Análisis jurídico-criminológico del uso de sustancias psicoactivas en los delitos sexuales: una perspectiva comparada

Autor/a

Panyella Carbó, Maria Neus

Director/a

Agustina, José Ramón

Martín-Fumadó, Carles

Data de defensa

2020-12-01

Pàgines

240 p.



Departament/Institut

Universitat Internacional de Catalunya. Departament de Ciències Jurídiques i Polítiques

Resum

En esta tesis doctoral se analiza la fenomenología de los delitos sexuales mediante sumisión química. Al haberse optado por la modalidad de tesis mediante compendio de publicaciones, se compone de cuatro artículos, los cuales analizan este fenómeno en los delitos sexuales abordando un estudio transversal de esta tipología delictiva desde la vertiente criminológica, jurídico-penal y de la prevención. En el primer artículo se lleva a cabo un análisis criminológico de la fenomenología de los delitos de abuso sexual cometidos mediante el uso de sustancias psicoactivas. Mediante un análisis descriptivo de una muestra de sentencias, como resultado de procedimientos penales seguidos en España entre 1999 y 2016, se examinan los diferentes factores ambientales de esta modalidad delictiva, modus operandi, características y perfil de agresor y víctima, así como las drogas más utilizadas. A partir del análisis de los factores más comunes encontrados y de la revisión de estudios previos, se proponen medidas para mejorar la prevención y detección de esta modalidad delictiva. El segundo artículo muestra los resultados de una revisión bibliográfica de la literatura existente sobre la prevención de los delitos sexuales mediante sumisión química. Se llevó a cabo una búsqueda en PubMed, en noviembre de 2019, donde se incluyeron aquellos artículos que contenían información relevante sobre esta tipología delictiva y las medidas de prevención con la finalidad de mejorar las estrategias para evitar o reducir la comisión de esta tipología delictiva y la victimización sexual. A partir de la revisión, se establecieron recomendaciones para la elaboración y contenido de protocolos y campañas de prevención. En el tercer artículo se analiza, en primer lugar, la configuración del tipo penal previsto en el artículo 181.2 del Código Penal español, desde el punto de vista doctrinal y jurisprudencial, enfatizando la interpretación que viene efectuando la jurisprudencia española en los distintos grupos de supuestos delictivos en que puede concurrir la sumisión química. En segundo lugar, se examinan algunos ejemplos especialmente significativos en Derecho Comparado, a fin de estudiar las diferencias existentes a la hora de tratar esta tipología delictiva. En concreto, se analizan las soluciones jurídicas (ya sea a nivel legislativo y jurisprudencial) en Italia, Francia, Reino Unido y Chile. Y todo ello se realiza con el objetivo de ahondar en las cuestiones dogmáticas que suscita el consentimiento sexual y, tras plantear una taxonomía de los delitos sexuales cometidos en ausencia de consentimiento, apuntar las oportunas mejoras en la legislación (de lege ferenda), o en la interpretación y aplicación de dicho precepto. Finalmente, el cuarto artículo presenta un análisis de la interpretación de la jurisprudencia española del consentimiento en los casos de abuso sexual en situaciones de vulnerabilidad química o víctimas privadas de sentido. La cuestión que debe resolver la jurisprudencia consiste en determinar a partir de qué momento el consentimiento adquiere eficacia, por provenir de una decisión libre, y qué ocurre cuando se produce una “auto-puesta en peligro” de la víctima cuando ésta previamente accede a un consumo voluntario de sustancias siendo consciente de sus efectos. La coherencia de cada uno de los artículos que componen la tesis doctoral se encuentra, pues, en que todo ellos forman parte de un trabajo de investigación bien definido y planificado, donde se analizan los delitos sexuales mediante sumisión química desde las tres perspectivas referidas: criminológica, jurídico-penal así como desde la vertiente de las estrategias de prevención.


En aquesta tesis doctoral s’analitza la fenomenologia dels delictes sexuals mitjançant submissió química. S’ha optat per la modalitat de tesis per compendi de publicacions, es composa de quatre articles, els quals s’analitzen aquest fenomen en els delictes sexuals realitzant un estudi transversal d’aquesta tipologia delictiva des de la vessant criminològica, jurídic-penal i de la prevenció. En el primer article es realitza un anàlisis criminològic de la fenomenologia dels delictes d’abús sexual comesos mitjançant l’ús de substàncies psicoactives. A través d’un anàlisi descriptiu d’una mostra de sentències, com a resultat de procediments penals seguits en Espanya entre 1999 i 2016, s’examinen els diferents factors ambientals d’aquesta modalitat delictiva, modus operandi, característiques i perfil d’agressor i víctima, així com les drogues més utilitzades. A partir de l’anàlisi dels factors més comuns trobats i de la revisió d’estudis previs, es proposen mesures per a millorar la prevenció i detecció d’aquesta modalitat delictiva. El segon article mostra els resultats d’una revisió bibliogràfica de la literatura existent sobre la prevenció dels delictes sexuals mitjançant submissió química. Es va dur a terme una cerca en PubMed, en novembre de 2019, on es van incloure aquells articles que contenien informació rellevant sobre aquesta tipologia delictiva i les mesures de prevenció amb la finalitat de millorar les estratègies per a evitar o reduir la comissió d’aquesta tipologia delictiva i la victimització sexual. A partir de la revisió, es van establir recomanacions per a l’elaboració i contingut de protocols i campanyes de prevenció. En el tercer article s’analitza, en primer lloc, la configuració del tipus penal previst en l’article 181.2 del Codi Penal espanyol, des del punt de vista doctrinal i jurisprudència, emfatitzant la interpretació que ve efectuant la jurisprudència espanyola en els diferents grups de supòsits delictius en que pot concórrer la submissió química. En segon lloc, s’examinen alguns exemples especialment significatius en Dret Comparat, a fi d’estudiar les diferencies existents a l’hora de tractar aquesta tipologia delictiva. En concret, s’analitzen les solucions jurídiques (a nivell legislatiu i jurisprudencial) en Itàlia, França, Regne Unit i Xile. I tot això es realitza amb l’objectiu d’aprofundir en les qüestions dogmàtiques que suscita el consentiment sexual i, després de plantejar una taxonomia dels delictes sexuals comesos en absència de consentiment, apuntar les oportunes millores en la legislació (de lege ferenda), o en la interpretació i aplicació d’aquest precepte. Finalment, el quart article presenta un anàlisis de la interpretació de la jurisprudència espanyola del consentiment en els casos d’abusos sexual en situacions de vulnerabilitat química o víctimes privades de sentit. La qüestió que ha de resoldre la jurisprudència consisteix en determinar a partir de quin moment el consentiment adquireix eficàcia, por prevenir d’una decisió lliure, i què passa quan es produeix una “auto-posada en perill” de la víctima quan aquesta prèviament accedeix a un consum voluntari de substàncies sent conscient dels seus efectes. La coherència de cada un dels articles que integren la tesis doctoral es troben, doncs, en que tots ells formen part d’un treball d’investigació ben definit i planificat, on s’analitzen els delictes sexuals mitjançant submissió química des de les tres vessants referides: criminològica, jurídic-penal així com des de la vessant de les estratègies de prevenció.

Paraules clau

Sumisión química; Vulnerabilidad química; DFSA; Chemical submission; Prevención; Prevention; Abuso sexual; Delitos sexuales facilitados mediante el uso de sustancias psicoactivas; Victimización sexual; Consentimiento sexual

Matèries

34 - Dret

Àrea de coneixement

Derecho

Documents

tesis Neus Panyella.pdf

1.792Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)