Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació
La investigació respon a la necessitat d’aconseguir que l’aprenentatge històric sigui considerat com una experiència educativa significativa per a la vida de l’alumnat. Pretén comprendre el concepte d’Experiència Històrica (EH) des de la perspectiva didàctica, el seu desenvolupament en els processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva vinculació amb la formació del pensament històric. Per a això, s’analitzen les representacions socials del professorat a partir de les seves reflexions, valoracions i pràctiques educatives que realitzen amb història oral. És una investigació qualitativa amb estudi de casos, la mostra total correspon a 33 professors i professores de ciències socials de Catalunya. S’utilitzen mètodes mixtes per a l’anàlisi de les dades obtingudes a partir dels qüestionaris (33), les entrevistes en profunditat (12) i també, de les observacions de classes i s’analitzen els documents d’un professor i de dues professores de secundària de Catalunya que utilitzen la història oral com a estratègia d’ensenyament i aprenentatge. Des de les aportacions teòriques de les ciències socials i en base a les dades obtingudes es proposa un model conceptual d’EH per ser aplicat a la investigació i a l’ensenyament de la història i les ciències socials. La investigació ha permès entendre que l’EH es relaciona amb el conjunt de vivències, sabers racionals i pràctiques que afavoreixen un ensenyament de la història des d’una perspectiva humanitzadora, que articula les habilitats de pensament històric i que afavoreix el protagonisme de l’alumnat en la construcció de el seu coneixement històric i social. L’EH es pot desenvolupar mitjançant recursos de tipus testimonial, ja que fomenta els processos d’interpretació crítica i que requereix de mètodes interactius d’aprenentatge. Entre les principals troballes de la investigació es pot assenyalar que el professorat mostra cert desconeixement sobre el concepte d’EH, però que reflexiona sobre diferents aspectes vivencials, cognitius i aplicats que, segons la seva perspectiva, afavoreixen el desenvolupament d’aprenentatges històrics significatius. La dimensió vivencial és la més evident en les seves representacions i en les seves pràctiques educatives. Així també, s’esmenten altres aspectes com el procés interpretatiu, els mètodes d’aprenentatge interactiu i la participació estudiantil. A més, s’ha pogut evidenciar que la història oral és una estratègia amb grans potencialitats educatives en tant que permet incorporar a l’aula aspectes vivencials, interpretatius i procedimentals, pel que pot desenvolupar les tres dimensions de l’EH. Entendre l’educació històrica escolar com un procés de construcció d’EH permetria renovar les pràctiques d’ensenyament perquè l’alumnat pugui viure la història, fer història i entendre’s com a éssers carregats d’historicitat. El professorat ha de conduir les experiències, generant situacions on els i les estudiants aprenguin fent, pensin reflexivament i interaccionin amb el seu entorn. La connexió amb la realitat, l’apropiació de el coneixement i la vinculació activa haurien de ser indispensables perquè l’aprenentatge sigui significatiu i per generar pràctiques educatives inclusives, experiencials i democràtiques.
La investigación responde a la necesidad de lograr que el aprendizaje histórico sea considerado como una experiencia educativa significativa para la vida del alumnado. Pretende comprender el concepto de Experiencia Histórica (EH) desde la perspectiva didáctica, su desarrollo en los procesos de enseñanza y aprendizaje y su vinculación con la formación del pensamiento histórico. Para ello, se analizan las representaciones sociales del profesorado a partir de sus reflexiones, valoraciones y prácticas educativas que realizan con historia oral. Es una investigación cualitativa con estudio de casos, cuya muestra total corresponde a 33 profesores y profesoras de ciencias sociales de Cataluña. Se utilizan métodos mixtos para el análisis de los datos obtenidos de los cuestionarios (33), de las entrevistas en profundidad (12) y también, de las observaciones de clases y el análisis de documentos de un profesor y dos profesoras de secundaria de Cataluña que utilizaron la historia oral como estrategia de enseñanza y aprendizaje. Desde las aportaciones teóricas de las ciencias sociales y en base a los datos obtenidos se propone un modelo conceptual de EH para ser aplicado a la investigación y a la enseñanza de la historia y las ciencias sociales. La investigación ha permitido entender que la EH se relaciona con el conjunto de vivencias, saberes racionales y prácticas que favorecen una enseñanza de la historia desde una perspectiva humanizadora, que articula las habilidades del pensamiento histórico y que favorece el protagonismo del alumnado en la construcción de su conocimiento histórico y social. La EH se puede desarrollar mediante recursos de tipo testimonial, que fomente procesos de interpretación crítica y que requiera de métodos interactivos de aprendizaje. Entre los principales hallazgos de la investigación se puede señalar que el profesorado muestra cierto desconocimiento sobre el concepto de EH, pero que reflexiona sobre distintos aspectos vivenciales, cognitivos y aplicados que, según su perspectiva, favorecen el desarrollo de aprendizajes históricos significativos. La dimensión vivencial es la más evidente en sus representaciones y en sus prácticas educativas. Así también, mencionan otros aspectos como el proceso interpretativo, los métodos de aprendizaje interactivo y la participación estudiantil. Además, se ha podido reconocer que la historia oral es una estrategia con grandes potencialidades educativas en cuanto que permite incorporar en el aula aspectos vivenciales, interpretativos y procedimentales, por lo que puede desarrollar las tres dimensiones de la EH. Entender la educación histórica escolar como un proceso de construcción de EH permitiría renovar las prácticas de enseñanza para que el alumnado pueda vivir la historia, hacer historia y entenderse como seres cargados de historicidad. El profesorado debe conducir las experiencias, generando situaciones en donde los y las estudiantes aprendan haciendo, piensen reflexivamente e interaccionen con su entorno. La conexión con la realidad, la apropiación del conocimiento y la vinculación activa, deberían ser indispensables para que el aprendizaje sea significativo y para generar prácticas educativas inclusivas, experienciales y democráticas.
This research responds to the need to make the historical learning a meaningful educational experience for the students’ lives. It aims to understand the concept of Historical Experience (HE) from a didactic perspective, its development in the teaching and learning processes and its link to the formation of historical thinking. To do this, the social representations of the teachers are analyzed based on their reflections, assessments and educational practices that they perform with oral history. This study utilizes a qualitative approach using the case study as a research method. The sample is composed by 33 professors of social sciences in Catalonia. Mixed methods are used for the analysis of the data obtained from the questionnaires (33), in-depth interviews (12), class observations and analysis of documents of one teacher and also from other two secondary teachers from Catalonia who use oral history as a teaching and learning strategy. From the theoretical contributions of the social sciences and based on the data obtained, a conceptual model of the HE is proposed to be applied to the research and teaching of history and social sciences. Moreover, the research has made possible to understand that the HE is related to a set of experiences, rational knowledge and practices that favor the teaching of history from a humanizing perspective, which articulates the skills of historical thinking and favors the prominence of students in the construction of their historical and social knowledge. The HE can be developed by the use of resources of testimonial-type which encourage critical interpretative processes and require interactive learning methods. It can be noted that among the main findings of this research is that the teachers show some lack of knowledge about the concept of HE. However, according to their perspective, they claim that reflecting on different experiential, cognitive and applied aspects, they favor the development of significant historical learnings. It is the experiential dimension that is most evident in their performances and in their educational practices. They also mention other aspects such as the interpretive process, interactive learning methods and student participation. In addition, it has been recognized that oral history is a strategy with great educational potential as it allows to incorporate in the classroom, experiential, interpretative and procedural aspects, so that the three dimensions of HE can be developed. Understanding the teaching of historical education as an HE construction process would renew the teaching practices so that students can live history, make history, and understand themselves as beings filled with historicity. Teachers should carry out experiences and generate situations whereby students can learn by doing, by thinking thoughtfully and by interacting with their environment. The connection with the reality, the appropriation of knowledge and the active linkages should be absolutely necessary to make the learning process meaningful and to generate inclusive, experiential and democratic educational practices.
Experiència històrica; Experiencia histórica; Historical experience; Pensament històric; Pensamiento histórico; Historical thought; Història Oral; Historia Oral; Oral history
373 - Kinds of school providing general education
Ciències Humanes