La gestión de la investigación en universidades colombianas

Author

Chalela Naffah, Salim

Director

Rodríguez Gómez, David

Date of defense

2020-11-18

Pages

318 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

Abstract

La gestió de la investigació a les universitats ha estat un tema poc estudiat en el context colombià. És per aquest motiu que no existeixen evidències suficients que permetin analitzar les característiques dels seus factors intra-organitzacionals i els seus possibles efectes sobre la productivitat científica del professorat. En aquest sentit, la present investigació té per objectiu analitzar les característiques de la gestió de la investigació a les dotze universitats colombianes millor posicionades als rànquings internacionals tenint en compte algunes condicions de qualitat i quantitat de la seva producció científica. El mètode utilitzat ha estat un disseny mixt concurrent que ha donat prioritat a les dades quantitatives obtingudes. Així doncs, s’han analitzat 36 documents institucionals de les universitats seleccionades, s’han realitzat set entrevistes estructurades a executius institucionals així com un qüestionari a 269 membres del professorat vinculats a les universitats seleccionades. A més, s’ha examinat el comportament de la producció científica de les universitats seleccionades durant el període 2001-2017. Com a conclusió, s’ha trobat que la gestió de la investigació a les universitats es caracteritza per un isomorfisme institucional que s'explica des de la planificació estratègica centrada en la visibilitat i la internacionalització, el que podria impactar negativament en el reconeixement d’altres formes de producció de coneixement. La incapacitat de comptar amb eines per a l’avaluació de resultats d’investigació ha portat a les universitats a adoptar mètriques internacionals que obliden els contextos locals de producció de coneixement.


La gestión de la investigación en universidades ha sido un tema poco estudiado en el contexto colombiano, por lo que no existe evidencia suficiente que permita analizar las características de sus factores intra-organizacionales y sus posibles efectos sobre la productividad científica del profesorado. En este sentido, esta investigación tiene como objetivo analizar las características de la gestión de la investigación en las doce universidades colombianas mejor posicionadas en ránquines internacionales, considerando algunas condiciones de calidad y cantidad de su producción científica. El método utilizado fue un diseño mixto concurrente dando mayor prioridad a datos cuantitativos que a los cualitativos. Para ello, se analizaron 36 documentos institucionales de las universidades seleccionadas, se aplicaron siete entrevistas estructuradas a ejecutivos institucionales y un cuestionario 269 miembros del profesorado vinculado a las universidades seleccionadas. Adicionalmente, se examinó el comportamiento de la producción científica de las universidades seleccionadas para el período 2001 – 2017. Como conclusión, se encontró que la gestión de la investigación en las universidades se caracteriza por un isomorfismo institucional que se explica desde la planeación estratégica centrada en la visibilidad y la internacionalización, lo que podría impactar negativamente en el reconocimiento de otras formas de producción de conocimiento. La incapacidad de contar con herramientas para la evaluación de resultados de investigación ha llevado a las universidades a adoptar métricas internacionales que olvidan los contextos locales de producción de conocimiento.


The research management in universities has not been a deep field studied in the Colombian context, so there is not enough evidence to analyze the characteristics of its intra-organizational factors and their possible effects on the scientific productivity. In this sense, this research aims to analyze the characteristics of research management in the twelve Colombian universities best positioned in international rankings, considering some conditions of quality and quantity of their scientific production. The method used was a concurrent mixed design giving higher priority to quantitative data than to qualitative ones. 36 institutional documents from the selected universities were analyzed, seven structured interviews were applied to institutional executives, and a questionnaire was applied to 269 members of the faculty linked to the selected universities. Additionally, the measurement of the scientific production of the selected universities for the period 2001 - 2017 was examined. As a conclusion, it was found that the research management in the universities is characterized by an institutional isomorphism that is explained from strategic planning focused on visibility and internationalization, which could negatively impact the recognition of other forms of knowledge production. The inability to have tools for the evaluation of research results has led universities to adopt international metrics that forget the local contexts of knowledge production.

Keywords

Ensenyament superior; Enseñanza superior; Higher education; Administració de la ciència i de la investigació; Administración de la ciencia y de la investigación; Science and research administration; Professors universitaris; Profesor universitario; Professor

Subjects

371 - Education and teaching organization and management

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

scn1de1.pdf

2.849Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)