Municipal waste, environmental justice, right to the city and the irregular economy: Valuing the work of informal waste pickers in the Catalan recycling sector

Author

Rendon, Michael Thomas

Director

Espluga, Josep, 1964-

Verd Pericàs, Joan Miquel

Date of defense

2020-06-26

ISBN

9788449096570

Pages

293 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia

Abstract

Durant els darrers 50 anys, la implementació de sistemes integrats de gestió de residus gestionats pels municipis a Europa ha comportat la professionalització del sector, deixant poc marge per al sector informal del reciclatge. No obstant això, des de l’última dècada han sorgit nous grups socials, generalment immigrants, que han trobat en aquest sector una nova forma de vida. En moltes ciutats catalanes, la recollida informal de residus és una activitat cada vegada més present, que proporciona ingressos econòmics a persones que no poden treballar en el sector laboral formal, ja sigui per la seva condició de manca de ciutadania o per trobar-se en situacions d’exclusió social. Tot i que els treballadors informals del reciclatge són presents a tot Catalunya, hi ha poc coneixement, especialment en el món acadèmic, sobre la seva prevalença, sobre la contribució del seu treball a l’assoliment d’objectius ambientals i sobre com aquest treball està afectant el sistema formal de residus. A més, tot i que suposen un benefici ambiental per a la societat, les persones que s’hi dediquen reben poc o cap reconeixement social per la feina que estan fent. Per això, aquesta investigació intenta respondre la pregunta de ‘quin paper juga i com és valorat el sector informal en l’assoliment dels objectius ambientals d’una societat?’ Per respondre aquesta pregunta, al temps que es reconeixen els perjudicis socioambientals que pateix el sector del reciclatge informal des d’un marc teòric de justícia ambiental, s’ha emprat les teories de Henri Lefebvre sobre les dimensions de l’espai urbà (percebut, concebut i viscut) i sobre la seva noció de bens comuns urbans, com una forma de problematitzar a qui pertanyen els residus. Per a aquesta investigació, s’utilitza un enfocament metodològic mixt per intentar respondre a la pregunta principal mitjançant entrevistes, observació participant, qüestionaris i mètodes comparatius. Aquest enfocament proporciona dades quantitatives per a comprendre l’impacte de el sector informal de residus, juntament amb dades qualitatives per comprendre la realitat social en la que aquest existeix. Per aquesta investigació s’ha realitzat un estudi de cas a la ciutat catalana de Granollers per a recopilar dades empíriques, juntament amb diverses entrevistes addicionals en altres municipis de tot Catalunya. Els resultats mostren que, tot i que sempre ha existit un sector informal vinculat al reciclatge a Catalunya, les persones que actualment es dediquen a aquesta activitat no reben el mateix grau de respecte, ja que estan formats per immigrants i grups ètnics que vénen de l’estranger, sovint en situacions d’il·legalitat, i que, al seu torn, compten amb les seves pròpies divisions socials i ètniques. A més, l’anàlisi mostra que els espais en què opera el sector informal de reciclatge determinen la propietat i l’accés dels materials, així com l’experiència viscuda dels treballadors informals. La relació entre els sectors del reciclatge formal i informal és simbiòtica. Tot i que des del sector formal no es considera l’informal com a part de el sistema de gestió de residus, i s’utilitza el seu poder per a limitar-li l’accés als recursos, tots dos operen en una relació de co-dependència, on cada un es veu afectat per l’altre, en unes relacions que es van ajustant d’acord a factors externs, com els preus de mercat global. Finalment, tot i que s’observa que l’experiència viscuda pel sector del reciclatge informal exemplifica bé la distribució desigual de riscos ambientals, de càrregues tòxiques i d’injustícies socials que existeixen al voltant del sistema de gestió de residus, cal tenir en compte que les persones que es dediquen al reciclatge informal són també habitants de la ciutat i que, per tant, han de tenir dret a unes condicions de vida i treball dignes.


En los últimos 50 años, la implementación de sistemas integrados de gestión de residuos gestionados por los municipios en Europa ha llevado a la profesionalización del sector, dejando poco espacio para el sector informal del reciclaje. Sin embargo, desde la última década han surgido nuevos grupos sociales, generalmente inmigrantes, que han encontrado en este sector una nueva forma de vida. En muchas ciudades catalanas, la recogida informal de residuos es una actividad cada vez más presente, que proporciona ingresos económicos a las personas que no pueden trabajar en el sector laboral formal, ya sea por su condición de ciudadanía, o por situaciones de exclusión social. Aunque la presencia de trabajadores informales del reciclaje se percibe en toda Cataluña, existe poco conocimiento, especialmente en el mundo académico, sobre su prevalencia, sobre la contribución que su trabajo está haciendo en relación con los objetivos medioambientales y sobre cómo su trabajo está afectando al sistema formal de residuos. Además, aunque suponen un beneficio ambiental para la sociedad, reciben poco o ningún reconocimiento por el trabajo que están haciendo, y no está claro por qué. Esta investigación intenta responder a la pregunta, ¿qué papel juega y cómo es valorado el sector informal en relación con los objetivos ambientales de una sociedad? Para responder a esta pregunta, al tiempo que se reconocen los perjuicios socioambientales que sufre el sector del reciclaje informal desde un marco teórico de justicia ambiental, se añaden dos propuestas teóricas del escritor francés Henri Lefebvre, las tres dimensiones del espacio urbano (percibido, concebido y vivido) y su noción de bienes comunes, que ayuda a considerar quién puede acceder y beneficiarse de los materiales percibidos como residuos. Para esta investigación, se utiliza un enfoque metodológico mixto para tratar de responder a la pregunta principal mediante entrevistas, observación participante, cuestionarios y métodos comparativos. Este enfoque proporciona datos cuantitativos para comprender el impacto del sector informal de residuos, junto con datos cualitativos para comprender la realidad social donde existen. Para esta investigación, se realizó un estudio de caso en la ciudad catalana de Granollers para recopilar datos empíricos, junto con diversas entrevistas adicionales en otros municipios de toda Cataluña. Los resultados muestran que, aunque siempre ha existido un sector informal del reciclaje en Cataluña, las personas que actualmente se dedican a esta actividad no reciben el mismo nivel de respeto, ya que están formados por inmigrantes y grupos étnicos que vienen del extranjero, y que, a su vez, cuentan con sus propias divisiones sociales y étnicas. Además, el análisis muestra que los espacios en los que opera el sector informal de reciclaje determinan la propiedad y el acceso al material, así como la experiencia vivida por los trabajadores informales. La relación entre el sector del reciclaje formal e informal es simbiótica. Aunque el sector del reciclaje formal no ve lo informal como parte del sistema de gestión de residuos y utiliza su poder para limitar su acceso a los recursos, ambos operan en una relación codependiente, donde cada uno se ve afectado por el otro, en unas relaciones que se van ajustando de acuerdo a factores externos, como los precios del mercado global. Finalmente, aunque la experiencia vivida del sector del reciclaje informal ejemplifica bien la distribución desigual de los riesgos ambientales, las cargas tóxicas y las injusticias sociales que existen alrededor del sistema de gestión de residuos, hay que tener en cuenta que las personas que se dedican al reciclaje informal son también habitantes de la ciudad y que, por lo tanto, tienen derecho a unas condiciones de vida y trabajo dignas.


Over the last 50 years, the implementation of municipally-run integrated waste management systems in Europe has led to the professionalization of the sector, leaving little room for the informal recycling sector. However, since the last decade, new social groups have emerged, usually immigrants, who have found in this sector a new way of life. In many Catalan cities, the informal collection of waste is an increasingly present activity, providing economic income to people who cannot work in the formal labor sector, either because of their citizenship status, or due to situations of social exclusion. Though the presence of informal recyclers is noticed through-out Catalonia, there is little understanding, especially in the academic world, of their prevalence, the contributions that their work is making towards environmental goals, and how their work is affecting the formal waste system. Furthermore, though they are performing an environmental benefit to society, they are receiving little to no recognition for the work that they are doing, and it is unclear why. This investigation attempts to answer the question, how is informality valued with regard to the environmental goals of a society? In order to answer this question, while at the same time recognizing the socio-environmental disadvantages the informal recycling sector has within the larger societal structure, an environmental justice perspective is employed as a theoretical framework. Within the environmental justice framework, two other frameworks from the French writer Henri Lefebvre are also employed. The first is Lefebvre’ s (1991) three views of space that exist within the urban core: perceived (physical), conceived (mental), and lived, to help understand how space shapes the informal recyclers’ work. The second is Lefebvre’ s (1968) views of the commons that help consider who can access and benefit from materials perceived as waste. For this investigation, a mixed-method approach is used to try and answer the main question using interviews, participatory observation, questionnaires, and comparative research methods. This approach provides quantitative data to understand the impact of the informal waste sector, along with qualitative data to understand the social reality where they exist. For this investigation, a case study was performed in the Catalan city of Granollers to collect empirical data, along with additional interviews with other municipalities throughout Catalonia in order to answer the main question. The results show that though there has always been an informal recycling sector in Catalonia, the current members are not given the same level of respect since they are made up of immigrants and ethnic groups that come from abroad, and who have their own divisions and ethnic identities. As well, analysis shows that the spaces that the informal recycling sector operate dictate ownership and access of material, as well as the lived experience of the recyclers. The relationship between the formal and informal recycling sector is somewhat symbiotic. Though the formal recycling sector does not view the informal as a part of the waste management system and uses its power to limit access of the resources, they still operate in a co-dependent relationship, where each is affected by the other, and adjusts according to global market prices. Finally, although the lived experience of the informal recycling sector best exemplifies the unequal distribution of environmental risks and toxic burdens coupled with environmental and social injustices that exist within the waste management system, the informal recycling sector are inhabitants of the city, and therefore have a right to it.

Keywords

Residus; Residuos; Waste; Justícia ambiental; Justicia ambiental; Environmental justice; Dret a la ciutat; Derecho a la ciudad; Right to the city

Subjects

3 - Social Sciences

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

mtr1de1.pdf

3.847Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)