Journalism education in Ukraine according to journalists perceptions (2015-2018): a bridge too far?

Abstract

Actualment (2018), el periodisme a Ucraïna s’imparteix en cinquanta-vuit institucions d’educació superior (IsHE) i hi ha dues maneres de rebre l’educació periodística a Ucraïna fins ara: una formal i una no formal. Per una formació formal de periodisme, es pot entendre programes de batxillerat i / o màster en periodisme a les universitats, que són força absolutament regulades per l’estat d’Ucraïna o tenen certa autonomia. Amb una formació de periodisme no formal, ha entès diversos programes educatius periodístics generalment realitzats en un entorn no institucionalitzat i recolzats principalment per ONG estrangeres o mitjans de comunicació nacionals. L’educació formal del periodisme a Ucraïna és criticada per haver estat afectada pel vell model d’ensenyament basat en la teoria soviètica, en lloc de seguir les bones pràctiques acceptades internacionalment. El sistema d’ensenyament als estudiants als departaments de periodisme no ha canviat significativament des de la independència ucraïnesa el 1991 i molts periodistes ucraïnesos han entrat a la professió amb una formació en gran mesura insuficient. Com que l’educació del periodisme ucraïnès encara no està buscant maneres de trobar una visió nacional sobre com ensenyar a professionals dels mitjans de comunicació d’èxit (Sirinyok-Dolgaryova, 2016) i els empresaris dels mitjans de comunicació d’Ucraïna no estan satisfets amb el nivell i la qualitat de les habilitats rebudes pels graduats ucraïnesos dels departaments de periodisme. (Demchenko, 2018), es va haver de fer més investigacions per contribuir a la seva ‘millora. Per això, aquest estudi va voler respondre a les següents preguntes de recerca: RQ1: Quins són els principals trets d’una formació formal del periodisme a Ucraïna segons els periodistes ucraïnesos? RQ 2: Quines són les principals característiques d’una educació periodística no formal a Ucraïna segons els periodistes ucraïnesos? PQ 3: Quin tipus d’educació periodística a Ucraïna (formal o no formal) és més ben considerat pels periodistes ucraïnesos, i per què? En aquesta investigació, els periodistes eren el nostre grup objectiu per rebre informació i amb l’ajuda de les seves respostes per avaluar l’educació del periodisme ucraïnès. Segons els nostres motius, els periodistes són aquells jugadors del procés educatiu que poden descriure sincerament els resultats i les competències que reben després de graduar-se en departaments de periodisme o després de cursos educatius no formals i parlen dels seus avantatges i desavantatges. Les competències i coneixements que tenen els periodistes quan entren en un camp professional i el que els falta representaran els principals trets de l’educació periodística ucraïnesa. Les troballes es van basar en una anàlisi de 10 grups focals realitzats amb un total de 92 periodistes ucraïnesos (amb o sense titulacions de periodisme). Els resultats es van descriure d’acord amb l’anàlisi qualitativa. Aquesta tesi està dividida en set capítols.

Actualmente (2018), el periodismo en Ucrania se enseña en cincuenta y ocho instituciones de educación superior (IsHE) y hasta ahora hay dos formas de recibir educación periodística en Ucrania: una formal y una no formal. Por una educación formal en periodismo se entiende una licenciatura y / o programas de maestría en periodismo en las universidades, que están absolutamente regulados por el estado ucraniano o tienen cierta autonomía. Por educación periodística no formal, se entiende que se entienden varios programas educativos de periodismo que generalmente se llevan a cabo en un entorno no institucionalizado y apoyados principalmente por ONG extranjeras o medios de comunicación nacionales. La educación formal en periodismo en Ucrania es criticada por verse afectada por el antiguo modelo de enseñanza basado en la teoría soviética, en lugar de adherirse a las mejores prácticas aceptadas internacionalmente. El sistema de enseñanza de los estudiantes en los departamentos de periodismo no ha cambiado significativamente desde la independencia de Ucrania en 1991 y muchos periodistas ucranianos han ingresado a la profesión con una formación en gran medida inadecuada. Como la educación en periodismo ucraniana aún no está buscando formas de encontrar una visión nacional sobre cómo enseñar a los profesionales de los medios de comunicación exitosos (Sirinyok-Dolgaryova, 2016) y los empleadores de los medios de comunicación ucranianos no están satisfechos con el nivel y la calidad de las habilidades recibidas por los graduados ucranianos de los departamentos de periodismo. (Demchenko, 2018), era necesario realizar más investigaciones para contribuir a su ‘mejora’. Es por eso que este estudio buscó responder las siguientes preguntas de investigación: PI1: ¿Cuáles son las características principales de una educación formal en periodismo en Ucrania según los periodistas ucranianos? PI 2: ¿Cuáles son las principales características de una educación periodística no formal en Ucrania según los periodistas ucranianos? PI 3: ¿Qué tipo de educación periodística en Ucrania, formal o no formal, es mejor considerada por los periodistas ucranianos y por qué? En esta investigación, los periodistas fueron nuestro grupo objetivo para recibir información y, con la ayuda de sus respuestas, evaluar la educación periodística de Ucrania. En nuestra opinión, los periodistas son aquellos actores del proceso educativo que pueden describir con franqueza los resultados y las competencias que reciben después de graduarse de los departamentos de periodismo y / y después de los cursos educativos no formales y hablar sobre sus ventajas y desventajas. Las habilidades y los conocimientos que tienen los periodistas al ingresar a un campo profesional y lo que les falta representarán las principales características de la educación periodística de Ucrania. Los hallazgos se basaron en un análisis de 10 grupos focales realizados con un total de 92 periodistas ucranianos (con y sin título de periodismo). Los resultados se describieron de acuerdo con un análisis cualitativo. Esta tesis se divide en siete capítulos.

Currently (2018), journalism in Ukraine is taught in fifty-eight institutions of higher education (IsHE) and there are two ways to receive journalism education in Ukraine so far: a formal and a non-formal. By a formal journalism education bachelor and/or master programs in journalism in the universities, which are rather absolutely regulated by Ukrainian state or have some autonomy are understood. By a non-formal journalism education, it’ s understood various journalism educational programs usually conducted in a non-institutionalized environment and supported mostly by foreign NGOs or national mass media are meant. Formal journalism education in Ukraine is criticized for being affected by the old Soviet theory-based teaching model, rather than adhering to internationally accepted best practices. The system of teaching students at journalism departments has not changed significantly since Ukrainian independence in 1991 and many Ukrainian journalists have entered the profession with largely inadequate training. As Ukrainian journalism education yet to be looking for ways to find a national vision on how to teach successful media professionals (Sirinyok-Dolgaryova, 2016) and Ukrainian media employers are not satisfied with the level and quality of skills received by Ukrainian graduates of journalism departments (Demchenko, 2018), there was a need for further research to contribute to its’ improvement. That is why this study seeked to answer the following research questions: RQ1: What are the main features of a formal journalism education in Ukraine according to Ukrainian journalists? RQ 2: What are the main features of a non- formal journalism education in Ukraine according to Ukrainian journalists? RQ 3: What type of journalism education in Ukraine – a formal or a non-formal – is better regarded by Ukrainian journalists, and why? In this research journalists were our target group in order to receive information and with the help of their answers to evaluate Ukrainian journalism education. To our mind, journalists are those players of educational process who can frankly describe outcomes and competencies which they receive after graduation from journalism departments or/and after non-formal educational courses and speak about their advantages and disadvantages. What skills and knowledge journalists have when entering a professional field and what they lack will represent the main features of Ukrainian journalism education. The findings were based on an analysis of 10 focus groups conducted with a total of 92 Ukrainian journalists (both with and without journalism degrees). The results were described in accordance with qualitative analysis. This thesis consists of seven chapters.