La poesía de Dai Wangshu, entre la tradición china y la influencia occidental

Abstract

Dai Wangshu (1905-1950), poeta representatiu de la poesia xinesa moderna, va aconseguir assolir un cert prestigi, tant per la seva tasca de traductor com per les seves composicions líriques, si bé la seva fama s'ha anat consolidant a mesura que s'han anat publicant pòstumament tots els seus poemes, textos en prosa i traduccions. Si s'hi dedica una mirada retrospectiva, en els seus inicis creatius va rebre la influència del romanticisme i, posteriorment, del simbolisme i del postsimbolisme francès. Tot i això, les seves últimes creacions van demostrar una inclinació per la poesia espanyola contemporània, especialment per la Generació del 27. Pel que fa als seus quatre poemaris, Dai sempre va intentar evitar una poesia imitativa i va advocar per trobar un equilibri entre les influències estrangeres i l'habilitació moderna de la pròpia tradició, de manera que va col·laborar amb la renovació de la poesia xinesa de la seva època.

En relació amb aquest estudi, ens hem proposat examinar les creacions líriques i les traduccions que va fer Dai Wangshu, tenint en compte les concepcions literàries de l'autor i la cultura de la Xina, França i Espanya. Aquesta tesi pretén fer una descripció de la seva feina de traductor i dels motius que el van portar a escollir uns autors i poemes determinats per versionar-los, alhora que se n'ha intentat reconstruir la poètica i s'ha intentat fer una recerca comparativa per, d'aquesta manera, esbrinar les raons per les quals Dai es va aficionar a uns corrents literaris determinats, quines afinitats compartia amb poetes d'altres tradicions i quines possibles influències va rebre la seva obra lírica.

A més de la introducció general a la recerca, el segon capítol elabora un estat de la qüestió dels estudis ja existents sobre la poesia i les traduccions de Dai (especialment centrats en la importància del simbolisme francès, en detriment de la lírica espanyola). El tercer capítol s'ocupa exclusivament de la seva feina de traductor, estudia la importància del simbolisme tot repassant-ne la recepció a la Xina i destaca les influències que Dai va poder rebre (tant d'idees teòriques com de tècnica i temes literaris). Seguint el mateix mètode, en aquest mateix apartat, es construeix un estudi detallat de les versions xineses de poesia espanyola que va fer Dai: es repassen les traduccions de poesia de la Generació del 27, s'intenta explicar l'interès que li va generar la poètica d'aquests autors, s'assenyalen les afinitats que podrien haver compartit i s'apunten possibles influències exercides. L'últim capítol se centra en la creació lírica de Dai i pretén analitzar-la des de perspectives diferents. L'anàlisi comença amb la caracterització (històrica, formal i temàtica) dels seus quatre poemaris i les etapes estètiques que va seguir la seva creació, es continua amb la descripció de la poètica de l'autor i es conclou amb l'estudi de l'evolució del tractament que va fer dels seus principals temes lírics, d'acord amb les noves concepcions que adoptava i les influències que anava rebent, gràcies a les seves lectures i a la seva tasca de traductor.

Dai Wangshu (1905-1950), poeta representativo de la poesía china moderna, logró alcanzar un cierto prestigio, tanto por su labor de traductor como por sus composiciones líricas, si bien su fama se ha ido consolidando a medida que se han ido publicando póstumamente todos sus poemas, textos en prosa y traducciones. Si se aplica una mirada retrospectiva, en sus inicios creativos, recibió la influencia del romanticismo y, posteriormente, del simbolismo y del postsimbolismo francés. Sin embargo, sus creaciones postreras demostraron una inclinación por la poesía española contemporánea, especialmente por la Generación del 27. Respecto a sus cuatro poemarios, Dai siempre intentó evitar una poesía imitativa y abogó por encontrar un equilibrio entre las influencias extranjeras y la habilitación moderna de la tradición propia, colaborando con la renovación de la poesía china de su época.

En lo referente a este estudio, nos hemos propuesto examinar las creaciones líricas y las traducciones que hizo Dai Wangshu, teniendo en cuenta las concepciones literarias del autor y la cultura de China, Francia y España. La presente tesis pretende realizar una descripción de su trabajo de traductor, y de los motivos que le llevaron a escoger unos determinados autores y poemas para ser versionados, al tiempo que se ha intentado reconstruir su poética y llevar a cabo una investigación comparativa, para, de este modo, intentar averiguar las razones por las que Dai se aficionó a determinadas corrientes literarias, qué afinidades compartía con poetas de otras tradiciones y qué posibles influencias ejercieron sobre su obra lírica.

Además de la introducción general a la investigación, el segundo capítulo lleva a cabo un estado de la cuestión de los estudios ya existentes sobre la poesía y las traducciones de Dai (especialmente centrados en la importancia del simbolismo francés, en detrimento de la lírica española). El tercer capítulo se ocupa exclusivamente de su labor de traductor, estudiando la importancia del simbolismo, repasando su recepción en China, y destacando las influencias que Dai pudo recibir (tanto de ideas teóricas como de técnica y temas literarios). Siguiendo el mismo método, en este mismo apartado, se construye un estudio pormenorizado de las versiones chinas de poesía española que hizo Dai: se repasan las traducciones de poesía de la Generación del 27, se trata de explicar el interés que despertó en Dai la poética de estos autores, se señalan afinidades que podrían haber compartido y se apuntan posibles influencias ejercidas. El último capítulo se centra en la creación lírica de Dai y pretende analizarla desde perspectivas diferentes. El análisis empieza por caracterizar (histórica, formal y temáticamente) sus cuatro poemarios y las etapas estéticas que siguió su creación, se sigue con la descripción de la poética del autor, y se concluye con el estudio de la evolución del tratamiento que realizara de sus principales temas líricos, de acuerdo con las nuevas concepciones que adoptaba y las influencias que iba recibiendo, gracias a sus lecturas y su labor de traductor.

Dai Wangshu (1905-1950), a representative poet of the Chinese new poetry, made remarkable achievements both in his translation of western poetry and in his own creative work. He won greater fame when all his poems, prose and translations were published posthumously. Throughout his poetic career, Dai first showed an interest in French romanticism, symbolism and post-symbolism, and was then fascinated by Spanish contemporary poetry represented by the Generation of 27. Instead of copying or imitating, the young Chinese poet made a pioneering effort to apply what he had learned from western poets into his own poetic creation, seeking a balance between the exotic and the national.

Based on a thorough examination of Dai’s translations and his poems, the present thesis aims to carry out a descriptive and comparative investigation into Dai’s poetry, to explore why Dai took a great interest in western poets, the similarities that they shared, and the far-reaching influences left on him by western poets especially the Generation of 27.

The second, third and fourth chapters constitute the main body of this thesis, with the first chapter being a brief introduction. The second chapter reviews those studies that have been made so far in this area, which are mainly concentrated on French symbolism influence on Dai. As Spanish modern poetry left a much greater influence on the young Chinese poet and little research has been done in this regard, this thesis is determined to fill this blank of study. The third chapter focuses on Dai’s translations and consists of two sections: Dai’s early translation effort, his enthusiasm in French symbolism, the theory’s reception in China and its influence on Dai; then follows an introduction to Dai’s later translation of the Generation of 27 and the romances of Spanish Civil War. A detailed comparative study is made here as regards to the similarities of the Generation of 27 (represented by Federico Lorca) and Dai Wangshu in their creative works. Then an analysis of the influences of the Spanish contemporary poets on the Chinese poet is carried out from a Reception Aesthetics approach. The last chapter turns to Dai’s poems, which were published in four collections. The poems are analyzed respectively from a biographical, theoretical and thematic approach. The evolvement of themes in his poems and his literary theories in each period of his creation are explored, with western influences on him in these areas being discussed.