Periodismo, feminismo y agencia. Estudio hemerocrítico del discurso feminista de la revista Fémina (1922-1939) en la República Dominicana. Caso de estudio: Editoriales de la periodista y maestra normal Petronila Angélica Gómez Brea

Author

Lora Peña, Elvira Margarita

Date of defense

2020-06-02

ISBN

9788449096198

Pages

676 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació i Periodisme

Abstract

«He dit». Aquest estudi hemerocrítico, que té la intencionalitat de reconstruir des de la praxi periodística la publicació pionera de l’feminisme dominicà, la revista Fémina, pren aquesta expressió amb la qual la seva directora, la mestra normal Peronella Angélica Gómez Brea, sol finalitzar els escrits que es rescaten a aquest treball i des dels que transcendeix el «discurs feminista» que li permet potenciar des de la seva identitat de dona en el més gran dels drets: el subjectiu. El 1922, quan aquesta dona pionera decideix començar la seva agència a la ciutat costanera de Sant Pere de Macorís, les dominicanes encara no tenen drets civils i polítics, i encara que des de 1881 poden accedir a l’Educació Superior, les condicions d’opressió les mantenen a l’marge de les accions polítiques, dels centres de producció econòmica i de les aules. Afortunades resulten aquelles que, com Gómez Brea, aconseguien presentar l’examen d’oposició per exercir el magisteri i, sabent aquest privilegi, decideix iniciar-se en la praxi periodística. Impulsades per la voluntat, alimentades d’optimisme, a aquesta taula de Redacció s’uneixen altres dones (un total de 76) i homes (es registren 31) que també tenen què dir i què aportar sobre les seves condicions i, sobretot, a la reconstrucció nacional. Advoquen per la Ciutadania de que en altres nacions de l’món impulsa el moviment sufragista, i la repercussió en els constructes legislatius de l’època permet que se li assenyali com l’impulsor de la «segona onada de l’feminisme». En 209 edicions, durant 17 anys, la difusió de les doctrines feministes es canalitzen a través de 325 textos fonamentats tant en els programes de reformes de les organitzacions que van embastar una xarxa de sabers i experiències, com en la introspecció de les capacitats pròpies i en la valoració dels accionessis de el poder que retarden el seu ascens i evolució. És així com la recopilació i registre d’aquestes narratives d’emancipació permet l’aproximació a un marc contextual de la història de les dones (Wallach Scott, 2008) que «van construir la ciutadania» a la República Dominicana, però les memòries, a 80 anys de l’última edició de Fémina, encara vaguen disperses, mentre es reforça l’imaginari de la inacció col·lectiva sobre aquestes -el que es pot anomenar «metàfora de el silenci» -, que el dret a vot els ha estat regalat i que en els anys durs, posteriors a la primera intervenció militar nord-americà, només fungen com a éssers sublims destinats a les tasques domèstiques. La reconstrucció de la identitat editorial, per al posterior registre històric de l’subjecte dona, abasta la redefinició dels eixos temàtics sobre els quals es fonamenta el «discurs feminista» (a través de la creació d’indicadors que constitueixen «marcadors discursius» amb què es pretén desvetllar l’evolució de l’agenda feminista); de les identitats de les dones que exerceixen el dret subjectiu de pensar, pensar i jutjar; i dels homes que a l’escriure sobre la seva condició i les marginacions socials, transfereixen per convicció humana i intel·lectual seus drets a les seves companyes. També, l’aproximació als feminismes coetanis i la projecció en les línies acadèmiques posteriors, el que comporta a la identificació de les genealogies que impulsen aquesta participació activa de les periodistes i la representació en aquestes de les paraaudiencias i proaudiencias. És a dir, la praxi periodística que es devela en la investigació es constitueix en un registre històric en si mateix, a el temps que, a l’catalogar mitjançant la classificació dels gèneres, la posada en pàgina, la forma de signar i de titular, ausculta «marques sexuades» (Irigaray, 1992).


«He dicho». Este estudio hemerocrítico, que tiene la intencionalidad de reconstruir desde la praxis periodística la publicación pionera del feminismo dominicano, la revista Fémina, toma esta expresión con la que su directora, la maestra normal Petronila Angélica Gómez Brea, suele finalizar los escritos que se rescatan en este trabajo y desde los que trasciende el «discurso feminista» que le permite potenciarse desde su identidad de mujer en el mayor de los derechos: el subjetivo. En 1922, cuando esta mujer pionera decide comenzar su agencia en la ciudad costera de San Pedro de Macorís, las dominicanas todavía carecen de derechos civiles y políticos, y aunque desde 1881 pueden acceder a la Educación Superior, las condiciones de opresión las mantienen al margen de las acciones políticas, de los centros de producción económica y de las aulas. Afortunadas resultan aquellas que, como Gómez Brea, lograban presentar el examen de oposición para ejercer el magisterio y, a sabiendas de este privilegio, decide iniciarse en la praxis periodística Impulsadas por la voluntad, alimentadas de optimismo, a esta mesa de Redacción se unen otras mujeres (un total de 76) y hombres (se registran 31) que también tienen qué decir y qué aportar sobre sus condiciones y, sobre todo, a la reconstrucción nacional. Abogan por la ciudanía que en otras naciones del mundo impulsa el movimiento sufragista, y cuya repercusión en los constructos legislativos de la época permite que se le señale como el impulsor de la «segunda ola del feminismo». En 209 ediciones, durante 17 años, la difusión de las doctrinas feministas se canalizan a través de 325 textos fundamentados tanto en los programas de reformas de las organizaciones que hilvanaron una red de saberes y experiencias, como en la introspección de las capacidades propias y en la valoración de los accionares del poder que retardan su ascenso y evolución. Es así como la recopilación y registro de estas narrativas de emancipación permite la aproximación a un marco contextual de la historia de las mujeres (Wallach Scott, 2008) que «construyeron la ciudadanía» en la República Dominicana, pero cuyas memorias, a 80 años de la última edición de Fémina, aún vagan dispersas, mientras se refuerza el imaginario de la inacción colectiva acerca de estas –lo que se puede llamar «métafora del silencio»-, de que el derecho al voto les ha sido regalado y de que en los años duros, posteriores a la primera intervención militar estadounidense, solo fungen como seres sublimes destinados a las labores domésticas. La reconstrucción de la identidad editorial, para el posterior registro histórico del sujeto mujer, abarca la redefinición de los ejes temáticos sobre los cuales se fundamenta el «discurso feminista» (a través de la creación de indicadores que constituyen «marcadores discursivos» con los que se pretende develar la evolución de la agenda feminista); de las identidades de las mujeres que ejercen el derecho subjetivo de pensar, opinar y enjuiciar; y de los hombres que al escribir sobre su condición y las marginaciones sociales, transfieren por convicción humana e intelectual sus derechos a sus compañeras. También, la aproximación a los feminismos coetáneos y la proyección en las líneas académicas posteriores, lo que conlleva a la identificación de las genealogías que impulsan esta participación activa de las periodistas y la representación en estas de las paraaudiencias y proaudiencias. Es decir, la praxis periodística que se devela en la investigación se constituye en un registro histórico en sí mismo, al tiempo que, al catalogarlo mediante la clasificación de los géneros, la puesta en página, la forma de firmar y de titular, ausculta «marcas sexuadas» (Irigaray, 1992).


«I said». This hemerocritical study, which intends to reconstruct from the journalistic practice the pioneer publication of Dominican feminism, the magazine Fémina, takes this expression with which its director, the normal teacher Petronila Angélica Gómez Brea, usually finalizes the writings that are rescued in this work and from those that transcend the «feminist discourse» that allows it to be empowered from its identity as a woman in the greatest of rights: the subjective. In 1922, when this pioneer woman decides to start her agency in the coastal city of San Pedro de Macorís, the Dominicans still lack civil and political rights, and although since 1881 they can access Higher Education, the conditions of oppression keep them out of political actions, economic production centers, and classrooms. Fortunate are those who, like Gómez Brea, was able to present the opposition exam to practice teaching and, knowing this privilege, decided to start in journalistic praxis. . Boosted by the will, fueled by optimism, other women (a total of 76) and men (31 are registered) join this Editorial Board who also have what to say and what to contribute about their conditions and, above all, to reconstruction national. They advocate for citizenship that in other nations of the world drives the suffrage movement, and whose impact on the legislative constructs of the time allows it to be pointed out as the driver of the «second wave of feminism». In 209 editions, for 17 years, the dissemination of feminist doctrines is channeled through 325 texts based both on the reform programs of the organizations that combined a network of knowledge and experiences, as well as on the introspection of one’s abilities and the valuation of the power shareholders that retard their rise and evolution. This is how the collection and registration of these emancipation narratives allows the approximation to a contextual framework of the history of women (Wallach Scott, 2008) who «built citizenship» in the Dominican Republic, but whose memories, 80 years after the last edition of Fémina, still wandering scattered, while reinforcing the imaginary of collective inaction about these - what can be called «metaphor of silence» - that the right to vote has been given to them and that in the hard years, after the first US military intervention, only serve as sublime beings destined for domestic work. The reconstruction of the editorial identity, for the subsequent historical registration of the woman subject, includes the redefinition of the thematic axes on which the «feminist discourse» is based (through the creation of indicators that constitute «discursive markers» with which it is intended to reveal the evolution of the feminist agenda); of the identities of women who exercise the subjective right to think, think and prosecute; and of the men who, when writing about their condition and social marginalization, transfer their rights to their partners by human and intellectual conviction. Also, the approach to contemporary feminisms and the projection in the later academic lines, which leads to the identification of the genealogies that drive this active participation of journalists and the representation in these of para-audiences and pro-audiences. That is the journalistic praxis that is revealed in the research «Journalism, feminism and agency. Hemerocritical study of the feminist discourse of the magazine Fémina (1922-1939) in the Dominican Republic. Case study: Editorials of the journalist and normal teacher Petronila Angélica Gómez Brea», is constituted in a historical record in itself, at the same time, when cataloging it using the classification of the genres, the putting in page, the way of signing and The incumbent, auscultate «sexualized brands» (Irigaray, 1992).

Keywords

Periodisme; Periodismo; Journalism; Feminisme; Feminismo; Feminism; Agència; Agencia; Agency

Subjects

070 - Newspapers. The Press. Journalism

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

emlp1de1.pdf

22.17Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)