Validación de un método de auto-cribado del riesgo cardiovascular y administración de recomendaciones personalizadas

Abstract

A Espanya, les malalties cardiovasculars segueixen essent la primera causa de mort. L’ agrupació de factors de risc cardiovascular amb mal control perllongat augmenta el risc de patir aquestes malalties, que solen comportar un descens en la qualitat de vida. La prevenció de les malalties cardiovasculars se centra en el control dels factors de risc modificables. Aquests poden millorar mitjançant el manteniment d’ uns estils de vida saludables. Per aconseguir aquests canvis, algunes intervencions empren l’ ús de la tecnologia, havent demostrat eficàcia en l’ empoderament en salut del participant.

Realitzem la validació d’ un mètode d’ auto-cribratge del risc cardiovascular que no requereix supervisió del personal sanitari. Es va portar a terme un assaig controlat aleatoritzat paral·lel amb seguiment a dotze mesos, incloent persones d’ entre 35 i 74 anys sense malaltia cardiovascular. Pel reclutament de la mostra, es va dissenyar un assaig aleatoritzat creuat en el qual es va realitzar una doble estimació del risc cardiovascular a tota la mostra: (1) mètode estàndard i (2) mètode d’ auto-cribratge sense professional sanitari. El mètode a validar va utilitzar per l’estimació: un esfigmomanòmetre automàtic, la determinació del perfil lipídic mitjançant un dispositiu Point-of-Care i qüestionaris validats d’adherència a la dieta mediterrània i d’activitat física. Només precisava una mínima supervisió del professional per una punció capil·lar. Es van registrar el sexe, edat, consum de tabac i presència de diabetis, hipertensió o dislipèmia conegudes, pressió arterial sistòlica i diastòlica, perfil lipídic, glucèmia i hemoglobina glicada per sistema Point-of-Care.

Es va estimar la correlació entre el risc cardiovascular resultant amb els dos mètodes de cribratge i vam comparar la distribució en tres categories de risc cardiovascular (<5%, &#8805;5% i <10%, i &#8805;10%). També es va estimar la concordança entre els dos valors de les variables recollides entre ambdós mètodes. Es van estimar els percentils de la distribució de HbA1c per sexe i intervals etaris de 10 anys per Point-of-Care i per laboratori central.

Segons el risc cardiovascular estimat per la funció de Framingham-REGICOR i els factors de risc trobats, es van entregar recomanacions de salut universal als participants del grup control i recomanacions personalitzades als intervinguts. Els participants van ser reexaminats pel mateix equip als dotze mesos després de la intervenció i totes les variables es van recollir novament. Vam calcular les diferències en el percentatge d’individus, en cada grup, amb comportaments saludables i factors de risc cardiovascular amb control òptim a l’inici de l’estudi i als 12 mesos.

Com a conclusió, el mètode d’auto-cribratge d’estimació del risc cardiovascular va obtenir resultats similars al mètode estàndard amb un alt rendiment clínic per descartar un risc cardiovascular > 5%. La intervenció amb recomanacions personalitzades concordants amb el risc estimat, l’ estil de vida i els factors de risc presents a l’ inici, millora l’ adherència a la dieta mediterrània i l’ abandonament de l’hàbit tabàquic, així com el millor control de l’ hemoglobina glicada en ambdós sexes als 12 mesos.

En España, las enfermedades cardiovasculares siguen siendo la primera causa de muerte. La agrupación de factores de riesgo cardiovascular con mal control prolongado, aumenta el riesgo de sufrir estas enfermedades, que suelen conllevar un descenso en la calidad de vida. La prevención de las enfermedades cardiovasculares se centra en el control de los factores de riesgo modificables. Éstos, pueden mejorar mediante el mantenimiento de unos estilos de vida saludables. Para lograr estos cambios, algunas intervenciones emplean el uso de tecnología, habiendo mostrado efectividad en el empoderamiento en salud del participante.

Realizamos la validación de un método de auto-cribado del riesgo cardiovascular que no requiere supervisión del personal sanitario. Se llevó a cabo un ensayo controlado aleatorizado paralelo con seguimiento a 12 meses, incluyendo personas de entre 35 y 74 años sin enfermedad cardiovascular. Para el reclutamiento de la muestra, se diseñó un ensayo aleatorizado cruzado en el cual se realizó una doble estimación del riesgo cardiovascular a toda la muestra: (1) método estándar y (2) método de auto-cribado sin profesional sanitario. El método a validar utilizó para la estimación: un esfigmomanómetro automático, determinación del perfil lipídico mediante un dispositivo Point-of-Care y cuestionarios validados de adherencia a dieta mediterránea y de actividad física. Solo se precisaba una mínima supervisión del profesional para la punción capilar. Se registró el sexo, edad, consumo de tabaco y presencia de diabetes, hipertensión o dislipemia conocida, presión arterial sistólica y diastólica, perfil lipídico, glucemia, hemoglobina glicada por sistema Point-of-Care.

Se estimó la correlación entre el riesgo cardiovascular resultante con los dos métodos de cribado y comparamos la distribución en tres categorías de riesgo cardiovascular (<5%, &#8805;5% y <10%, y &#8805;10%). También se estimó la concordancia entre los valores de las variables recogidas entre ambos métodos. Se estimaron los percentiles de la distribución de HbA1c por sexo e intervalos etarios de 10 años por Point-of-Care y por laboratorio central.

Según el riesgo cardiovascular estimado por la función de Framingham-REGICOR y los factores de riesgo hallados, se entregaron recomendaciones de salud universales a los participantes del grupo control y recomendaciones personalizadas a los intervenidos. Los participantes fueron reexaminados por el mismo equipo a los 12 meses tras la intervención, y todas las variables se recogieron nuevamente. Calculamos las diferencias en el porcentaje de individuos, en cada grupo, con comportamientos saludables y factores de riesgo cardiovascular con control óptimo al inicio del estudio y a los 12 meses.

Como conclusión, el método de auto-cribado de estimación del riesgo cardiovascular obtuvo resultados similares al método estándar con un alto rendimiento clínico para descartar un riesgo cardiovascular >5%. La intervención con recomendaciones personalizadas acordes al riesgo estimado, estilo de vida y factores de riesgo presentes al inicio, mejora la adherencia a la dieta mediterránea y abandono del tabaquismo, así como el mejor control de hemoglobina glicada en ambos sexos a los 12 meses.

In Spain, cardiovascular diseases are currently the main cause of death. The combination of several cardiovascular risk factors along with a poor control maintained for years, significantly increases the risk of suffering from these diseases, which usually leads to a decrease in the quality of life. Cardiovascular diseases prevention focuses on the control of modifiable risk factors. These can be improved by maintaining healthy lifestyles. In order to achieve behavioral changes, some interventions make use of technology, having shown their effectiveness in participant's health empowerment.

We carried out the validation of a method for the self-screening of cardiovascular risk which does not require supervision of healthcare professionals. A parallel randomized controlled trial with a 12-month follow-up was performed, including people aged 35 to 74 with no cardiovascular disease. For the recruitment of the sample, a randomized cross-sectional trial was designed in which a double estimate of cardiovascular risk was made for the total sample: (1) standard method and (2) self-screening method. The method to be validated used for its estimation: an automatic sphygmomanometer, lipid profile determined by a Point-of-Care device and validated questionnaires of adherence to the Mediterranean diet and physical activity. It only required minimal supervision from the health professional for the capillary puncture. Sex, age, tobacco consumption and presence of diabetes, known hypertension or dyslipidemia, systolic and diastolic blood pressure, lipid profile, blood glucose and glycated hemoglobin by the Point-of-Care system were recorded.

The correlation between the cardiovascular risk between the two screening methods was estimated and their distribution into three categories of cardiovascular risk (<5%, &#8805;5% and <10%, and &#8805;10%) were compared. The concordance between the variables by Point-of-Care and the central laboratory were estimated. The percentiles of the distribution of HbA1c by sex and age intervals of 10 years were estimated by the 2 methods.

According to the cardiovascular risk estimated by the Framingham-REGICOR function and the risk factors found, universal health recommendations were delivered to the participants of the control group and the intervention group received tailored recommendations.

The participants were reexamined by the same team 12 months after the intervention, and all the variables were collected again.

The calculation of the percentage difference in individuals with healthy behaviors and cardiovascular risk factors with optimal control, were done in each group, at recruitment and after 12 months.

In conclusion, the cardiovascular self-screening method yielded similar results to the standard method. In addition, this system showed high clinical performance to rule out cardiovascular risk> 5%. The intervention with personalized recommendations according to the estimated risk, lifestyle and risk factors present at baseline, increase adherence to the Mediterranean diet and smoking cessation, as well as improving control of glycated hemoglobin in both sexes at 12 months.