RESULTADO DEL PARTO CON ANALGESIA EPIDURAL: ESTUDIO OBSERVACIONAL DE COHORTES COMPARANDO PERFUSIÓN EPIDURAL CONTINUA CON BOLO INTERMITENTE PROGRAMADO MÁS ANALGESIA EPIDURAL CONTROLADA POR LA PACIENTE

Author

Holgado Pascual, Carmen María

Director

Áñez Simón, Cristóbal

Date of defense

2020-12-16

Pages

196 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Medicina i Cirurgia

Abstract

ANTECEDENTS: L'evidència científica mostra que el bolo epidural intermitent programat (PIEB) per a l'analgèsia del treball de part aconsegueix bons resultats obstètrics. Després d'implementar el nostre protocol institucional per a l'analgèsia epidural, comparem PIEB + analgèsia epidural controlada per la pacient (PCEA) versus perfusió epidural contínua (PEC). MÈTODES: En un estudi de cohort observacional, comparem PEC amb ropivacaïna a l'0,2% + bolo inicial de fentanil de 100 mg versus PIEB+PCEA amb ropivacaïna a l'0,1% + fentanil 2 mg/ml en dones primípares. El objectiu principal va ser el tipus de part. Els objectius secundaris van ser la durada de la segona etapa del treball de part i les dosis totals de ropivacaïna i fentanil. Altres resultats estudiats al grup PIEB+PCEA, van ser: bloqueig motor, ús de PCEA i bolos de rescat, mobilitat materna i satisfacció materna. L'anàlisi estadística univariant es va realitzar mitjançant la prova de χ², anàlisi de variància o prova no paramètrica de Kruskal-Wallis. L'anàlisi multivariant es va realitzar mitjançant anàlisi de regressió logística múltiple. RESULTATS: 221 pacients van completar l'estudi (PEC116; PIEB+PCEA 105). La regressió logística múltiple va mostrar que el grup PIEB+PCEA va tenir significativament menys cesàries [PEC (14%) vs. PIEB + PCEA (5%), p = 0.015] i menys parts instrumentats, després de corregir els factors de confusió [OR = 0.49; IC de el 95%: 0,27-0,89]. La segona etapa del part no va mostrar diferència estadísticament significativa entre els grups. La dosi total de ropivacaïna va ser significativament menor amb PIEB+PCEA. No hi va haver relació entre el bloqueig motor lleu i un major ús de PCEA en el grup PIEB+PCEA. El tipus de part i la durada de la segona etapa del part tampoc es van veure influenciats pel bloqueig motor. La satisfacció materna va ser alta. CONCLUSIONS: PIEB+PCEA ofereix avantatges obstètriques i analgèsiques sobre PEC en la pràctica clínica diària.


ANTECEDENTES: La evidencia científica ha mostrado que el bolo epidural intermitente programado (PIEB) para la analgesia del trabajo de parto logra buenos resultados obstétricos. Después de implementar nuestro protocolo institucional para la analgesia epidural, comparamos PIEB + analgesia epidural controlada por la paciente (PCEA) versus perfusión epidural continua (PEC). MÉTODOSː En un estudio de cohorte observacional, comparamos PEC con ropivacaína al 0,2% + bolo inicial de fentanilo de 100 μg versus PIEB+PCEA con ropivacaína al 0,1% + fentanilo 2 μg/ml en mujeres primíparas. El objetivo principal fue el tipo de parto. Los objetivos secundarios fueron la duración de la segunda etapa del parto y las dosis totales de ropivacaína y fentanilo. Otros objetivos en el grupo PIEB+PCEA fueron: bloqueo motor, uso de PCEA y bolo de rescate, movilidad materna y satisfacción materna. El análisis estadístico univariante se realizó mediante la prueba de χ², análisis de varianza o prueba no paramétrica de Kruskal-Wallis. El análisis multivariante se realizó mediante análisis de regresión logística múltiple. RESULTADOSː 221 pacientes completaron el estudio (PEC116; PIEB+PCEA 105). La regresión logística múltiple mostró que el grupo PIEB+PCEA tuvo significativamente menos cesáreas [PEC (14%) vs. PIEB+PCEA (5%), p = 0.015] y menos partos instrumentales, después de corregir los factores de confusión [OR = 0.49; IC del 95%: 0,27 a 0,89]. La diferencia en la segunda etapa del parto no fue estadísticamente significativa entre los grupos. La dosis total de ropivacaína fue significativamente menor con PIEB+PCEA. No hubo relación entre el bloqueo motor leve y un mayor uso de PCEA en el grupo PIEB+PCEA. El modo de parto y la duración de la segunda etapa del parto tampoco se vieron influenciados por el bloqueo motor. La satisfacción materna fue alta. CONCLUSIONESː PIEB+PCEA ofrece ventajas obstétricas y analgésicas sobre PEC en la práctica clínica diaria.


BACKGROUND: Scientific evidence shows that programmed intermittent epidural bolus (PIEB) for labour analgesia achieves good obstetric outcomes. After implementing our institutional standard for epidural analgesia, we compared PIEB + patient-controlled epidural analgesia (PCEA) versus continuous epidural infusion (CEI). METHODSː In an observational cohort study, we compared CEI with 0.2% ropivacaine + 100-μg fentanyl initial bolus versus PIEB+PCEA with 0.1% ropivacaine + 2 μg/ml fentanyl in primiparous women. The primary outcome was mode of delivery. Secondary outcomes were duration of the second stage of labour and total ropivacaine and fentanyl doses. Other outcomes, in the PIEB+PCEA group only, were motor block, use of PCEA and rescue bolus, maternal mobility and maternal satisfaction. Univariate statistical analysis was performed using the χ²-test, analysis of variance or nonparametric Kruskal-Wallis test. Multivariate analysis was performed using multiple logistic regression analysis. RESULTSː 221 patients completed the study (CEI 116; PIEB+PCEA 105). Multiple logistic regression showed that the PIEB+PCEA group had significantly fewer caesarean sections [CEI (14%) vs. PIEB+PCEA (5%), p=0.015] and instrumental deliveries, after correcting for confounders [OR = 0.49; 95% CI: 0.27–0.89]. The second stage of labour did not significantly differ between groups. Total ropivacaine dose was significantly lower with PIEB+PCEA. There was no relationship between mild motor block and increased use of PCEA in the PIEB+PCEA group. Mode of delivery and duration of the second stage of labour were not influenced by motor block either. Maternal satisfaction was high. CONCLUSIONSː PIEB+PCEA offers obstetric and analgesic advantages over CEI in daily clinical practice

Keywords

analgesia obstètrica; epidural per a part; ropivacaína; analgesia obstétrica; epidural para el parto; ropivacaína; obstetric analgesia; labour epidural; ropivacaine

Subjects

61 - Medical sciences; 615 - Pharmacology. Therapeutics. Toxicology; 616.6 - Pathology of the urogenital system. Urinary and sexual (genital) complaints. Urology; 618 - Gynaecology. Obstetrics

Knowledge Area

Ciéncias de la salud

Documents

TESI CARMEN MARÍA HOLGADO PASCUAL.pdf

5.598Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)