Un estudio sobre la presencia y la ausencia de comicidad en el cine documental

dc.contributor.author
Ortiz de Urbina Arandigoyen, Xabier
dc.date.accessioned
2021-02-07T17:47:33Z
dc.date.available
2021-02-07T17:47:33Z
dc.date.issued
2020-07-03
dc.identifier.isbn
9788449096501
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/670702
dc.description.abstract
La comèdia documental busca posar en relació dos conceptes històricament allunyats com són el cinema documental i l’humor. A partir d’aquesta posada en relació es plantegen, fonamentalment, dos objectius. En primer lloc, explorar les causes per les quals el documental d’esquema clàssic i les anomenades avantguardes històriques com el cinema directe, el cinéma vérité o el cinema observacional mostren veritables dificultats per produir continguts còmics d’una mínima solvència. Com a contrapunt positiu, es pretén atendre a com el documental contemporani, (re) sorgit a partir de l’aparició de les càmeres digitals entre els anys vuitanta i noranta, compta amb més possibilitats o amb noves possibilitats d’albergar contingut còmic, gràcies a nous corrents de documental que trenquen amb moltes de les constriccions de la tradició documental. Per donar resposta a aquestes qüestions, partim de la idea que el documental, tal com està concebut, compta amb una inferioritat poètica per a la comèdia. És a dir, reconeixem una major dificultat a la tasca de generar contingut còmic a partir de personatges extrets de la realitat que fer-ho a través d’actors. Aquesta desavantatge no té tant a veure amb la fugacitat dels fets còmics de la realitat enfront de el control de la narració per part de la ficció -que també-, sinó que té més a veure amb que els fets que es mostren a la pel·lícula- documental són percebuts pel públic com un fragment de vida real, de manera que les pretensions còmiques que parteixen d’aquest material requereixen d’una major higiene ètica. No obstant això, hem de igualment considerar alguns corrents més radicals que s’emmarquen dins el terreny de cinema documental. Parlem de corrents contemporànies que sobre vells fonaments construïts per autors com Flaherty, Vertov, Chris Marker o Basilio Martín Patino juguen a remuntar imatges alienes o inclouen recursos narratius com l’animació, de manera que la seva solvència còmica no té tant a veure amb un una cura extrem de l’tractament ètic dels personatges de la realitat, sinó que es basa en un allunyament poètic cap a continguts on es dóna cabuda a la imaginació o fins i tot a l’il·lusionisme fílmic. No hi ha dubte que en aquests territoris narratius sorgeixen nous orígens i formes per a l’humor en la mateixa mesura que aquest tipus de propostes, entre les quals destaquen cineastes com María Cañas o Guy Maddin, marquen un distanciament radical respecte a la idea fundacional de l’documental. Per a aquestes pel·lícules no es tracta tant de buscar el còmic a la realitat, sinó que es tracta més aviat d’buscar el còmic de la realitat.
en_US
dc.description.abstract
La comedia documental busca poner en relación dos conceptos históricamente alejados como son el cine documental y el humor. A partir de dicha puesta en relación se plantean, fundamentalmente, dos objetivos. En primer lugar, explorar las causas por las que el documental de esquema clásico y las llamadas vanguardias históricas como el cine directo, el cinéma vérité o el cine observacional muestran verdaderas dificultades para producir contenidos cómicos de una mínima solvencia. Como contrapunto positivo, se pretende atender a cómo el documental contemporáneo, (re)surgido a partir de la aparición de las cámaras digitales entre los años ochenta y noventa, cuenta con más posibilidades o con nuevas posibilidades de albergar contenido cómico, gracias a nuevas corrientes de documental que rompen con muchas de las constricciones de la tradición documental. Para dar respuesta a estas cuestiones, partimos de la idea de que el documental, tal y como está concebido, cuenta con una inferioridad poética para la comedia. Es decir, reconocemos una mayor dificultad a la tarea de generar contenido cómico a partir de personajes extraídos de la realidad que hacerlo a través de actores. Dicha desventaja no tiene tanto que ver con la fugacidad de los hechos cómicos de la realidad frente al control de la narración por parte de la ficción –que también–, sino que tiene más que ver con que los hechos que se muestran en la película-documental son percibidos por el público como un fragmento de vida real, de manera que las pretensiones cómicas que parten de dicho material requieren de una mayor higiene ética. Sin embargo, debemos igualmente considerar algunas corrientes más radicales que se enmarcan dentro del terreno del cine documental. Hablamos de corrientes contemporáneas que sobre viejos cimientos construidos por autores como Flaherty, Vertov, Chris Marker o Basilio Martín Patino juegan a remontar imágenes ajenas o incluyen recursos narrativos como la animación, de manera que su solvencia cómica no tiene tanto que ver con un un cuidado extremo del tratamiento ético de los personajes de la realidad, sino que se basa en un alejamiento poético hacia contenidos donde se da cabida a la imaginación o incluso al ilusionismo fílmico. No cabe duda de que en estos territorios narrativos surgen nuevos orígenes y formas para el humor en la misma medida que este tipo de propuestas, entre las que destacan cineastas como María Cañas o Guy Maddin, marcan un distanciamiento radical respecto a la idea fundacional del documental. Para estas películas no se trata tanto de buscar lo cómico en la realidad, sino que se trata más bien de buscar lo cómico de la realidad.
en_US
dc.description.abstract
The documentary comedy seeks to link two historically distant concepts such as documentary film and humor. Based on this relationship, there are basically two objectives. Firstly, to explore the reasons why the classic documentary and the historical avant-gardes such as direct cinema, cinéma vérité or observational cinema show real difficulties in producing comic content of minimal solvency. As a positive counterpoint, it is intended to address how contemporary documentary, (re) emerged from the appearance of digital cameras between the eighties and nineties, has more possibilities or new possibilities to host comic content, thanks to new trends documentaries that break many of the constraints of the documentary tradition. To answer these questions, we start from the idea that the documentary, as it is conceived, has a poetic inferiority to comedy. In other words, we recognize a greater difficulty in the task of generating comic content from characters drawn from reality than doing it through actors. This disadvantage does not have so much to do with the transience of the comic facts of reality compared to the control of the narration by the fiction -that also-, but it has more to do with the facts that are shown in the film- documentary are perceived by the public as a fragment of real life, so that the comic claims that come from such material require greater ethical hygiene. However, we must also consider some more radical currents that are framed within the field of documentary cinema. We are talking about contemporary currents that influenced by authors like Flaherty, Vertov, Chris Marker or Basilio Martín Patino play at tracing other images or include narrative resources such as animation, so that their comic solvency does not have so much to do with care extreme of the ethical treatment of the characters of reality, but is based on a poetic distance towards content where there is room for imagination or even filmic illusionism. There is no doubt that in these narrative territories new origins and forms for humor arise in the same measure as this type of proposals, among which filmmakers such as María Cañas or Guy Maddin stand out, they mark a radical departure from the foundational idea of the documentary. For these films it is not so much about looking for the comic in reality, but rather about looking for the comic of reality.
en_US
dc.format.extent
267 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Humor
en_US
dc.subject
Documental
en_US
dc.subject
Documentary
en_US
dc.subject
Comèdia
en_US
dc.subject
Comedia
en_US
dc.subject
Comedy
en_US
dc.subject.other
Ciències Humanes
en_US
dc.title
Un estudio sobre la presencia y la ausencia de comicidad en el cine documental
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
1
en_US
dc.contributor.authoremail
xabierortizdeurbina@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Jaques Pi, Jèssica
dc.contributor.director
Català Domènech, Josep M
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia


Documents

xodua1de1.pdf

1.573Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)