Estudi de l’aprenentatge en l’alumnat de Fisioteràpia i la interacció entre els agents implicats

Abstract

La investigació posa la seva mirada en l’estudi de l’aprenentatge de l’alumnat de la titulació de Fisioteràpia amb l’objectiu de comprendre la naturalesa i les repercusions de les interaccions entre els agents (el professorat tutor universitari, el professorat tutor del centre i l’alumnat) en l’assignatura de Pràcticum I-II, de segon curs, i Pràcticum V-VI, de quarts curs. S’han estudiat les següents dimensions: organització, coordinació, assoliment de l’aprenentatge, relació entre els implicats, funció tutorial, avaluació i propostes de millora. L’estudi se situa en la perspectiva de l’aprenentatge cognitiu on el professorat és el facilitador de l’aprenentatge i l’alumnat es converteix en el protagonista actiu del procés educatiu, sent el responsable d’instituir el seu propi procés d’aprenentatge establint connexions entre els elements del currículum universitari i l’aprenentatge rebut en el centre extern. La investigació s’aborda des d’un paradigma interpretatiu amb un disseny etnogràfic i una metodologia mixta. S’han elaborat instruments de diferent naturalesa per a la recollida de la informació així com per obtenir la percepció del problema des dels propis implicats i aproximar-nos a la realitat estudiada des del punt de vista dels agents que hi participen.. La investigació recull informació de tres cursos acadèmics des de l’inici, passant pel desenvolupament i la finalització de l’assignatura amb l’objectiu d’aportar millores i solucions a nivell formatiu i professional. Mitjançant un treball de camp prolongat, s’han enregistart diferents situacions per a descriure i interpretar el que ha vist la pròpia investigadora, de dos col.lectius que lluiten per aconseguir i donar resposta a la qualitat de la formació de l’alumnat. Les entrevistes a 34 participants ens han permès obtenir informació en profunditat sobre el tema i ens ha fet comprendre el significat que l’entrevistat proporciona al tema que l’estudi ens planteja, aconseguint una informació en profunditat dels tres agents implicats en l’aprenentatge de l’alumnat. A més, mitjançant les 24 observacions realitzades sobre les interaccions entre els agents, hem pogut comprendre els processos que comporten la realització dels practicums estudiats. Els 244 qüestionaris administrats al professorat tutor del centre junt amb els 904 administrats a l’alumnat, ens ha permés obtenir una informació global i, finalment, amb l’anàlisi de documents institucionals hem pogut realitzar la triangulació d’estratègies de recollida d’informació.

L’estudi confirma que els processos d’interacció dels agents implicats són decisius pel bon desenvolupament de l’ensenyament-aprenentatge del pràcticum. Es detecta una necessitat compartida d’augment d’aquestes interaccions.

S’ha copsat discrepàncies en la percepció del pràcticum entre l’alumnat i el professorat tutor de la universitat tot i que existeix un alt grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge.

La investigación pone su mirada en el estudio del aprendizaje del alumnado de la titulación de Fisioterapia con el objetivo de comprender la naturaleza y las repercusiones de las interacciones entre los agentes (el profesorado tutor universitario, el profesorado tutor del centro y el alumnado) en la asignatura de Prácticum I-II de segundo curso y Prácticum V-VI de cuarto curso. Se han estudiado las siguientes dimensiones: organización, coordinación, logro del aprendizaje, relación entre los implicados, función tutorial, evaluación y propuestas de mejora.

El estudio se sitúa en la perspectiva del aprendizaje cognitivo donde el profesorado es el facilitador del aprendizaje y el alumnado se convierte en el protagonista activo del proceso educativo, siendo el responsable de instituir su propio proceso de aprendizaje estableciendo conexiones entre los elementos del currículum universitario y el aprendizaje recibido en el centro externo.

La investigación se aborda desde un paradigma interpretativo con un diseño etnográfico y una metodología mixta. Se han elaborado instrumentos de diferente naturaleza para la recogida de la información, así como para obtener la percepción del problema desde los propios implicados y aproximarnos a la realidad estudiada des del punto de vista de los agentes que participan.

La investigación recoge información de tres cursos académicos desde el inicio, pasando por el desarrollo y la finalización de la asignatura con el objetivo de aportar mejoras y soluciones a nivel formativo y profesional. Mediante un trabajo de campo prolongado, se han registrado diferentes situaciones para describir e interpretar lo que ha visto la propia investigadora, de dos colectivos que luchan por conseguir y dar respuesta a la calidad de la formación del alumnado.

Las entrevistas a 34 participantes nos han permitido obtener información en profundidad sobre el tema y nos ha hecho comprender el significado que el entrevistado proporciona al tema que el estudio nos plantea, consiguiendo una información en profundidad de los tres agentes implicados en el aprendizaje del alumnado. Además, mediante las 24 observaciones realizadas sobre las interacciones entre los agentes, hemos podido comprender los procesos que comportan la realización de los prácticums estudiados. Los 244 cuestionarios administrados al profesorado tutor del centro junto con los 904 administrados al alumnado, nos ha permitido obtener una información global i, finalmente, con el análisis de documentos institucionales hemos podido realizar la triangulación de estrategias de recogida e información.

El estudio confirma que los procesos de interacción de los agentes implicados son decisivos para el buen desarrollo de la enseñanza-aprendizaje del prácticum. Se detecta una necesidad compartida de aumento de estas interacciones.

Se han detectado discrepancias en la percepción del prácticum entre el alumnado y el profesorado tutor de la universidad todo y que existe un alto grado de logro de los objetivos del aprendizaje.

The research focuses on the study of the learning by the students of the degrees in Physiotherapy with the aim of understanding the nature and the repercussions of the interactions between the agents (university teaching-tutoring staff, teaching-tutoring staff of the centre and students) on the subject Practicum I-II, in the second year, and Practicum V-VI, in the fourth year. The following aspects were studied: organization, coordination, achievement of the learning, relations between those involved, tutorial function, assessment and improvement proposals.

The study is based on the cognitive learning perspective, in which the teaching staff is the facilitator of the learning and the students play an active role in the educational process, being responsible for instituting their own learning process, establishing connections between the elements of the university curriculum and the learning received in the external centre.

The research is tackled from an interpretative paradigm with an ethnographic design and a mixed methodology. Different types of instruments were prepared to collect the information and to obtain the perception of the problem from those involved and to approach the reality studied from the point of view of the agents who participate in it.

The research collects information from three academic years starting from the beginning, including the development and the completion of the subject, with the aim of contributing improvements and solutions on a training and professional level. Different situations were recorded by means of prolonged fieldwork, in order to describe and interpret what the researcher saw, from two groups fighting to achieve and respond to the quality of the student training.

The interview with 34 participants allowed us to obtain in-depth information on the subject and permitted us to understand the meaning that the interviewee gives to the issue that the study raises, obtaining in-depth information from the three agents involved in the learning of the students. Furthermore, through the 24 observations undertaken of the interactions between the agents, we were able to understand the processes involved in conducting the practicums studied. The 244 questionnaires supplied to the centre’s teaching-tutoring staff, together with the 904 provided to the students, allowed us to obtain overall information and, finally, with the analysis of institutional documents, we were able to perform a triangulation of information gathering strategies.

This study confirms that the interaction processes of the agents involved are decisive in the smooth running of the teaching-learning of the practicum. A shared need to increase these interactions is detected.

Discrepancies were detected in the perception of the practicum between the students and the university teaching-tutoring staff, although there is a high degree of achievement of the learning objectives.