Longitudinal trajectories of positive and negative schizotypy dimensions

Abstract

L’esquizotímia es configura com un contínuum de símptomes subclínics i clínics, i del funcionament que en el seu extrem es manifesta com a trastorns de l’espectre de l’esquizofrènia. L’esquizotípia i l’esquizofrènia comparteixen una estructura multidimensional comparable, sent les dimensions positives i negatives els factors més recolzats. Estudis transversals previs que van utilitzar l’estratègia psicomètrica d’alt risc van indicar que l’esquizotípia és un mètode útil per identificar els factors de risc i protecció per al desenvolupament de la psicopatologia de l’espectre esquizofrènic. Tot i així, les investigacions longitudinals segueixen sent escasses. El cos de la tesi inclou tres capítols que investiguen la validesa predictiva de les dimensions positives i negatives de l’esquizotípia, l’estabilitat temporal dels símptomes i els trets de l’espectre de l’esquizofrènia en individus amb alta esquizotípia, i el paper de l’esquizotípia positiva i negativa com a possibles marcadors de risc distal que moderen les associacions dels estressors amb símptomes quasi-psicòtics, paranoides i negatius experimentats en la vida diària en una mostra no-clínica. El capítol 1 presenta un estudi destinat a ampliar les troballes transversals prèvies examinant si l’esquizotípia negativa i positiva basals, valorades psicomètricament, prediuen diferencialment els símptomes prodròmics, els trastorns de personalitat de l’espectre de l’esquizofrènia i el funcionament 3 anys després. A més, examina l’estabilitat temporal d’aquests constructes durant un període de 1,4 anys. Les dues dimensions esquizotípiques van predir símptomes de la personalitat esquizotípica, paranoide, i evitativa a més d’un deteriorament en el funcionament. L’ esquizotípia positiva va predir símptomes quasi-psicòtics, depressió, baixa autoestima i psicopatologia general. L’esquizotípia negativa va predir trastorns emocionals i personalitat esquizoide, i haver rebut un tractament de salut mental durant l’últim any. Les personalitats, els símptomes prodròmics i el funcionament van predir els mateixos constructes 1,4 anys després. El Capítol 2 descriu un estudi destinat a ampliar les nostres troballes anteriors a l’examinar longitudinalment si l’esquizotípia positiva i negativa prediu símptomes i deteriorament en el funcionament 4.4 anys després. Aquest estudi investiga la validesa dels símptomes negatius mesurats per dos instruments d’entrevista. L’ esquizotípia negativa va predir de manera única els trets esquizoides, els símptomes negatius, el deteriorament en el funcionament i esquemes cognitius positius dels altres. L’ esquizotípia positiva va predir de manera única els trets de la personalitat evitativa i esquemes cognitius negatius dels altres. Les dues dimensions van predir trets de les personalitats esquizotípica i paranoide, sospita, depressió i esquemes negatius del jo. Les dues dimensions van predir símptomes positius i una disminució dels esquemes positius dels altres. Els resultats indiquen que la sub-escala negativa de la CAARMS està saturada per desregulació afectiva, mentre que el NSM sembla ser un instrument vàlid per avaluar símptomes negatius. El capítol 3 presenta un estudi que investiga l’expressió de l’esquizotípia positiva i negativa en la vida real utilitzant la tècnica Experience Sampling Methodology. L’estudi examina les associacions longitudinals de l’esquizotípia positiva i negativa, així com la seva associació transversal amb les experiències esquizotípiques en la vida diària. Busca ampliar els estudis previs al investigar com l’estrès prediu l’expressió dels símptomes psicòtics, paranoics i negatius en individus amb esquizotípia alta en la vida diària. L’ esquizotípia positiva va predir símptomes quasi-psicòtics i paranoides, la negativa va predir un subconjunt d’aquests símptomes i va mostrar una tendència cap a la significació en la predicció de símptomes negatius.

La esquizotipia se configura como un continuum de síntomas subclínicos y clínicos, y del funcionamiento que en su extremo se manifiesta como trastornos del espectro de la esquizofrenia. La esquizotipia y la esquizofrenia comparten una estructura multidimensional comparable, siendo las dimensiones positivas y negativas los factores más respaldados. Estudios transversales previos que emplearon la estrategia psicométrica de alto riesgo indicaron que la esquizotipia es un método útil para identificar los factores de riesgo y los de protección para el desarrollo de la psicopatología del espectro esquizofrénico. Sin embargo, las investigaciones longitudinales siguen siendo escasas. El cuerpo de la tesis incluye tres capítulos que investigan la validez predictiva de las dimensiones positivas y negativas de la esquizotipia, la estabilidad temporal de los síntomas y rasgos del espectro de esquizofrenia en individuos con alta esquizotipia, y el papel de la esquizotipia positiva y negativa como posibles marcadores de riesgo distal que moderan las asociaciones de los estresores con síntomas casi-psicóticos, paranoides y negativos experimentados en la vida diaria en una muestra no-clínica. El Capítulo 1 presenta un estudio destinado a ampliar los hallazgos transversales previos examinando si la esquizotipia negativa y positiva basales, valoradas psicométricamente, predicen diferencialmente los síntomas prodrómicos, los trastornos de personalidad del espectro de la esquizofrenia y el funcionamiento 3 años después. Además, examina la estabilidad temporal de estos constructos durante un período de 1,4 años. Ambas dimensiones esquizotípicas basales predijeron síntomas de la personalidad esquizotípica, paranoide, y evitativa además de deterioro en el funcionamiento. La esquizotipia positiva predijo síntomas casi-psicóticos, depresión, baja autoestima y psicopatología general. La esquizotipia negativa predijo trastornos emocionales y personalidad esquizoide, y haber recibido tratamiento de salud mental durante el último año. Las personalidades, los síntomas prodrómicos y el funcionamiento predijeron los mismos constructos 1,4 años después. El Capítulo 2 describe un estudio destinado a extender nuestros hallazgos anteriores al examinar longitudinalmente si la esquizotipia positiva y negativa predice síntomas y deterioro en el funcionamiento 4.4 años después. Este estudio investiga la validez de los síntomas negativos medidos por dos instrumentos de entrevista. La esquizotipia negativa predijo de manera única los rasgos esquizoides, los síntomas negativos, el deterioro en el funcionamiento y esquemas cognitivos positivos de los otros. La esquizotipia positiva predijo de manera única los rasgos de la personalidad evitativa y esquemas cognitivos negativos de los otros. Ambas dimensiones predijeron rasgos de las personalidades esquizotípica y paranoide, sospecha, depresión y esquemas negativos del yo. Las dos dimensiones predijeron síntomas positivos y una disminución de los esquemas positivos de los otros. Los resultados indican que la sub-escala negativa de la CAARMS está saturada por desregulación afectiva, mientras que el NSM parece ser un instrumento válido para evaluar síntomas negativos. El Capítulo 3 presenta un estudio que investiga la expresión de la esquizotipia positiva y negativa en la vida real usando la técnica Experience Sampling Methodology. El estudio examina las asociaciones longitudinales de la esquizotipia positiva y negativa, así como su asociación transversal con las experiencias esquizotípicas en la vida diaria. Busca extender los estudios previos al investigar cómo el estrés predice la expresión en el entorno real de los síntomas psicóticos, paranoicos y negativos en individuos con esquizotipia alta. La esquizotipia positiva predijo síntomas casi-psicóticos y paranoides, la negativa predijo un subconjunto de estos síntomas y mostró una tendencia hacia la significación en la predicción de síntomas negativos.

Schizotypy is operationalized as a continuum of personality traits, subclinical and clinical symptoms as well as impairment that, in its extreme form, is manifested as schizophrenia-spectrum disorders. Schizotypy and schizophrenia share a comparable multidimensional structure with positive and negative dimensions being the most strongly supported factors. Previous cross-sectional studies employing the psychometric high-risk strategy indicated that schizotypy is a useful method for identifying risk and resilience factors for the development of schizophrenia-spectrum psychopathology. However, longitudinal investigations remain scarce. This thesis includes three chapters investigating the predictive validity of positive and negative schizotypy dimensions, the temporal stability of schizophrenia-spectrum symptoms and traits in high schizotypy individuals, and the role of positive and negative schizotypy as potential distal risk markers moderating the association of stress with psychotic-like, paranoid, and negative symptoms experienced in the real life environment. Chapter 1 presents a study aimed at extending previous cross-sectional findings by investigating whether baseline psychometrically assessed negative and positive schizotypy differentially predict clinical risk symptoms, schizophrenia-spectrum personality disorders (PDs), and functioning in a nonclinical sample 3 years later. Additionally, this study examines the temporal stability of these constructs over a 1.4-year period. Both Time 1 (T1) schizotypy dimensions predicted schizotypal, paranoid, avoidant PDs, and functioning at Time 3 (T3). Positive schizotypy specifically predicted psychotic-like symptoms, depression, low self-esteem, and general psychopathology at T3. Negative schizotypy predicted emotional disturbances and schizoid PD at T3, as well as receiving mental health treatment over the past year. PDs, prodromal symptoms, and functioning assessed at Time 2 (T2) predicted the same constructs at T3. Chapter 2 describes a study aimed to extend our previous findings by examining whether longitudinal assessment of baseline positive and negative schizotypy at baseline predicted interview-based ratings of symptoms and impairment 4.4 years later. Furthermore, since the relationship between negative schizotypy traits and symptoms with depressive symptoms remains an unresolved issue, this study investigated the validity of negative symptoms as measured by two interview instruments. Baseline negative schizotypy uniquely predicted schizoid PD traits, negative symptoms, impaired functioning, and diminished positive self-schemas at the 4-year follow-up. Baseline positive schizotypy uniquely predicted avoidant PD traits and negative other-schemas. Both dimensions predicted schizotypal and paranoid PD traits, suspiciousness, depression, and negative self-schemas 4.4 years later. In addition, the two dimensions predicted positive symptoms (the effect size was larger for positive schizotypy) and diminished positive other-schemas (the effect size was larger for negative schizotypy). Baseline negative, but not positive, schizotypy predicted negative symptoms as assessed by CAARMS and NSM. However, only the prediction of NSM negative symptoms by negative schizotypy remained significant after controlling for affective dysregulation (i.e., dimensional scores of avoidant personality, anxiety and depression). Chapter 3 presents a study investigating the real-life expression of positive and negative schizotypy using the Experience Sampling Method. This study examined the prospective association of baseline positive and negative schizotypy as well as their cross-sectional association with schizotypic symptoms and experiences in daily life. Moreover, this report sought to extend previous research by investigating how daily life stress and social contact differentially predicted the real life expression of psychotic-like, paranoid, and negative symptoms in high schizotypy individuals.