Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
En la actualidad existe una creciente preocupación por la protección del medio ambiente, y no parece razonable que el Derecho Penal no forme parte del arsenal del Estado para su tutela. Porque no sólo los bienes jurídicos individuales requieren y merecen amparo penal, sino también los supraindividuales -como el medio ambiente-, cuyos grandes riesgos son generados y pueden ser controlados por unos pocos, pero cuya lesión afecta el derecho de muchos a disfrutarlos. Esta tesis es un modesto intento por abordar aquella necesidad de protección penal, que se cimienta en un análisis crítico del tipo penal del artículo 325 del Código Penal español y persigue dos grandes objetivos. El primero, arribar a una interpretación de lege lata para dicha norma que a su vez sea respetuosa de los principios de proporcionalidad, ultima ratio, y lesividad; y el segundo, proponer un tipo penal base para Chile que respete estos términos y se adecue a nuestro modelo social-económico. El límite inferior de la legítima intervención penal sobre el medio ambiente, se situará en las conductas que generan un resultado jurídico de idoneidad lesiva para el equilibrio de los sistemas naturales constatado ex post, que sea imputable a la creación -dolosa o imprudente- de un riesgo penalmente relevante para ese bien jurídico-penal. Consiguientemente, se rechaza la comprensión del tipo del art. 325 CPE como delito de peligro hipotético, por estimarse que la sola valoración ex ante de la aptitud de una conducta para afectar el equilibrio de los sistemas naturales, dará lugar a un juicio demasiado incierto sobre la real potencialidad lesiva de la acción, pues habida cuenta de la infinita diversidad e interconexión de los ecosistemas, una misma conducta puede generar resultados muy disímiles, que no son anticipables. El principal escollo que sortear para establecer la lesividad de una conducta, se presentará porque las conductas riesgosas para el medio ambiente tienen lugar casi exclusivamente en el ámbito empresarial, y en ese contexto no resulta fácil identificar el preciso riesgo que causa el resultado desvalorado, porque en muchas ocasiones el recurso natural objeto de la acción -o el ecosistema al que pertenece-, está siendo contaminado por múltiples fuentes. Por otra parte, la atribución del descontrol o incremento del riesgo medioambiental a un determinado individuo tampoco será sencilla, porque precisará identificar el ámbito competencial desde el que emanó el riesgo, las sucesivas delegaciones de funciones, y la verificación de si la cúspide empresarial cumplió su deber de control y supervisión de un riesgo que, en la mayoría de los casos, será propio de la actividad empresarial que desarrollan. Pero estas y otras dificultades para incardinar la protección medioambiental en las clásicas categorías del Derecho Penal no pueden servir de argumento para estimarla ilegítima sino, por el contrario, deben constituir un aliciente para que la mejor Doctrina redoble sus esfuerzos en la búsqueda de una adecuada síntesis entre la necesidad de protección del bien jurídico y el respeto de los principios de un Derecho Penal propio de un Estado democrático de Derecho.
En l'actualitat existeix una creixent preocupació per la protecció de l'entorn, i no sembla raonable que el Dret Penal no formi part de l'arsenal de l'Estat per a la seva tutela. Perquè no només els béns jurídics individuals requereixen i mereixen empara penal, sinó també els supraindividuals -com el medi ambient-, els grans riscos dels quals són generats i poden ser controlats per uns pocs, però la lesió dels quals afecta el dret de molts a gaudir-los. Aquesta tesi és un modest intent per abordar aquella necessitat de protecció penal, que es fonamenta en una anàlisi crítica del tipus penal de l'article 325 del Codi Penal espanyol i persegueix dos grans objectius. El primer, arribar a una interpretació possible de lege lata per a aquesta norma que al seu torn sigui respectuosa dels principis de proporcionalitat, ultima ratio, i lesivitat; i el segon, proposar un tipus penal base per Xile que respecti aquests termes i s'adeqüi al nostre model social-econòmic. El límit inferior de la legítima intervenció penal sobre el medi ambient, se situa en les conductes que generen un resultat jurídic d'idoneïtat lesiva per a l'equilibri dels sistemes naturals constatat ex post, que sigui imputable a la creació -dolosa o imprudent- d'un risc penalment rellevant per a aquest bé jurídic- penal. Consegüentment, es rebutja la comprensió del tipus de l'art. 325 CPE com a delicte de perill hipotètic, per estimar-se que la sola valoració ex ante de l'aptitud d'una conducta per afectar l'equilibri dels sistemes naturals, donarà lloc a un judici massa incert sobre la real potencialitat lesiva de l'acció, ja que tenint en compte la infinita diversitat i interconnexió dels ecosistemes, una mateixa conducta pot generar resultats molt diversos, que no són anticipables. El principal escull a sortejar per establir la lesivitat de la conducta es presentarà perquè les conductes perilloses per al medi ambient tenen lloc gairebé exclusivament en l'àmbit empresarial, i en aquest context no resulta fàcil identificar el precís risc que causa el resultat desvalorat, perquè en moltes ocasions el recurs natural objecte de l'acció -o l'ecosistema a què pertany-, està sent contaminat per múltiples fonts. D'altra banda, l'atribució del descontrol o increment de risc mediambiental a un determinat individu tampoc serà senzilla, perquè necessitarà identificar l'àmbit competencial des del qual va emanar el risc, les successives delegacions de funcions, i la verificació de si la cúspide empresarial va complir el seu deure de control i supervisió d'un risc que, en la majoria dels casos, serà propi de l'activitat empresarial que desenvolupen. Però aquestes i altres dificultats per incardinar la protecció mediambiental en les clàssiques categories del Dret Penal no poden servir d'argument per considerar-la il·legítima sinó, per contra, han de constituir un al·licient perquè la millor Doctrina redobli els seus esforços en la recerca d'una adequada síntesi entre la necessitat de protecció del bé jurídic i el respecte dels principis d'un Dret Penal propi d'un Estat democràtic de Dret.
Today there is growing concern about environment protection, and it does not seem reasonable that Criminal Law should be not part of the State's arsenal for its protection. Because not only individual legal assets require and deserve criminal protection, but also the supra-individual ones -such as the environment- whose great risks are generated and can be controlled by a few, but whose damage affects the right of many to enjoy them. This thesis is a modest attempt to address that need for criminal protection, which is based on a critical analysis of the criminal type of article 325 of the Spanish Criminal Code and pursues two major objectives. The first, to arrive at a possible interpretation of lege lata for said norm that in turn is respectful of the principles of proportionality, ultima ratio, and harmfulness; and the second is to propose a criminal base rate for Chile that would respect these terms and be in line with our social and economic model. The lower limit of legitimate criminal intervention on the environment is located in the behaviors that generate a legal result of harmful suitability for the balance of the natural systems found ex post, which is attributable to the creation -malicious or reckless- of a criminally relevant risk for that legal- criminal good. Consequently, the understanding of the type of art. 325 SCC is rejected as a hypothetical danger offense, as it is estimated that the mere ex ante assessment of the ability of a behavior to affect the balance of natural systems, will lead to a judgment that is too uncertain about the real harmful potential of the action, given that from the infinite diversity and interconnection of ecosystems, the same behavior can generate very different results, which are not anticipated. The main stumbling block to establish the harmfulness of the behavior will occur because risky behaviors for the environment take place almost exclusively in the business environment, and in this context it is not easy to identify the precise risk caused by the undervalued result, because in many times the natural resource object of the action -or the ecosystem to which it belongs- is being contaminated by multiple sources. On the other hand, the attribution of the lack of control or increase of the environmental risk to a certain individual will not be simple either, because it will need to identify the competence field from which the risk originated, the successive delegations of functions, and the verification of whether the business leadership fulfilled its duty of control and supervision of a risk that, in most cases, will be characteristic of the business activity they carry out. But these and other difficulties to incardinate environmental protection in the classic categories of Criminal Law cannot serve as an argument to estimate it illegitimate but, on the contrary, must constitute an incentive for the best Doctrine to redouble its efforts in the search for an adequate synthesis between the need for protection of the legal good and respect for the principles of a Criminal Law proper to a democratic State of Law.
Delictes contra el medi ambient; Delitos contra el medio ambiente; Offenses against the environment; Actes lesius en dret; Lesión (Derecho); Lesion (Law); Dret penal; Derecho penal; Criminal law; Xile; Chile
343 - Derecho penal. Delitos
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat de Dret [192]