Motivations, identities and selves in the here-and-now of learners of a foreign language

Abstract

The main aim of this doctoral research was to explore the motivations of foreign language learners / users, and to offer insights into what a foreign language means to them in the here-and-now, and how they experience this. To do so, three distinct studies were carried out, in different contexts, exploring the motivations of: (i) learners of English as a foreign language in a formal instruction university classroom in Spain, and the effect on them of an imagery-intervention (Study 1); (ii) former international study abroad sojourners in Spain, who were back home and no longer at university (Study 2); and (iii) university students in Spain, who had elected to study their degree through English medium instruction (EMI) (Study 3). There were three separate data-sets, which included: (i) group-composed imagery scripts of a future ideal L2 self, collected during an Exploratory Practice (a form of practitioner research), with template analysis adopted (King, 2004) (Study 1); (ii) individual written imagery scripts of an ideal L2 self, followed by semi structured interviews, with thematic analysis adopted (Braun & Clarke, 2006, 2013) (Study 2); and (iii) oral monologues on topics including motives to take an EMI degree, with the thematic analysis again adopted (Study 3). Two main theoretical lenses were chosen through which to view the data: the psychology-oriented L2 Motivational Self System (L2MSS) (Dörnyei, 2009) and the sociology-inspired model of investment (as expanded) (Darvin & Norton, 2015). A third construct, the person-in-context relational view of motivation (Ushioda, 2009), acted as a bridge between the L2MSS notions of the mind and the more grounded model of investment. As for the results of the first study, the findings showed that the students demonstrated L2 motivated behaviour in co-constructing a plausible, socially-recognisable future ideal L2 self, that their peers could identify with, and an emotional investment in the classroom imagery-intervention. In the second study, the meaning-making about how a foreign language is experienced post-sojourn revolved around four dominant themes: (1) ‘identity echoes’; (2) ‘a pivotal experience’; (3) ‘to sustain or not to sustain’; and (4) ‘enduring value’ (economic, sociocultural, and linguistic capital factors). Finally, in the third study, three dominant themes emerged for what the choice-to-EMI means and how this is experienced, namely: (1) ‘the right fit for me’; (2) ‘to practise my L2’, and (3) ‘English as a lingua franca (ELF) comes with benefits’ (communicative and economic).

Esta tesis se propone explorar la motivación de aprendices o usuarios/as de una lengua extranjera, y así mismo profundizar en lo que les supone dicho aprendizaje desde la perspectiva del ‘aquí’ y el ‘ahora’ y en lo que experimentan al hacerlo. A tal fin se han llevado a cabo tres estudios, en tres contextos diferentes y con tres tipos de aprendices: (i) aprendices de inglés como lengua extranjera en un aula universitaria de instrucción formal en España, sus datos han permitido examinar los efectos que supone una intervención basada en la visualización de imágenes en el aula (Estudio 1); (ii) estudiantes universitarios de intercambio en España, ya de vuelta en sus países de origen y una vez finalizados sus estudios (Estudio 2); (iii) estudiantes universitarios residentes en España que habían escogido un grado íntegramente impartido en inglés (English Medium Instruction-EMI). El corpus incluye tres grupos de datos independientes: i) datos recogidos durante una Práctica Exploratoria (Exploratory Practice) (una modalidad de investigación en acción, a partir de textos elaborados en grupo sobre el autoconcepto futuro ideal como hablante de una L2 (future ideal L2 self), y analizados a partir de la creación de protocolos (Estudio 1); ii) textos elaborados individualmente sobre el autoconcepto futuro ideal como hablante de una L2 (future ideal L2 self), y entrevistas semi-estructuradas, para las que se ha adoptado un análisis temático (Braun & Clarke, 2006, 2013) (Estudio 2); (iii) monólogos orales sobre los motivos para elegir un grado íntegramente impartido en inglés, de nuevo analizados temáticamente (Estudio 3). Se escogieron dos perspectivas teóricas para la aproximación a los datos: la perspectiva de orientación psicológica denominada Teoría dels autoconceptos posibles en una L2 (L2 Motivational Self System- L2MSS) (Dörnyei, 2009), y el modelo de inspiración sociológica denominado de ‘inversión en el aprendizaje lingüístico’ (Darvin & Norton, 2015). Un tercer constructo, la visión de la motivación con una orientación relacional denominada de la ‘persona-en-contexto’ (Ushioda, 2009) se utilizó a manera de puente entre las nociones propias de la teoría de los autconceptos posibles del L2MSS y el modelo de inversión en el aprendizaje lingüístico de corte más contextual. Los resultados del primer estudio muestran que los/las aprendices fueron capaces de co construir un autoconcepto en L2 plausible y reconocible socialmente, con el que sus compañeros/as pudieron identificarse e implicarse emocionalmente. En el segundo estudio los datos retrospectivos sobre la experiencia de aprendizaje de una lengua xi extranjera se estructuran en cuatro temas: (1) ‘ecos identitarios’; (2) ‘una experiencia clave’; (3) ‘continuidad o discontinuidad’; (4) ‘valor enriqucedor’ (económicamente, socioculturalmente, y a nivel lingüístico). Finalmente, el tercer estudio permitió identificar tres razones para la elección del grado impartido en inglés y la experiencia que supone: (1) ‘el programa me encaja’; (2) ‘el programa me permite practicar la L2’; (3) ‘el inglés como lengua franca (English as a lingua franca- ELF) comporta beneficios’ (a nivel comunicativo y económico).

Aquesta tesi es proposa explorar les motivacions dels aprenents o usuaris/es d’una llengua estrangera i aprofundir en el que suposa aquest aprenentatge des de la perspectiva de “l’aquí” i “l’ara”. Per fer-ho, s’han realitzat tres estudis, en tres contextos diferents i s’ha explorat la motivació per part : (i) d’aprenents d’anglès com a llengua estrangera en una aula universitària d’instrucció formal a Espanya, i l’efecte d’una intervenció basada en la visualització d’imatges a l’aula (Estudi 1); (ii) estudiants universitaris d’intercanvi a Espanya, quan ja es trobaven als seus països d’origen un cop finalitzats els seus estudis (Estudi 2); i (iii) d’estudiants universitaris residents a Espanya, que havien optat per estudiar un grau impartit íntegrament en anglès (English Medium Instruction-EMI) (Estudi 3). El corpus inclou tres conjunts de dades independents: (i) dades recollides durant una Pràctica Exploratòria (Exploratory Practice) (una modalitat d’investigació en acció) a partir de textos elaborats en grup sobre el autoconcepte futur ideal en L2, i analitzades a partir de la creació de protocols (King, 2004) (Estudi 1); (ii) textos elaborats individualment sobre visualitzacions d’un autoconcepte ideal (future ideal L2 self), seguits d'entrevistes semiestructurades, i analitzades per temàtiques (Braun i Clarke, 2006, 2013) (Estudi 2); i (iii) monòlegs orals sobre els motius que van portar als estudiants a triar la modalitat de grau en anglès, també analitzats per temàtiques (Estudi 3). S’han utilitzat dues perspectives teòriques per interpretar les dades: La perspectiva d’orientació psicològica denominada Teoria dels autoconceptes possibles en una L2 (L2 Motivational Self System, L2MSS) (Dörnyei, 2009) (Dörnyei, 2009) i el model d’inspiració sociològica denominat ’inversió en l’aprenentatge lingüístic’ (Darvin & Norton, 2015). S’ha utilitzat un tercer constructe, l’orientació relacional denominada ‘de la persona en context’ (Ushioda, 2009), com a pont entre les nocions pròpies de la teoria dels autoconceptes possibles del L2MSS i el model d’inversió en el aprenentatge lingüístic de caire més contextual. Pel que fa als resultats del primer estudi, els estudiants van ser capaços de co-construir un autoconcepte en L2 plausible, amb el qual els seus companys s’hi van poder identificar i implicar emocionalment. En el segon estudi, les dades retrospectives sobre l’experiència d’aprendre una llengua estrangera s’han estructurat entorn a quatre temes: (1) “ressons identitaris”; (2) “una experiència clau”; (3) “continuïtat o discontinuïtat”; i (4) “valor enriquidor” (factors de capital econòmic, sociocultural i lingüístic). Finalment, en el tercer estudi, van sorgir tres temes principals sobre el que significa l’elecció d’un grau impartit en anglès i l’experiència que això suposa: (1) “el programa m’encaixa”; (2) “el programa em permet practicar la L2” i (3) “l’anglès com a llengua franca (English as a lingua franca- ELF) té avantatges” (a nivell comunicatiu i econòmic).