bases de datos de Estados Unidos, el SIPP y el NLSY79, documentamos nuevos resultados sobre la relación entre las prestaciones de desempleo y el cambio de ocupación. Primero, los desempleados que tienen derecho a prestaciones más altas cambian de ocupación menos frecuentemente. Segundo, entre los que sí cambian de ocupación, las prestaciones más altas tienen una correlación positiva con el requisito de habilidades en la nueva ocupación. Por último, el primer resultado es más pronunciado para trabajadores que tienen una permanencia más larga en su antigua ocupación, mientras que el segundo resultado es más pronunciado entre quienes tienen una permanencia más corta. Proponemos un modelo de agentes y trabajos heterogéneos para estudiar el efecto de las prestaciones de desempleo en los salarios y el tipo de ocupaciones de trabajadores que pasan por el desempleo. El modelo estimado nos permite mostrar que proporcionando prestaciones más altas a trabajadores con menos experiencia, los salarios medios son más altos.

En el tercer capítulo, en colaboración con Fane Groes, Daniela Iorio, Mallory Leung and Raul Santaeulalia-Llopis, estudio los factores que determinan el éxito de la fertilización in vitro (FIV), usando datos administrativos de Dinamarca (1995-2009). Determinamos que la educación materna afecta de manera significativa al éxito de FIV (nacido vivo). Comparado con las fertilizadas que no acabaron la secundaria, quienes tienen diploma universitario o de secundaria tienen un 21% o un 13%, respectivamente, más probabilidades de lograr un nacido vivo mediante FIV. Argumentamos que el gradiente de educación refleja diferencias en productividad en FIV (cómo de bien las mujeres siguen las instrucciones del tratamiento de FIV) y en factores psicológicos (cómo les afecta asumir el tratamiento). Desarrollamos un modelo dinámico de mujeres usando la tecnología de FIV, donde las mujeres tienen distintas productividades en FIV y distintos niveles de estrés psicológico asociado con el tratamiento. En el modelo, las mujeres equilibran la probabilidad positiva de obtener un hijo y el coste psicológico del tratamiento. El modelo estimado demuestra que el 95% del gradiente se puede explicar con las diferencias en la productividad en FIV.

In this dissertation, I analyze the determinants and consequences of a mismatch between the skills of workers and the skills required by the occupation they work in. I study how skills mismatch can be measured and how it is affected by unemployment insurance policy through occupational switching. I also investigate the determinants of in vitro fertilization success, which has important implications for women's career and fertility choices.

In Chapter 1, I compute new measures of skills mismatch for literacy and numeracy based on how well workers sort to jobs. Existing measures of skills mismatch based on the Programme for the International Assessment of Adult Competencies (PIAAC) use information only on the worker's side and ignore jobs that workers perform or the sorting between workers and jobs. For 13 OECD countries from the PIAAC, I measure workers' skills by their individual test scores and the skill requirements of their jobs by the occupational requirements from the Occupational Information Network. I then look at 1) the correlation between the skills and skill requirements in each country and 2) the percentage of workers for whom the absolute difference between the percentile rank of their skills and the skill requirements of their jobs is larger than 50. I show that across countries the new measures of mismatch correlate negatively with measures of aggregate labor productivity, and the correlation is stronger than the existing measures.

In Chapter 2, joint with Andrii Parkhomenko, we study the relationship between unemployment benefits and occupational switching. Do unemployment benefits only provide income support for workers during their unemployment spells, or do they also affect post-unemployment outcomes? Using two US data sets, the SIPP and the NLSY79, we document three new facts on the relationship between unemployment benefits and occupational switching. First, unemployed individuals who are eligible for higher unemployment benefits are less likely to switch occupations. Second, conditional on switching, having higher unemployment benefits correlates positively with the cognitive skills requirements of the new occupation. Finally, while the first fact is stronger for workers with longer occupational tenure, the second fact is stronger for workers with shorter occupational tenure. We then build a search model with heterogeneous individuals and jobs to study how unemployment benefits affect skill requirements and wages for workers who experience employment-unemployment-employment transitions. Using the estimated model we find that providing larger benefits to workers with shorter labor market experience results in higher average wages.

In Chapter 3, joint with Fane Groes, Daniela Iorio, Mallory Leung and Raul Santaeulalia-Llopis, we study the determinants of in vitro fertilization (IVF) success using administrative data from Denmark (1995-2009). We find that maternal education significantly determines IVF success (live birth). Compared with high school dropouts, patients with a college (high school) degree have a 21% (13%) higher chance of attaining a live birth through IVF. We argue that the education gradient in IVF reflects educational disparities in IVF productivity (how well women follow the IVF procedure) and the psychological factors (how they are affected by undertaking the treatments). We develop a dynamic model of women using IVF technology in which women differ in IVF productivity and the psychological stress associated with undergoing the treatment. In the model, women face a trade-off between a positive probability of succeeding in getting a child through IVF and the psychological cost associated to undergoing the treatment. The estimated model sheds light on the importance of each of the factors in explaining the IVF educational gradient. In particular, we find that differences in average IVF productivity across education groups account for more than 95% of the observed gradient.