Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
La Constitución de la República del Ecuador, promulgada en octubre de 2008, reconoció el enriquecimiento injusto como parte de la naturaleza de las relaciones laborales y, a la vez, estableció que, de incurrir en ella, la persona responsable sería sancionada y penalizada conforme a la ley. Al hacer una revisión general del enriquecimiento injusto pudimos advertir que está presente en la mayoría de los ordenamientos jurídicos que provienen del derecho romano y del common law. Cuando pretendimos estudiarla a partir del derecho laboral, encontramos que, hasta la presente fecha, no se había realizado prácticamente ninguna aproximación que permitiera determinar su viabilidad en esta rama, de naturaleza tuitiva. De la misma manera, tampoco pudimos encontrar los supuestos en los que se puede configurar, sin perjuicio de que en el Derecho civil patrimonial pudimos apreciar que existe un amplio desarrollo de esta, lo que fue un elemento determinante para esta investigación. El enriquecimiento injusto es una figura que puede ser estudiada desde diversas ramas del derecho, ya que su finalidad consiste en que las relaciones jurídicas sean equitativas para las partes, tanto en su participación como en el resultado que obtengan de ellas. Este trabajo toma como punto de partida la disposición constitucional ecuatoriana y pretende establecer si el enriquecimiento injusto, por su propia naturaleza jurídica, puede ser aplicable en el derecho laboral español y en el ecuatoriano. El problema surge a partir del momento en que el legislador ecuatoriano, pese a que la disposición constitucional forma parte del ordenamiento jurídico desde hace más de diez años, no ha dictado ninguna ley que regule su aplicación a su interpretación, unido al hecho de que en España no se localiza ninguna regulación legal respecto a esta figura en el ordenamiento jurídico. Por ello, el presente trabajo inicia con el estudio doctrinario y jurisprudencial del enriquecimiento injusto desde el derecho civil patrimonial para así estar en capacidad de trasladarla al Derecho laboral y, de esta manera, poder identificar su ámbito de aplicación y los requisitos necesarios para su procedencia, para lo cual circunscribimos el objeto de estudio en las legislaciones de España y Ecuador, sin perjuicio de que para casos puntuales nos refiramos a alguna legislación comparada diferente. De la misma manera, pretendemos encontrar los fundamentos que llevaron al constituyente ecuatoriano a incorporarlo en el ordenamiento jurídico, y planteamos posibles soluciones a las problemáticas encontradas.
La Constitució de la República de l'Equador, promulgada l'octubre de 2008, va reconèixer l'enriquiment injust com a part de la naturalesa de les relacions laborals i, alhora, va establir que, en cas d'incórrer en ella, la persona responsable seria sancionada i penalitzada conforme a la llei. En fer una revisió general de l'enriquiment injust vam poder advertir que és present en la majoria dels ordenaments jurídics que provenen del dret romà i del Common Law. Quan vam pretendre estudiar-la a partir del dret laboral, ens vam trobar que, fins avui dia, no s'havia realitzat pràcticament cap aproximació que permetés determinar la seva viabilitat en aquesta branca, de naturalesa tuïtiva. De la mateixa manera, tampoc vam poder trobar els supòsits en els quals es pot configurar, sense perjudici que al Dret Civil Patrimonial vam poder apreciar que existeix un ampli desenvolupament d'aquesta, la qual cosa va ser un element determinant per a aquesta recerca. L'enriquiment injust és una figura que pot ser estudiada des de diverses branques del dret, ja que la seva finalitat consisteix en el fet que les relacions jurídiques siguin equitatives per a les parts, tant en la seva participació com en el resultat que obtinguin d'elles. Aquest treball pren com a punt de partida la disposició constitucional equatoriana i pretén establir si l'enriquiment injust, per la seva pròpia naturalesa jurídica, pot ser aplicable al dret laboral espanyol i a l'equatorià. El problema sorgeix a partir del moment en què el legislador equatorià, malgrat que la disposició constitucional forma part de l'ordenament jurídic des de fa més de deu anys, no ha dictat cap llei que reguli la seva aplicació a la seva interpretació, unit al fet que a Espanya no es localitza cap regulació legal respecte a aquesta figura en l'ordenament jurídic. Per això, el present treball inicia amb l'estudi doctrinari i jurisprudencial de l'enriquiment injust des del dret civil patrimonial per així estar en capacitat de traslladar-la al Dret Laboral i, d'aquesta manera, poder identificar el seu àmbit d'aplicació i els requisits necessaris per a la seva procedència. Per aquest motiu circumscrivim l'objecte d'estudi a les legislacions d'Espanya i l'Equador, sense perjudici que per a casos puntuals ens referim a alguna legislació comparada diferent. De la mateixa manera, pretenem trobar els fonaments que van portar al constituent equatorià a incorporar-lo en l'ordenament jurídic, i plantegem possibles solucions a les problemàtiques trobades.
The Constitution of the Republic of Ecuador promulgated on October 2008, acknowledged the legal figure of “unjust enrichment” as part of labor relations and sanctioned such conduct accordingly. As a result of an overall review of the unjust enrichment figure across civil law and common law legal systems, we noticed that such figure has been regulated or acknowledged in most of them. From a labor law perspective, we could not find comprehensive analyses or studies on the compatibility of this legal figure with the protective nature of this field of law. Furthermore, we did not find precedents and sufficient guidance to establish the legal scenarios under which this legal figure could be materialized (nonetheless, we note that the Civil Property Law has explored this concept extensively). This situation was a crucial and decisive factor to carry out this research. The unjust enrichment figure can be understood and studied by different fields of the law as it aims to achieve fair and equitable treatment and results for all parties involved. The starting point of this research is the Ecuadorian constitution and we will analyze whether the unjust enrichment figure can be applicable to the Spanish and Ecuadorian labor law. The main complication for such task is the lack of regulation on this concept. The Ecuadorian lawmakers have not issue any secondary laws to regulate the interpretation or enforcement of unjust enrichment even though such figure has been part of the Ecuadorian legal framework for more than 10 years. Likewise, there are no specific provisions on unjust enrichment in the Spanish legal framework. In light of the above, this research starts with an analysis of the doctrine and jurisprudence of the unjust enrichment figure from a Civil Property Law perspective and its compatibility or applicability to Labor Law. We also aim to identify the scope of application and the requirements or characteristics that conform this legal figure under Spanish and Ecuadorian Law; nevertheless, we may refer to different jurisdictions for specific cases. Likewise, we intend to (i) identify the grounds and reasons that led the Ecuadorian lawmakers to incorporate this figure into the Ecuadorian legal system, and (ii) propose possible solutions to any problems identified along this research.
Dret del treball; Derecho del trabajo; Labor laws and legislation; Enriquiment injust; Enriquecimiento injustificado; Unjust enrichment; Treball precari; Trabajo precario; Precarious employment; Equador; Ecuador; Espanya; España; Spain
349 - Special branches of law. Miscellaneous legal matters
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat de Dret [192]