Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Economia, Organització i Gestió (Business Economics)
En aquesta dissertació, ens acostem a tres línies úniques de la literatura de crowdfunding. En el primer capítol, desenvolupem un model teòric que avalua el finançament òptim de l'emprenedor i l'elecció de llançament a l'triar entre crowdfunding basat en recompenses i finançament de deute. Contràriament a la literatura anterior, vam mostrar que quan s'utilitza el crowdfunding basat en recompenses, l'estratègia òptima de fixació de preus de l'empresari implica comprometre amb el preu minorista futur durant la campanya de crowdfunding i que aquesta estratègia òptima única implica recompensar els patrocinadors amb un descompte en relació amb els futurs clients minoristes. A l'triar entre finançament de deute i crowdfunding basat en recompenses, vam mostrar que no hi ha una estratègia òptima única. L'estratègia òptima dependria dels requisits de capital de el projecte i la taxa d'interès vigent. Vam descobrir que els projectes amb requisits de capital més baixos preferiran llançar-mitjançant crowdfunding, ja que no necessiten apartar-se dels preus òptims de crowdfunding. Mentre que per requisits de capital més alts, l'estratègia òptima depèn dels nivells de taxa d'interès. En el segon capítol, ens vam separar de l'anàlisi clàssica dels motius no financers en el crowdfunding basat en recompenses i investiguem com els empresaris poden incentivar financerament als patrocinadors per millorar el rendiment de la campanya. Mostrem específicament com es pot utilitzar l'estratègia de fixació de preus de l'emprenedor per indicar la qualitat de el projecte i la recompensa financera que reben els patrocinadors en relació amb els clients minoristes. El nostre estudi implica l'anàlisi de dos senyals costoses, compromís de preu i descompte, i un senyal sense cost, el nombre de classes de recompensa. Els nostres resultats mostren que l'ús de l'compromís de preus i el descompte per part de l'emprenedor està positivament associat amb l'exercici de la campanya. El nombre de classes de recompensa exhibeix una relació similar amb el rendiment de l'crowdfunding. No obstant això, destaquem que els senyals no funcionen de manera aïllada i que, en presència dels senyals costoses, l'efecte del senyal sense cost es debilita. Això proporciona suport addicional per l'argument que quan els senyals costoses i sense cost interactuen, els patrocinadors donen prioritat a les primeres. El tercer capítol d'aquesta tesi amplia la literatura incipient sobre el crowdfunding en sèrie a l'tenir en compte la dimensió contextual de les campanyes a la plataforma, prèviament descurada. Investiguem els efectes dels contextos canviants (indústria i / o ubicació geogràfica) en el rendiment de la campanya. Presumim de canviar el context afectarà negativament el resultat de la campanya, ja que parteix de el coneixement adquirit de campanyes anteriors és específic de l'context. A més, postulem que els emprenedors amb un major nivell d'experiència en crowdfunding estan en millors condicions per fer generalitzacions a partir de l'experiència prèvia i aplicar-les a diferents contextos, de manera que pateixen menys els canvis en els contextos. Una anàlisi empírica de l'univers de crowdfunders en sèrie en Kickstarter recolza les nostres hipòtesis. A més, vam mostrar que canviar el context després de l'fracàs afegeix una capa de complexitat que intensifica la relació negativa entre canviar el context i el resultat de la campanya.
En esta disertación, nos acercamos a tres líneas únicas de la literatura de crowdfunding. En el primer capítulo, desarrollamos un modelo teórico que evalúa el financiamiento óptimo del emprendedor y la elección de lanzamiento al elegir entre crowdfunding basado en recompensas y financiamiento de deuda. Contrariamente a la literatura anterior, mostramos que cuando se utiliza el crowdfunding basado en recompensas, la estrategia óptima de fijación de precios del empresario implica comprometerse con el precio minorista futuro durante la campaña de crowdfunding y que esta estrategia óptima única implica recompensar a los patrocinadores con un descuento en relación con los futuros clientes minoristas. Al elegir entre financiamiento de deuda y crowdfunding basado en recompensas, mostramos que no existe una estrategia óptima única. La estrategia óptima dependería de los requisitos de capital del proyecto y la tasa de interés vigente. Descubrimos que los proyectos con requisitos de capital más bajos preferirán lanzarse mediante crowdfunding, ya que no necesitan apartarse de los precios óptimos de crowdfunding. Mientras que para requisitos de capital más altos, la estrategia óptima depende de los niveles de tasa de interés. En el segundo capítulo, nos separamos del análisis clásico de los motivos no financieros en el crowdfunding basado en recompensas e investigamos cómo los empresarios pueden incentivar financieramente a los patrocinadores para mejorar el rendimiento de la campaña. Mostramos específicamente cómo se puede utilizar la estrategia de fijación de precios del emprendedor para indicar la calidad del proyecto y la recompensa financiera que reciben los patrocinadores en relación con los clientes minoristas. Nuestro estudio implica el análisis de dos señales costosas, compromiso de precio y descuento, y una señal sin costo, el número de clases de recompensa. Nuestros resultados muestran que el uso del compromiso de precios y el descuento por parte del emprendedor está positivamente asociado con el desempeño de la campaña. El número de clases de recompensa exhibe una relación similar con el rendimiento del crowdfunding. Sin embargo, destacamos que las señales no funcionan de forma aislada y que, en presencia de las señales costosas, el efecto de la señal sin costo se debilita. Esto proporciona soporte adicional para el argumento de que cuando las señales costosas y sin costo interactúan, los patrocinadores dan prioridad a las primeras. El tercer capítulo de esta tesis amplía la literatura incipiente sobre el crowdfunding en serie al tener en cuenta la dimensión contextual de las campañas en la plataforma, previamente descuidada. Investigamos los efectos de los contextos cambiantes (industria y / o ubicación geográfica) en el rendimiento de la campaña. Presumimos que cambiar el contexto afectará negativamente el resultado de la campaña, ya que parte del conocimiento adquirido de campañas anteriores es específico del contexto. Además, postulamos que los emprendedores con un mayor nivel de experiencia en crowdfunding están en mejores condiciones para hacer generalizaciones a partir de la experiencia previa y aplicarlas a diferentes contextos, de modo que sufren menos los cambios en los contextos. Un análisis empírico del universo de crowdfunders en serie en Kickstarter respalda nuestras hipótesis. Además, mostramos que cambiar el contexto después del fracaso agrega una capa de complejidad que intensifica la relación negativa entre cambiar el contexto y el resultado de la campaña.
In this dissertation, we approach three unique strands of the crowdfunding literature. In the first chapter, we develop a theoretical model evaluating the entrepreneur’s optimal financing and launching choice when choosing between reward-based crowdfunding and debt financing. Contrary to previous literature, we show that when using reward-based crowdfunding, the entrepreneur’s optimal pricing strategy involves committing to the future retail price during the crowdfunding campaign and that this unique optimal strategy involves rewarding backers with a discount relative to future retail customers. When choosing between debt financing and reward-based crowdfunding, we show that there is no unique optimal strategy. The optimal strategy would depend on the project capital requirements and the prevailing interest rate. We find that projects with lower capital requirement will prefer to launch via crowdfunding since they do not need to diverge away from the optimal crowdfunding prices. Whereas for higher capital requirements, the optimal strategy depends on the interest rate levels. In the second chapter, we diverge from the classical analysis of non-financial motives in reward-based crowdfunding and investigate how entrepreneurs can financially incentivize backers in order to improve campaign performance. We specifically show how the entrepreneur’s pricing strategy can be used to signal the project’s quality and the financial reward that backers receive relative to retail customers. Our study involves the analysis of two costly signals, price commitment and discount, and a costless signal, the number of reward classes. Our results show that the use of price commitment and discount by the entrepreneur is positively associated with the campaign performance. The number of reward classes exhibits a similar relationship with crowdfunding performance. However, we highlight that signals do not work in isolation and that in the presence of the costly signals, the effect of the costless signal is weakened. This provides additional support for the argument that when costly and costless signals interact, backers prioritize the former. The third chapter of this thesis extends the nascent literature on serial crowdfunding by accounting for the previously neglected contextual dimension of campaigns on the platform. We investigate the effects of changing contexts (industry and/or geographic location) on the campaign performance. We hypothesize that changing context will adversely affect the campaign outcome as some of the acquired knowledge from previous campaigns is context-specific. Moreover, we posit that entrepreneurs with higher level of crowdfunding experience are better able to make generalizations from previous experience and apply them to different contexts such that they suffer less from changing contexts. An empirical analysis of the universe of serial crowdfunders on Kickstarter provides support for our hypotheses. We additionally show that changing context following failure adds a layer of complexity which intensifies the negative relationship between changing context and campaign outcome.
Crowdfunding; Finances emprenedores; Finanzas empresariales; Entrepreneurial Finance; Limitacions de finançament; Limitaciones de financiamiento; Financing constraints
336 - Finanzas. Banca. Moneda. Bolsa
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.