Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia
La tesi explora tres dimensions rellevants de las empreses, com son l'exportació, las finances i la R+D, sota la lent de l'heterogeneïtat. Tant la selecció de bases de dades com de metodologies van explícitament en aquesta direcció i constitueixen enfocaments moderns per estudiar el creixement de les empreses i les seves dimensions. Aplicant la regressió quantilica a un model de creixement a nivell d’empresa, s’analitza l’impacte del palanquejament sobre el creixement. En tota la distribució del creixement, només se’n beneficien les empreses de baix rendiment, mentre que per a les empreses d’alt creixement, probablement funcionin millor altres eines financeres. A continuació, s'analitza la relació entre exportación, variables financeres i empreses d'alt creixement. Els resultats mostren que les empreses, també d’alt creixement, tendeixen a autoseleccionar-se als mercats exportadors segons la seva salut financera i no experimenten canvis significatius en l'estructura del capital gràcies a l'exportació. A més, la seva persistència com a empresa d’alt creixement depèn de la persistència del passat, així com la innovació. Finalment, es realitza una descomposició de la R+D interna espanyola mitjançant dades a nivell d’empresa. Dividint les dades segons quatre factors (gaseles, restriccions financeres, subvencions a l’R+D i característiques de les empreses) i segons dos períodes temporals (un de contracció i un d’expansió), sorgeixen troballes interessants. Per exemple, les subvencions a la R+D i la presència de gaseles apareixen com a contribuent fonamental a aportacions innovadores. A més, la força del cicle empresarial domina la majoria dels canvis de distribució, la qual cosa implica que els esquemes de suport governamental tenen una importància fonamental durant les recessions econòmiques.
La tesis explora tres relevantes dimensiones de las empresas, como son la exportación, la financiación y la I+D, bajo la óptica de la heterogeneidad. Tanto la selección de las bases de datos como las metodologías están explícitamente en esta dirección y constituyen enfoques modernos para estudiar el crecimiento de las empresas y sus dimensiones. Aplicando la regresión por cuantiles a un modelo de crecimiento a nivel de empresa, se analiza el impacto del apalancamiento en el crecimiento. En la distribución del crecimiento, solo las empresas de bajo rendimiento se benefician de él, mientras que para las empresas de alto crecimiento, probablemente otras herramientas financieras funcionan mejor. A continuación, se analiza la relación entre exportación, variables financieras y empresas de alto crecimiento. Los resultados muestran que las empresas, también las de alto crecimiento, tienden a auto-seleccionarse en los mercados de exportación de acuerdo con su salud financiera y no sufren cambios significativos en la estructura de capital gracias a la exportación. Además, su persistencia como empresa de alto crecimiento depende de la persistencia pasada, así como la innovación. Por último, se realiza una descomposición de la I+D interna española utilizando datos a nivel de empresa. Dividiendo los datos según cuatro factores (gacelas, limitaciones financieras, subvenciones a la I+D y características de las empresas) y según dos periodos temporales (uno contractivo y otro expansivo), surgen hallazgos interesantes. Por ejemplo, las subvenciones a la I+D y la presencia de gacelas aparecen como contribuyentes fundamentales a los aportes innovadores. Además, la fortaleza del ciclo económico domina la mayoría de los cambios distributivos, lo que implica que los esquemas de apoyo gubernamental son de fundamental importancia durante las recesiones económicas.
The thesis explores three relevant firms’ dimensions, finance, export and R&D, under the lens of heterogeneity. Both the choices of datasets and methodologies are explicitly in this direction and they constitute modern approaches to study firm growth and its dimensions. Applying quantile regression to a firm-level growth model, the impact of leverage on growth is analyzed. Across the growth distribution, only poor performing firms benefit from it, while for typical high-growth firms, probably other financial tools work better. Then, exporting is analyzed in relation to financial variables and high-growth firms. What appears is that firms, also high-growth one, tend to self-select into exporting markets according to their financial health, and they do not undergo significant capital structure changes thanks to exporting. Also, their persistence as high-growth firm depends on past persistence, as well as other more standard determinants like innovation. Finally, a decomposition of Spanish internal R&D is carried out using firm-level data. Dividing the data according to four factors (gazzelles, financial constraints, R&D subsidies and firms’ characteristics) and according to two business periods (a contractionary and an expansionary one), interesting findings emerge. For instance, the R&D subsidy schemes and the presence of gazzelles appear as fundamental contributor to innovative input. Also, the strength of the business cycle dominates most of the distributional changes, implying that governmental support scheme are of fundamental importance during economic downturns.
empresa; creixement; heterogeneïtat; empresa; crecimiento; heterogeneidad; firm; growth; heterogeneity
33 - Economics; 338 - Economic situation. Economic policy. Management of the economy. Economic planning. Production. Services. Tourism. Prices; 339 - Trade. Commerce. International economic relations. World economy
Ciéncias Sociales y jurídicas
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.