Regeneración perfectible, adaptable y sostenible. Análisis y propuesta de criterios para la regeneración de los polígonos residenciales construidos en los años 60 y 70 en Europa.

Abstract

In Spain the housing refurbishment hasn’t reached the 25% respect new construction, even though more than the half of the house has been built before 1980. Besides, the construction environmental impact is one of the highest between all the industrial activities due to the high consumption of resources (raw materials) and the generation of low value waste in the construction and demolition stage. The way to reduce the sector set environmental impact is to intervene in the built park, optimising the resources and the waste generation. Actually, the refurbishments principal objective use to be reducing the energy consumption of the houses. However, the refurbishment of the housing state should not be limited to just energetic considerations, but ought to consider also architectural, functional and technical aspects. The introduction of a new refurbishment model is considerate necessary, focused in providing and optimising the habitability of the housing state and in reducing the environmental impact, by optimization the resources and the waste generation. The adaptability introduction involve understanding the building as a system in constant technical and functional evolution, being able to incorporate changes or to be upgraded, tailoring to the society and their needs evolution in time. The introduction of a new refurbishment model require the observation of the actually generalised model and the exploration of refurbishment with a special interest, due to the solution peculiarity in regard to the widespread model. In this way, a sample composed by 42 singular refurbishment done in Europe case studies is developed. The objective is to identify which interventions are viable actually, but, on the contrary, are not being considerate in the generalised refurbishment model. The knowledge of the theory linked to the concept objet to be incorporated in the refurbishment is also needed. This learning is elaborated by studying the principal theories that link together the adaptability with the residential building: Open Building, Flexible Housing and Design for Disassembly. The Open Buildings theory recognizes the change like a reality in a built environment, the Flexible Housing theory studies the different ways of achieving a flexible house and, for last, the Design for Disassembly theory seek to manage the end of life of the building materials to reduce the raw materials consumption trough the reuse and/or the recycle. The analysis of the singular refurbishment case study sample and the theoretical study of the adaptability in the residential buildings leads to proposal of the new guidelines that should take into consideration the model of refurbishment proposed and their viability, based on the sample.

La rehabilitación de la vivienda no ha llegado a superar el 25% respecto a la obra nueva en España, aun cuando la mitad de las viviendas han sido construidas antes de 1980. Además, el impacto ambiental de la construcción es uno de los más altos de todas las actividades industriales, debido al elevado consumo de recursos y a la generación de residuos de poco valor producidos en las etapas de construcción y demolición. El modo de reducir el impacto ambiental actual del conjunto del sector pasa por intervenir en el parque edificado. En la actualidad, el objetivo principal de la rehabilitación de viviendas existentes suele ser el de reducir el consumo energético de la vivienda. Sin embargo, esta rehabilitación no se debería limitar únicamente a aspectos energéticos, sino que debería considerar aspectos arquitectónicos, funcionales y técnicos. De este modo se considera necesaria la introducción de un nuevo modelo de rehabilitación que incorpore la adaptabilidad como un concepto nuevo, enfocado a mantener y optimizar la habitabilidad del parque edificado y a reducir el impacto ambiental del sector. La introducción de la adaptabilidad implica entender el edificio como un sistema en constante evolución técnica y funcional, capaz de incorporar cambios o mejoras sucesivas, adecuándose así a la evolución de la sociedad y a sus necesidades. La introducción de un nuevo modelo de rehabilitación exige la observación del modelo generalizado actual y la exploración de la existencia de rehabilitaciones que tengan un interés especial, debido a la peculiaridad de su solución respecto a la del modelo generalizado. Así, se elabora una muestra de 42 casos de estudio de rehabilitaciones singulares realizadas en Europa, que son objeto de análisis de esta investigación. Esto permite identificar qué intervenciones son factibles de realizarse actualmente pero que, por el contrario, no se están considerando en el modelo de rehabilitación generalizado. También será necesario el conocimiento de la teoría vinculada al concepto que se quiere incorporar en la rehabilitación: la adaptabilidad. Este aprendizaje se elabora por medio del estudio de las principales teorías que relacionan la adaptabilidad con la edificación residencial: Open Builiding, Flexible Housing y Design for Disassembly. La teoría del Open Building reconoce el cambio como una realidad en el entorno construido, la teoría del Flexible Housing estudia las formas de conseguir una vivienda flexible y, por último, la teoría del Design for Disassembly busca gestionar el fin de la vida útil de los materiales de los edificios para reducir así el consumo de materias primas mediante la reutilización y/o el reciclaje. El análisis de la muestra de casos de estudio de las rehabilitaciones singulares y el estudio teórico de la adaptabilidad en la edificación residencial conducen al planteamiento de los nuevos criterios que deberían de tenerse en consideración en el nuevo modelo de rehabilitación planteado y su viabilidad, en base a la muestra. Estos criterios son catalogados y descritos, para finalmente aportar un sistema de evaluación de las rehabilitaciones realizadas o de las decisiones de proyecto.

La rehabilitació de l’habitatge no ha arribat a superar el 25% respecte a l’obra nova a Espanya, tot i que la meitat dels habitatges existents han estat construïts abans del 1980. A més, l’impacte ambiental de la construcció és un dels més alts entre totes les activitats industrials a causa de l’elevat consum de recursos i la generació de residus de poc valor produïts en la fase de construcció i demolició. La manera de reduir l’impacte ambiental actual del conjunt del sector passa per intervenir en el parc edificat, optimitzant els recursos i la generació de residus. En la actualitat, l’objectiu principal de les rehabilitacions d’habitatges plurifamiliars existents és reduir el consum energètic de l’habitatge. No obstant això, aquesta rehabilitació dels edificis existents no es deuria limitar només a aspectes energètics, sinó que hauria de considerar aspectes arquitectònics, funcionals i tècnics. Es considera necessària la introducció d’un nou model de rehabilitació que incorpori l’adaptabilitat com a nou concepte, enfocat a mantenir i optimitzar l’habitabilitat del parc edificat i reduir l’impacte ambiental. La introducció de l’adaptabilitat suposa entendre l’edifici com a un sistema en constant evolució tècnica i funcional, que és capaç d’incorporar canvis i millores sucesius i que li permetin adequar-se a la evolució de la societat i les seves necessitats. La introducció d’un nou model de rehabilitació exigeix l’observació del present model de rehabilitació generalitzat i l’exploració de l’existència de rehabilitacions que tinguin un interès especial per la peculiaritat de les seves solucions respecte al model generalitzat. Finalment, s’elabora una mostra de 42 casos d’estudi de rehabilitacions singulars realitzades a Europa, que son objecte d’anàlisis de la investigació. Això permet identificar quines intervencions son factibles de realitzarse actualment i no estan sent considerades al model de rehabilitació generalitzat. A continuació, es necessari el coneixement de la teoria vinculada al concepte que es vol incorporar a la rehabilitació: l’adaptabilitat. Aquest aprenentatge s’elabora mitjançant l’estudi de les teories principals que posen en relació l’adaptabilitat amb l’edificació residencial: Open Building, Flexible Housing i Design for Disassembly. La teoria Open Building reconeix el canvi com a una realitat a l’entorn construït; la teoria Flexible Housing estudia les formes de assolir un habitatge flexible i, per últim, la teoria Design for Disassembly pretén gestionar el fi de la vida útil dels materials dels edificis per reduir el consum de matèries primes mitjançant la reutilització i/o el reciclatge. L’anàlisi de la mostra de casos d’estudi de rehabilitacions singulars i l’estudi teòric de l’adaptabilitat en l’edificació condueixen al plantejament dels nous criteris que hauria de considerar el nou model de rehabilitació plantejat i la viabilitat de ser desenvolupat en base a la mostra. Aquests criteris son catalogats i descrits, per a finalment, aportar un sistema d’evaluació de rehabilitacions concloses o decisions de projecte.

LABURPENA. Espainian, eraikinen birgaitze lanak eraikuntza berrien aldean %25era ere ez dira iristen, nahiz eta etxebizitzen erdiak 1980. urtearen aurretik eraikiak izan diren. Gainera, jarduera industrial guztien artean, eraikuntza da ingurumenean eragin handienetakoa duena, bai eraikuntza prozesuan kontsumitutako baliabide kopuru handiagatik (lehengaiak), baita eraikuntza eta eraisketa prozesuetan sortutako hondakinengatik eta hauen balio baxuagatik. Sektoreak gaur egun duen ingurumen-inpaktu hau murrizteko, eraikitako higiezinetan esku hartu beharra dago, xahututako baliabideak eta hondakinen sorrera optimizatze aldera. Gaur egungo birgaitze lanen helburu nagusia etxebizitzen kontsumo energetikoa murriztea da. Dena den, etxebizitzen birgaitze lanek ez lituzkete faktore energetikoak soilik kontutan izan behar. Horiez gain, aspektu arkitektoniko, funtzional eta teknikoak ere barneratu beharko lituzkete. Hala, ezinbestekoa da birgaitze eredu berri baterantz abiatzea, kontzeptu berri gisa moldakortasuna barneratuko duena; alde batetik, gaur egun eraikiak dauden etxebizitzak mantendu eta optimizatu ahal izateko, eta, bestetik, ingurumen-inpaktua murrizteko. Moldakortasunaren kontzeptuak gaur egungo eraikinarekiko ikuspegia aldaraziko du, eraikina garapen tekniko eta funtzional etengabea duen sistema gisa ulertzera eramango gaituelako; etxebizitzak aldaketak eta hobekuntzak jasateko gaitasuna izan beharko du eta gizartearen behar aldakorrei egokitzeko ahalmena izan. Baina birgaitze eredu berri bat ezartzeak, lehenik, egungo eredu zabalduaren inguruko hausnarketa behar du, eta, bigarrenik, Europa mailan burututako birgaitzeen artean soluzio bereziak izan dituzten kasuen analisia. Analisi horretatik Europan burututako interes bereziko 42 birgaitzez osaturiko lagina eskuratu da, ikerketarako tresna izango dena. Honi esker, gaur egun aplikagarriak diren estrategiak identifikatzen dira, eta aipatutako eredu zabalduak aplikatzen ote dituen aztertzen da. Era berean, birgaitze eredu berrian barneratu nahi den moldakortasunaren kontzeptuaren inguruan existitzen den teoriaren ezagutzan sakondu beharra dago. Ikasketa prozesu honetan, etxebizitza eraikuntza eta moldakortasuna erlazionatzen dituzten teoria nagusiak aztertzen dira: Open Builiding, Flexible Housing eta Design for Disassembly. Open Building teoriak eraikitako ingurunearen errealitate bezala aitortzen du aldaketa; Flexible Housing teoriak, berriz, etxebizitza moldakor bat lortzeko erak aztertzen ditu; eta, azkenik, Design for Disassembly teoriak eraikinen materialen baliobizitzaren amaiera kudeatzea du helburu, lehengaien kontsumoa murriztu ahal izateko berrerabilpenaren edota birziklapenaren bitartez. Balio bereziko birgaitze kasuen laginaren analisitik, eta moldakortasunaren kontzeptua etxebizitza eraikuntzan aplikatzen duten teorien hausnarketatik atera dira birgaitze eredu berriaren oinarri izan beharko liratekeen irizpideak. Honez gain, laginaren bitartez, ereduaren baliagarritasuna konprobatu da. Irizpide berri hauek deskribatu eta sailkatu egin dira, eta, azkenik, burututako birgaitze lanak edota proiektu faseko erabakiak ebaluatu ahal izateko tresna bat eskaintzen da