Formación para el liderazgo escolar: Impacto del Plan de formación de directoras y directores en Chile

Abstract

La present tesi doctoral va tenir com a objectiu avaluar l’impacte del pla de formació de directors i directores en la millora institucional dels centres escolars de Xile. L’estudi va sorgir de la necessitat de generar investigacions en el context xilè sobre l’impacte dels programes de formació per al lideratge escolar i la influència de l’equip directiu en els resultats educatius i en les millores en els centres escolars. El disseny de la investigació és no experimental, transaccional y correlacional. El mètode d’investigació és mixt en el qual es complementen els dissenys quantitatius i qualitatius. Les tècniques, instruments i estratègies per recollir informació es configuren de quatre enquestes, sis entrevistes i dades secundàries. La mostra de l’estudi s’articula des de sis dimensions consideres en la investigació: les persones formades en el pla (n=290), els programes formatius del pla (n=29). Per aprofundir en els impactes es van analitzar 6 centres escolars des de la perspectiva de la persona formada en exercici del càrrec (n=6), des de l’avaluació 90º de les persones col·laboradores (n=40) i des de les dades secundàries. Finalitzat el procés anterior, es va requerir a 105 persones externes a les formacions per al desenvolupament d’un perfil professional. Totes les dades són articulades i integrades a la triangulació metodològica i de persones agents. Els resultats s’identifiquen en quatre nivells. En el primer nivell, s’aprecien tres impactes claus en les persones participants respecte a l’actualització professional, tant en coneixements com en les competències directives; una millora en temes d’accés i ascens professional, especialment, en les professores d’aula, les quals durant o posterior a la formació van accedir a càrrecs de coordinació acadèmica o direcció escolar i, finalment, la generació de xarxes de contacte i d’intercanvi professional. En el segon nivell, el disseny de les accions formatives, es visualitzen patrons comuns, relacionats amb la coherència interna, idoneïtat docent del personal professional i l’ús de metodologies actives (treball participatiu i col·laboratiu) per al desenvolupament teòric/pràctic dels aprenentatges i de les competències directives. En el tercer nivell, fa referència a la importància de comptar amb el suport del professorat, equip directiu i del personal directiu superior per poder aplicar la formació a l’organització escolar. En el quart nivell, s’identifica un alt impacte de la formació en l’àmbit professional, especialment, en la millora del desenvolupament professional i en les competències directives. El major impacte en l’organització s’aprecia en la motivació al personal col·laborador per aconseguir una cultura de treball en equip. Els menors impactes es determinen en els resultats acadèmics i en la millora de la qualitat dels aprenentatges de l’alumnat. Entre les conclusions, es determina el canvi de model de direcció escolar, des d’una administració burocràtica cap a un model de doble perspectiva, situat en el lideratge en i per la justícia social/educativa i en el lideratge pedagògic centrat en l’aprenentatge per a la millora organitzacional. El 94% de les persones formades convergeixen en el canvi de focus del lideratge escolar. Per dur a terme la transformació del model, s’identifiquen tres pràctiques directives claus: visió estratègica compartida, desenvolupament de les capacitats professionals i lideratge dels processos d’ensenyament-aprenentatge. Finalment es conclou, que el desenvolupament professional i competencial en les persones participants es produeix de forma paral·lela, interrelacionada entre la formació i la seva aplicació en l’organització escolar, generant una relació entre totes dues. A més, s’aprecia que el major impacte dels programes formatius es produeix en el propi aprenentatge de les persones formades i en el seu desenvolupament professional.

La presente tesis doctoral tuvo como objetivo evaluar el impacto del plan de formación de directores y directoras en la mejora institucional de los centros escolares de Chile. El estudio surgió de la necesidad de generar investigaciones en el contexto chileno sobre el impacto de los programas de formación para el liderazgo escolar y la influencia del personal de dirección en los resultados educativos y en las mejoras en los centros escolares. El diseño de la investigación es no experimental, transeccional y correlacional. El método de investigación es mixto en el cual se complementan los diseños cuantitativos y cualitativos. Las técnicas, instrumentos y estrategias para recoger información se configuran de cuatro encuestas, seis entrevistas y datos secundarios. La muestra del estudio se articula desde seis dimensiones consideras en la investigación: las personas formadas en el plan (n=290) y los programas formativos del plan (n=29). Para profundizar en los impactos se analizaron 6 centros escolares desde la perspectiva de la persona formada en ejercicio del cargo (n=6), desde la evaluación 90º de las personas colaboradoras (n=40) y desde los datos secundarios. Finalizado el proceso anterior, se acudió a 105 personas externas a las formaciones para desarrollo un perfil profesional. Todos los datos son articulados e integrados en la triangulación metodológica y de personas agentes. Los resultados se identifican en cuatro niveles. En el primer nivel, se aprecian tres impactos claves en las personas participantes respecto a la actualización profesional, tanto en conocimientos como en las competencias directivas; una mejora en temas de acceso y ascenso profesional, en especial, en las profesoras de aula, las cuales durante o posterior a la formación accedieron a cargos de coordinación académica o dirección escolar y, finalmente, la generación de redes de contacto y de intercambio profesional. En el segundo nivel, el diseño de las acciones formativas, se visualizan patrones comunes, atingentes a la coherencia interna, idoneidad docente del personal profesional y el uso de metodologías activas (trabajo participativo y colaborativo) para el desarrollo teórico/práctico de los aprendizajes y de las competencias directivas. En el tercer nivel, referido a la importancia de contar con el apoyo del profesorado, equipo directivo y del personal directivo superior para poder aplicar la formación en la organización escolar. En el cuarto nivel, se identifica un alto impacto de la formación en el ámbito profesional, en especial, en la mejora del desarrollo profesional y en las competencias directivas. El mayor impacto en la organización se aprecia en la motivación al personal colaborador para lograr una cultura de trabajo en equipo. Los menores impactos se determinan en los resultados académicos y en la mejora de la calidad de los aprendizajes del estudiantado. Entre las conclusiones, se determina el cambio de modelo de dirección escolar, desde una administración burocrática hacia un modelo de doble perspectiva, situado en el liderazgo en y para la justicia social/educativa y en el liderazgo pedagógico centrado en el aprendizaje para la mejora organizacional. El 94% de las personas formadas convergen en el cambio de foco del liderazgo escolar. Para llevar a cabo la transformación del modelo, se identifican tres prácticas directivas claves: visión estratégica compartida, desarrollo de las capacidades profesionales y liderazgo de los procesos de enseñanza-aprendizaje. Finalmente, se concluye que el desarrollo profesional y competencial en las personas participantes se produce de forma paralela, interrelacionada entre la formación y su aplicación en la organización escolar, generando una relación entre ambas. Además, se aprecia que el mayor impacto de los programas formativos se produce en el propio aprendizaje de las personas formadas y en su desarrollo profesional.

The objective of this doctoral thesis was to evaluate the impact of the directors’ training plan on the institutional improvement of Chilean schools. The study arose from the need to generate research in the Chilean context on the impact of training programs for school leadership and the influence of school personnel on educational results and improvements in schools. The research design is non-experimental, transectional and correlational. The research method is mixed in which the quantitative and qualitative designs are complemented. The techniques, instruments and strategies to collect information are made up of four surveys, six interviews and secondary data. The study sample is articulated from six dimensions considered in the research: the people trained in the plan (n=290) and the training programs in the plan (n=29). To deepen the impacts, 6 schools were analyzed from the perspective of the person trained in office (n=6), from the 90º evaluation of the collaborators (n=40) and from the secondary data. At the end of the previous process, 105 people from outside the training were approached to develop a professional profile. All the data is articulated and integrated in the methodological and agent triangulation. The results are identified at four levels. At the first level, there are three key impacts on the participants regarding professional updating, both in knowledge and in managerial skills; an improvement in issues of access and professional promotion, especially in the classroom teachers, who during or after the training agreed to positions of academic coordination or school management and, finally, the generation of contact networks and professional exchange . At the second level, the design of training actions, common patterns are visualized, related to internal coherence, teaching suitability of professional staff and the use of active methodologies (participatory and collaborative work) for the theoretical/practical development of learning and of managerial powers. At the third level, referring to the importance of having the support of the teaching staff, management team and senior management personnel in order to apply the training in the school organization. At the fourth level, a high impact of training in the professional field is identified, especially in the improvement of professional development and managerial skills. The greatest impact on the organization is seen in the motivation of collaborating personnel to achieve a culture of teamwork. The least impacts are determined in the academic results and in the improvement of the quality of the student learning. Among the conclusions, the change in the school management model is determined, from a bureaucratic administration to a double perspective model, located in leadership in and for social/educational justice and in pedagogical leadership focused on learning for organizational improvement. 94% of the people trained converge in the change of focus of school leadership. To carry out the transformation of the model, three key management practices are identified: shared strategic vision, development of professional capacities and leadership of the teaching-learning processes. Finally, it is concluded that the professional and competence development in the participating people occurs in a parallel way, interrelated between the training and its application in the school organization, generating a relationship between both. Furthermore, it is appreciated that the greatest impact of training programs occurs in the learning of the people trained and in their professional development.