La recepción de la traducción de los referentes culturales: las traducciones al inglés y al castellano de la novela 三国演义 三国演义 (Sānguóyǎnyì: Romance de los Tres Reinos)

Abstract

Aquesta investigació consisteix en un estudi empíric i descriptiu de l’tractament dels referents culturals presents en la novel·la clàssica xinesa三国演义 三国演义 (Sānguóyǎnyì: Romanç dels Tres Regnes) i de la recepció de la traducció d’aquests elements culturals. La motivació que ens porta a plantejar aquest estudi parteix de dos interessos principals: el generat pel corpus i el que ens desperta el tema en si mateix. El corpus està format pel text original,三国演义 三国演义 (Sānguóyǎnyì: Romanç dels Tres Regnes) i per quatre textos meta compostos per dues traduccions a l’anglès -Romance of the Three Kingdoms (1925) de C.H. Brewitt Taylor i Three Kingdoms (1992) de Moss Roberts- i dues a l’espanyol -Romance dels Tres Regnes (2013) de Maria Ortega i El romanç dels tres regnes (en procés) de Ricardo Cebrián. Com una de les quatre grans novel·les clàssiques de la literatura xinesa, aquesta obra clàssica no només té una gran influència a la Xina, sinó que també s’ha deixat una profunda petjada per tot el món. Aquesta investigació té per objectiu principal analitzar el tractament dels referents culturals en la novel·la seleccionada i la recepció de les traduccions. En concret, identificar i classificar els referents culturals de l’obra original i de les seves traduccions segons els àmbits culturals; analitzar la manera en què cada traducció ha traslladat els referents culturals emprant com a instrument d’anàlisi les tècniques de traducció; elaborar qüestionaris que fem servir com a instrument per a esbrinar la recepció; analitzar els resultats obtinguts en els qüestionaris i estudiar la preferència dels enquestats per una traducció o una altra, esbrinant si les variables plantejades com a hipòtesi influeixen o no en la preferència. La metodologia emprada segueix els següents passos: en primer lloc, vam realitzar la confecció de el marc conceptual i metodològic. En concret, hem fet una revisió bibliogràfica de les principals teories sobre la cultura, un recorregut per les aportacions sobre la terminologia i la classificació dels referents culturals, hem exposat les tècniques de traducció i hem repassat la teoria de la recepció en el camp de els estudis literaris, així com els estudis realitzats sobre la recepció de la traducció de referents culturals. En segon lloc, hem presentat la novel·la original i les quatre traduccions, centrant-nos en el traductor, la finalitat de la traducció i els destinataris. En tercer lloc, hem identificat i classificat els referents culturals de l’obra original i de les traduccions, recorrent a la classificació dels àmbits culturals de Molina (2001). No obstant això, hem decidit apartar referents històrics de l’àmbit de el patrimoni cultural, per situar-los al nou àmbit independent: el de la història. D’aquesta manera, la classificació s’ajusta de manera més precís a la nostra investigació. A continuació, hem analitzat com s’han traslladat, a cada traducció, els referents culturals. Fem servir les tècniques de traducció de Molina i Hurtado (Molina 1998 i 2011, i Molina i Hurtado Albir 2002) com a instrument d’anàlisi. L’última fase consisteix en l’anàlisi de la recepció de la traducció dels referents culturals. Distribuïm els qüestionaris dissenyats per als participants amb diferents variables: el diferent nivell de coneixement sobre la cultura xinesa i el sexe dels lectors. Un cop analitzades les dades estadístiques de l’qüestionari, sintetitzem els resultats i intentem esbrinar si les variables de competència cultural i de gènere influeixen d’alguna manera en la preferència dels lectors per les diferents traduccions.

Esta investigación consiste en un estudio empírico y descriptivo del tratamiento de los referentes culturales presentes en la novela clásica china 三国演义 三国演义 (Sānguóyǎnyì: Romance de los Tres Reinos) y de la recepción de la traducción de dichos elementos culturales. La motivación que nos lleva a plantear este estudio parte de dos intereses principales: el generado por el corpus y el que nos despierta el tema en sí mismo. El corpus está formado por el texto original, 三国演义 三国演义 (Sānguóyǎnyì: Romance de los Tres Reinos) y por cuatro textos meta compuestos por dos traducciones al inglés -Romance of the Three Kingdoms (1925) de C.H. Brewitt Taylor y Three Kingdoms (1992) de Moss Roberts- y dos al español -Romance de los Tres Reinos (2013) de María Ortega y El romance de los tres reinos (en proceso) de Ricardo Cebrián. Como una de las cuatro grandes novelas clásicas de la literatura china, esta obra clásica no solo tiene una gran influencia en China, sino que también se ha dejado una profunda huella por todo el mundo. Esta investigación tiene por objetivo principal analizar el tratamiento de los referentes culturales en la novela seleccionada y la recepción de las traducciones. En concreto, identificar y clasificar los referentes culturales de la obra original y de sus traducciones según los ámbitos culturales; analizar la manera en que cada traducción ha trasladado los referentes culturales empleando como instrumento de análisis las técnicas de traducción; elaborar cuestionarios que usamos como instrumento para averiguar la recepción; analizar los resultados obtenidos en los cuestionarios y estudiar la preferencia de los encuestados por una traducción u otra, averiguando si las variables planteadas como hipótesis influyen o no en la preferencia. La metodología empleada sigue los siguientes pasos: en primer lugar, realizamos la confección del marco conceptual y metodológico. En concreto, hemos hecho una revisión bibliográfica de las principales teorías sobre la cultura, un recorrido por las aportaciones sobre la terminología y la clasificación de los referentes culturales, hemos expuesto las técnicas de traducción y hemos repasado la teoría de la recepción en el campo de los estudios literarios, así como los estudios realizados sobre la recepción de la traducción de referentes culturales. En segundo lugar, hemos presentado la novela original y las cuatro traducciones, centrándonos en el traductor, la finalidad de la traducción y los destinatarios. En tercer lugar, hemos identificado y clasificado los referentes culturales de la obra original y de las traducciones, recurriendo a la clasificación de los ámbitos culturales de Molina (2001). No obstante, hemos decidido apartar referentes históricos del ámbito del patrimonio cultural, para situarlos en el nuevo ámbito independiente: el de la historia. De este modo, la clasificación se ajusta de modo más certero a nuestra investigación. A continuación, hemos analizado cómo se han trasladado, en cada traducción, los referentes culturales. Empleamos las técnicas de traducción de Molina y Hurtado (Molina 1998 y 2011, y Molina y Hurtado Albir 2002) como instrumento de análisis. La última fase consiste en el análisis de la recepción de la traducción de los referentes culturales. Distribuimos los cuestionarios diseñados para los participantes con diferentes variables: el diferente nivel de conocimiento sobre la cultura china y el sexo de los lectores. Una vez analizados los datos estadísticos del cuestionario, sintetizamos los resultados e intentamos averiguar si las variables de competencia cultural y de género influyen de algún modo en la preferencia de los lectores por las diferentes traducciones.

This research consists of an empirical and descriptive study of the treatment of cultural references present in the Chinese classical novel 三国演义 三国演义 (Sānguóyǎnyì: Romance of the Three Kingdoms) and the reception of the translation of said cultural elements. The motivation that leads us to propose this study is based on two main interests: the one generated by the corpus and the one that awakens the subject itself.

The corpus is formed by the original text, 三国演义 三国演义 (Sānguóyǎnyì: Romance of the Three Kingdoms) and by four meta texts composed of two English translations -Romance of the Three Kingdoms (1925) by C.H. Brewitt Taylor and Three Kingdoms (1992) by Moss Roberts- and two in Spanish -Romance of the Three Kingdoms (2013) by María Ortega and The Romance of the Three Kingdoms (in process) by Ricardo Cebrián. As one of the four great classic novels of Chinese literature, this classic work not only has a great influence in China, but it has also left a deep mark all over the world.

The main objective of this research is to analyze the treatment of cultural references in the selected novel and the reception of translations. Specifically, identify and classify the cultural references of the original work and its translations according to the cultural fields; analyze the way in which each translation has transferred the cultural references using the translation techniques as an analysis tool; develop questionnaires that we use as an instrument to find out the reception; analyze the results obtained in the questionnaires and study the preference of the respondents for one translation or another, finding out if the variables raised as hypotheses influence the preference or not.

The methodology used follows the following steps: first, we make the conceptual and methodological framework. Specifically, we have made a bibliographic review of the main theories about culture, a tour of the contributions on terminology and classification of cultural references, we have exposed translation techniques and we have reviewed the theory of reception in the field of literary studies, as well as studies on the reception of the translation of cultural references. Second, we have presented the original novel and the four translations, focusing on the translator, the purpose of the translation and the recipients. Thirdly, we have identified and classified the cultural references of the original work and the translations, using the classification of the cultural fields of Molina (2001). However, we have decided to separate historical references from the field of cultural heritage, to place them in the new independent field: that of history. In this way, the classification fits more accurately to our research. Next, we have analyzed how the cultural references have been transferred in each translation. We use the translation techniques of Molina and Hurtado (Molina 1998 and 2011, and Molina and Hurtado Albir 2002) as an analysis tool. The last phase consists in the analysis of the reception of the translation of the cultural references. We distribute the questionnaires designed for participants with different variables: the different level of knowledge about Chinese culture and the sex of the readers. Once the statistical data of the questionnaire has been analyzed, we synthesize the results and try to find out if the cultural and gender competence variables influence in some way the readers' preference for the different translations.