Polar interrogatives in Catalan Sign Language (LSC): a comprehensive grammatical analysis

Abstract

This thesis provides a morphosyntactic description of polar questions and a pragmatic analysis of biased questions in Catalan Sign Language (LSC). Polar questions in LSC are obligatorily marked with a specific combination of non-manual marking features and optionally marked with a question particle. Given that, at least, the most prominent feature, eyebrow position, does not remain constant, LSC displays different combinations of non-manuals to mark this structure. Empirical evidence supports an analysis in which each combination of non-manuals conveys a different bias and a novel feature-based description system explains and predicts those. Therefore, each combination of non-manuals, as well as the appearance of the question particle, is shown to not only mark sentence type but also to encode specific pragmatic meanings.

Aquesta tesi ofereix una descripció morfosintàctica de les preguntes polars i una anàlisi pragmàtica de les preguntes esbiaixades en llengua de signes` catalana (LSC). Les preguntes polars en LSC es marquen obligatòriament amb una combinació específica de trets no manuals i, opcionalment, amb una partícula interrogativa. Ates que, si més no, el tret més destacat, la posició de les celles, no roman constant, l’LSC mostra diferents combinacions de no manuals per marcar aquesta estructura. L’evidencia científica dona suport a una anàlisi en què cadascuna de les combinacions de no manuals codifica un biaix diferent; un nou sistema de descripció basat en trets explica i prediu aquest comportament. Per tant, cada combinació de no manuals, així com l’aparició de la partícula interrogativa, es realitza no nomes per marcar el tipus d’oració, sinó també per codificar significats pragmàtics.

Esta tesis proporciona una descripción morfosintáctica de las preguntas polares y un analisis pragmático de las preguntas sesgadas en lengua de signos catalana (LSC). Las preguntas polares se marcan obligatoriamente con una combinacion específica de rasgos no manuales y opcionalmente con una partícula interrogativa. Dado que, al menos, el rasgo mas destacado, la posición de las cejas, no permanece constante, la LSC muestra diferentes combinaciones de no manuales para marcar esta estructura. La evidencia empírica sostiene un analisis en el que cada combinación de no manuales transmite un sesgo diferente; un novedoso sistema de descripcion basado en rasgos explica y predice esta conducta. Por ende, cada combinación de no manuales, así como la aparición de la partícula interrogativa, se realiza no solo para marcar el tipo de oración, sino también para codificar significados pragmáticos.