Three essays in human capital formation. From colonial institutions in the Americas to early Catalan industrialization

Abstract

This doctoral thesis aims to investigate the role of human capital in some of the most economically dynamic areas under the control of the Hispanic monarchy. The period covered by this study extends from the 18th century, in regions that formed part of the colonial empire during the Old Regime, or in the peninsula itself during the pre-industrial period, to the creation of the 19th-century mass education systems during the transition to the liberal state. First, this research attempts to contribute to the debate on the role of institutions in human capital formation, transmission and persistence. With this objective in mind, an analysis of the case of the Guarani missions, which were established and led by the Jesuits in the 18th century, was performed. Moreover, it presents new quantitative evidence that encompasses a theoretical framework for reviewing the paradox of human capital and early industrialization in Catalonia from the beginning of the 18th century until the eve of the Civil War. In order to provide new indicators that contribute to a quantitative discussion on economic history, this research focused on the simplest form of human capital: basic literacy (the ability to read and write) and numeracy (the ability to count). After a review of the existing literature linking human capital and economic development in the introduction (Chapter 1), three essays are presented. The first, in Chapter 2, uses the age-heaping methodology to analyse the level of numeracy achieved by the Guarani missions during the 18th century, in which the Jesuits were responsible for educating the indigenous population, within the colonial context of the modern period, and allows for an assessment of the weight of institutions in human capital formation and transmission. The results reveal the high levels of numeracy achieved by the Jesuit missions and a wide diversity of institutions and situations within territories under the colonial rule of the Hispanic kings during the modern period, when the areas with the greatest economic dynamism had some institution that facilitated the transmission of elementary human capital; they also reveal, however, that the more extractive institutions hindered this process. Next, Chapter 3 focuses on Catalonia at the beginning of the 18th century and, using the same age-heaping methodology, examines the level of human capital in a varied sample of Catalan localities and by various occupations and social classes. Early 18th-century Catalonia had arithmetic levels that were relatively high in certain sectors, occupations and social groups and, more importantly, that were comparable to other dynamic areas of Europe. These contributions are consistent with the literature that examined the role that may have been played by useful knowledge in the promotion of innovation in the early phases of the Industrial Revolution to explain how economies embarked upon the path to modern economic growth. The third essay, in Chapter 4, then sets out to study the municipal-scale evolution of literacy rates in Catalonia between 1860 and 1930, for both men and women, in a key period for Catalan society and economy. The results show that in 1860, urban areas of Catalonia had higher literacy rates, although there were notable exceptions, and that the evolution between 1860 and 1900 was marked by a significant improvement that did not lead to increased territorial inequalities unlike the situation in Spain as a whole. Finally, Chapter 5 of the thesis presents some conclusions and proposes that a reassessment of the human capital paradox and early industrialization by means of new quantitative indicators from the European periphery, specifically in the case of Catalonia, may contribute to the debate on the measurement of human capital accumulation and its relationship with economic development.

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu investigar el paper del capital humà en algunes de les àrees econòmicament més dinàmiques sota el control de la monarquia hispana. El període cobert per aquest estudi s'estén des del segle XVIII, en les regions que van formar part de l'imperi colonial durant l'Antic Règim, o en la mateixa península durant el període preindustrial, fins a la creació dels sistemes d'educació massiva de segle XIX durant la transició a l'estat liberal. En primer lloc, aquesta investigació intent contribuir al debat sobre el paper de les institucions en la formació, transmissió i persistència del capital humà. Amb aquest objectiu, s'ha realitzat una anàlisi del cas de les missions guaranís, establertes i dirigides pels jesuïtes al segle XVIII. A més, es presenten noves proves quantitatives que abasten un marc teòric per revisar la paradoxa el capital humà i la industrialització primerenca a Catalunya des de principis de segle XVIII fins a la vigília de la Guerra Civil. Per tal de proporcionar nous indicadors que contribueixin a un debat quantitatiu sobre la història econòmica, aquesta investigació es va centrar en la forma més simple de capital humà: l'alfabetització bàsica (la capacitat de llegir i escriure) i el càlcul (la capacitat de comptar). Després d'un examen de la bibliografia existent que vincula el capital humà i el desenvolupament econòmic en la introducció (Capítol 1), es presenten tres assajos. El primer, en el capítol 2, utilitza la metodologia de càlcul numèric per edats per analitzar el nivell de coneixements numèrics assolit per les missions guaranís durant el segle XVIII, en què els jesuïtes es van encarregar d'educar a la població indígena, en el context colonial del període modern, i permet avaluar el pes de les institucions en la formació i transmissió del capital humà. Els resultats revelen els alts nivells de capacitat numèrica assolits per les missions jesuítiques i una gran diversitat d'institucions i situacions dins dels territoris sota el domini colonial dels reis hispànics durant el període modern, quan les zones de major dinamisme econòmic comptaven amb alguna institució que facilitava la transmissió del capital humà elemental; també revelen, però, que les institucions més extractives obstaculitzaven aquest procés. A continuació, el capítol 3 se centra en la Catalunya de principis de segle XVIII i, utilitzant la mateixa metodologia de l'època, examina el nivell de capital humà en una variada mostra de localitats catalanes i per diverses ocupacions i classes socials. La Catalunya de principis de segle XVIII tenia nivells aritmètics relativament alts en determinats sectors, ocupacions i grups socials i, el que és més important, eren comparables a altres zones dinàmiques d'Europa. Aquestes contribucions són coherents amb la literatura que va examinar el paper que poden haver exercit els coneixements útils en la promoció de la innovació en les primeres fases de la Revolució Industrial per a explicar com les economies van emprendre el camí cap al creixement econòmic modern. A continuació, el tercer assaig, en el capítol 4, es proposa estudiar l'evolució a escala municipal de les taxes d'alfabetització a Catalunya entre 1860 i 1930, tant d'homes com de dones, en un període clau per a la societat i l'economia catalanes. Els resultats mostren que en 1860, les zones urbanes de Catalunya tenien taxes d'alfabetització més elevades, tot i que amb notables excepcions, i que l'evolució entre 1860 i 1900 es va caracteritzar per una important millora que no va provocar un augment de les desigualtats territorials, a diferència de la situació en el conjunt d'Espanya. Finalment, en el capítol 5 de la tesi es presenten algunes conclusions i es proposa que una reavaluació de la paradoxa el capital humà i de la industrialització primerenca mitjançant nous indicadors quantitatius de la perifèria europea, concretament en el cas de Catalunya, pot contribuir al debat sobre el mesurament de l'acumulació de capital humà i la seva relació amb el desenvolupament econòmic.