Mort a la modernitat. La trajectòria inconformista de Georges Valois: de la crisi finisecular al feixisme, 1878-1928

Abstract

A través de la vida intel·lectual de Georges Valois, aquesta tesi pretén abordar la formació de la cultura política contrarevolucionària a França entre 1878 i 1928. El període que s’analitza es correspon a l’etapa de la seva vida que va des del naixement fins a l’ocàs del Faisceau, el primer partit francès definit com a feixista. La trajectòria de Valois durant aquests anys conforma un cicle històric congruent que permet desllorigar els principals nusos de la crisi de la modernitat, com ara la pèrdua de fe en la idea de progrés, la percepció de decadència nacional, la laïcització, l’adveniment de la massa i la corrupció de les praxis polítiques. En els sis capítols que segueixen la introducció i conformen el cos del treball, s’examinen dues qüestions. D’una banda, la formació d’una identitat política basada en les lliçons de l’escola i familiars, en les impressions de l’Exposició Universal de 1889 i en les males experiències laborals. De l’altra, el rol capdavanter en tant que teòric, quadre de l’Action française i propagandista que jugà d’ençà de la decepció amb la mística dreyfusarde. En primer lloc, fou l’instigador d’un programa social entre 1907 i 1909 que va permetre vertebrar el nacionalisme integral com el centre gravitacional de la contrarevolució. Anys més tard, va ser l’artífex d’una conjunció antiliberal entre nacionalistes i obreristes que va ser clau a l’hora de dilatar l’espai contrarevolucionari abans de 1914. Finalment, com a dinamitzador de la contrarevolució després de la Gran Guerra gràcies a diverses iniciatives antiparlamentàries, a propostes econòmiques i a l’organització del projecte feixista. Republicà, anarquista, nacionalista integral i, posteriorment, feixista, l’itinerari del personatge sorprèn per una coherència que no és altra que la de voler purgar la modernitat de les tares que van fer-la degenerar. A partir de la seva cosmovisió inconformista, és possible explorar el fenomen del feixisme com un moviment que enfonsa les arrels en la nebulosa contrarevolucionària. Tanmateix, les sinèrgies històriques que recorren la seva biografia mostren com el feixisme, malgrat tenir un corpus ideològic ben definit, no va aconseguir esdevenir un moviment de masses als anys 20. El fracàs polític del feixisme valoisià permet, això no obstant, reflexionar sobre diverses qüestions entorn de la dimensió històrica del feixisme i esclarir qüestions entorn de la cronologia, la naturalesa i el caràcter del fenomen.

A través de la vida intelectual de Georges Valois, esta tesis pretende abordar la formación de la cultura política contrarrevolucionaria en Francia entre 1878 y 1928. El período que se analiza se corresponde a la etapa de su vida que va desde el nacimiento hasta el ocaso del Faisceau, el primer partido francés definido como fascista. La trayectoria de Valois durante estos años forma un ciclo histórico congruente que permite deshilachar los principales nudos de la crisis de la modernidad, como la pérdida de fe en la idea de progreso, la percepción de la decadencia nacional, la laicización, el advenimiento de la masa y la corrupción de las praxis políticas. En los seis capítulos que siguen la introducción y forman el cuerpo del trabajo, se examinan 2 cuestiones. Por un lado, la formación de una identidad política basada en las enseñanzas de la escuela y de sus familiares, en las impresiones de la Exposición Universal de 1889 y en las malas experiencias laborales. Por otra lado, el el papel vanguardista en tanto que teórico, cuadro de la Action Française y propagandista que desempeñó desde la decepción con la mística dreyfusarde. En primer lugar, fue el instigador de un programa social entre 1907 y 1909 que permitió vertebrar el nacionalismo integral como el centro de gravedad de la contrarrevolución. Años más tarde, fue el artífice de una conjunción antiliberal entre nacionalistas y obreristas que feu clave a la hora de dilatar el espacio contrarrevolucionario antes de 1914. Finalmente, como dinamizador de la contrarrevolución de la Gran Guerra gracias a diversas iniciativas antiparlamentarias, a propuestas económicas y a la organización del proyecto fascista. Republicano, anarquista, nacionalista integral y, posteriormente, fascista, el itinerario del personaje sorprende por una coherencia que no es otra que la de querer purgar la modernidad de las taras que la hicieron degenerar. A partir de su cosmovisión inconformista, es posible explorar el fenómeno del fascismo como un movimiento que ahonda sus raíces en la nebulosa contrarrevolucionaria. Sin embargo, las sinergias históricas que recorren su biografía muestran como el fascismo, pese a tener un corpus ideológico bien definido, no consiguió convertirse en un movimiento de masas en los años 1920. El fracaso político del fascismo valosiano permite, pero, reflexionar sobre diversas cuestiones en torno a la dimensión histórica del fascismo y esclarecer algunos puntos acerca de la cronología, la naturaleza y el carácter del fenómeno.

Through the intellectual career of Georges Valois, this research adresses the formation of the counterrevolutonary political culture in France between 1878-1928. Through the intellectual career of Georges Valois, this research addresses the formation of the counterrevolutionary political culture in France between 1878-1928. The period analysed encompasses from his birth to the twilight of the Faisceau, the first French party labelled as fascist. Valois'career forms a congruent historical cycle that allow the observer to examine the most representative issues of the crisis of the modernity, like the loss of faith in progress, the perception of national decay, the secularisation, the advent of the masses and the corruption of the political practices. In the six chapters that follow the introduction and conform the body of the research, two themes are examined. One the one hand, the formation of Valois'identity, based on the familiar and school lessons, on the impressions he had at the Universal Exposition of 1889 and the bad work experiences. On the other hand, the vanguard role played as a theorist and cadre of Action française as well as propagandist after his deception with the dreyfusard cause. Firstly, he was the instigator of a social doctrine between 1907-1909, thanks to which integral nationalism became the milestone of the counterrevolution. Some years later, he conceived an antiliberal junction between nationalists and revolutionary syndicalists, a key feature in the development of the counterrevolutionary political space before 1914. Last but not least, he was a catalyst after the Great War due to his antiparliamentarian campaigns, economic proposals and the organization of a fascist project. Republican, anarchist, integral nationalist and fascist, his ideological career is astonishingly coherent because he always aimed to regenerate the modernity. From his non-conformist vision, it is possible to explore fascism as a phenomenon rooted in the counterrevolutionary milieu. However, the historical dynamics of his biography show that fascism, despite its well-defined ideological corpus, did not achieve to become a mass movement in the 1920s. However, the political failure of his fascist project serves to think about the historical dimension of fascism and to reflect on the chronology, nature and features of the phenomenon.