Rompiendo silencios en la unidad de cuidados intensivos. Fenomenología de la comunicación con personas intubadas. Perspectivas de los usuarios, familiares y profesionales de infermería

Abstract

[spa] Introducción: Durante su estancia en la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI), el paciente crítico con vía aérea artificial y capacidad para interaccionar con el entorno sufre un deterioro de la comunicación oral. Las consecuencias negativas de esta situación afectan no solamente al usuario, sino también a sus familiares y a los profesionales de enfermería que cuidan de estas personas. Objetivo: Explorar las percepciones y vivencias que describen los pacientes críticos, profesionales de enfermería y familiares sobre el proceso comunicativo durante el periodo en que los pacientes se ven privados de la comunicación como consecuencia de la instauración de una vía aérea artificial. Método: estudio cualitativo fenomenológico, basado en el análisis de discurso de dos fuentes: (1) profesionales de enfermería de UCI que atienden a usuarios intubados y despiertos y 2) pacientes de UCI que sufrieron deterioro comunicativo mientras estaban intubados, entrevistados junto con un familiar. El estudio se desarrolló en tres hospitales públicos de Mallorca. Se realizaron entrevistas semiestructuradas a 9 usuarios/familiares y 11 profesionales, seleccionados progresivamente mediante muestreo intencional por miembros del equipo investigador que trabajaban en las unidades a estudio. El proceso de análisis de los datos, simultaneo a su recogida, incluyó la preparación de los datos, codificación, organización y reducción de códigos y categorías, búsqueda de relaciones y relativización de los hallazgos. Se garantizó el rigor metodológico mediante los criterios de Lincoln y Guba (credibilidad, transferibilidad, consistencia y neutralidad del investigador). Se obtuvo aprobación del Comité Ético de Investigación Clínica de Illes Balears y las comisiones de investigación de los centros implicados. Todos los participantes firmaron el consentimiento informado, y se garantizó su confidencialidad y anonimato. Resultados: De cada conjunto de informantes, se obtuvieron cuatro familias de significados: las consecuencias del fallo comunicativo, el contenido comunicativo de las interacciones paciente-interlocutor, las estrategias y los dispositivos usados habitualmente en los intercambios comunicativos con estos usuarios, y finalmente, los factores determinantes de la comunicación (facilitadores y barreras). Esta última familia es especialmente relevante al proporcionar un mapa de posibles áreas de intervención para la optimización del cuidado comunicativo. De cada familia se describen los temas constituyentes, así como las categorías, subcategorías y códigos asociados. Tanto los pacientes intubados como sus interlocutores construyen, en base a su experiencia, una conceptualización del fallo comunicativo durante la intubación, que lo define como un problema inevitable, inherente al tratamiento y de difícil abordaje Conclusiones: La identificación en este estudio de los condicionantes comunicativos desde las diferentes perspectivas de los participantes, permite delimitar posibles áreas de intervención futuras. La importante influencia que algunos de estos factores, como los relacionados con el enfoque de cuidados del profesional, demuestran tener sobre el proceso comunicativo, emerge a partir de un análisis más profundo de esos significados y de sus relaciones con otros determinantes, y señala nuevas vías de actuación que pueden generar cambios relevantes en las consecuencias del fallo comunicativo. Los hallazgos relacionados con las técnicas, dispositivos y contenidos habituales en las interacciones entre el paciente intubado y sus interlocutores en la práctica cotidiana también constituyen ingredientes para tener en cuenta en el planteamiento de una estrategia de cuidado comunicativo centrada en el paciente.

[cat] Introducció: Durant la seva estada a la Unitat de Cures Intensives (UCI), el pacient crític amb via aèria artificial i capacitat per interaccionar amb l'entorn pateix un deteriorament de la comunicació oral. Les conseqüències negatives d'aquesta situació afecten no només a l'usuari, sinó també als seus familiars i als professionals d'infermeria que tenen cura d'aquestes persones. Objectiu: Explorar les percepcions i vivències que descriuen els pacients crítics, professionals d'infermeria i familiars sobre el procés comunicatiu durant el període en què els pacients es veuen privats de la comunicació com a conseqüència de la instauració d'una via aèria artificial. Mètode: estudi qualitatiu fenomenològic, basat en l'anàlisi de discurs de dues fonts: (1) professionals d'infermeria d'UCI que atenen usuaris intubats i desperts i 2) pacients d'UCI que van patir deteriorament comunicatiu mentre estaven intubats, entrevistats juntament amb un familiar . L'estudi es va desenvolupar en tres hospitals públics de Mallorca. Es van realitzar entrevistes semiestructurades a 9 usuaris/familiars i 11 professionals, seleccionats progressivament mitjançant mostreig intencional per membres de l'equip investigador que treballaven en les unitats a estudi. El procés d'anàlisi de les dades, simultani a la seva recollida, va incloure la preparació de les dades, codificació, organització i reducció de codis i categories, recerca de relacions i relativització dels resultats. Es va garantir el rigor metodològic mitjançant els criteris de Lincoln i Guba (credibilitat, transferibilitat, consistència i neutralitat de l'investigador). Es va obtenir aprovació del Comitè Ètic d'Investigació Clínica de les Illes Balears i les comissions d'investigació dels centres implicats. Tots els participants van signar el consentiment informat, i es va garantir la seva confidencialitat i anonimat. Resultats: De cada conjunt d'informants, es van obtenir quatre famílies de significats: les conseqüències del fracàs comunicatiu, el contingut comunicatiu de les interaccions pacient-interlocutor, les estratègies i els dispositius usats habitualment en els intercanvis comunicatius amb aquests usuaris, i finalment, els factors determinants de la comunicació (facilitadors i barreres). Aquesta última família és especialment rellevant en proporcionar un mapa de possibles àrees d'intervenció per a l'optimització de l’atenció a la comunicació. De cada família es descriuen els temes constituents, així com les categories, subcategories i codis associats. Tant els pacients intubats com els seus interlocutors construeixen, en base a la seva experiència, una conceptualització del problema comunicatiu durant la intubació, que el defineix com a inevitable, inherent al tractament i de difícil abordatge Conclusions: La identificació en aquest estudi dels condicionants comunicatius des de les diferents perspectives dels participants, permet delimitar possibles àrees d'intervenció futures. La important influència que alguns d'aquests factors, com els relacionats amb l'enfocament de cures del professional, demostren tenir sobre el procés comunicatiu, emergeix a partir d'una anàlisi més profunda d'aquests significats i de les seves relacions amb altres determinants, i assenyala noves vies d'actuació que poden generar canvis rellevants en les conseqüències del fracàs comunicatiu. Les troballes relacionats amb les tècniques, dispositius i continguts habituals en les interaccions entre el pacient intubat i els seus interlocutors en la pràctica quotidiana també constitueixen ingredients per tenir en compte en el plantejament d'una estratègia de cura comunicatiu centrada en el pacient.

[eng] Introduction: During his stay in the Intensive Care Unit (ICU), the critical patient with artificial airway and capability to interact with the environment suffers a deterioration of oral communication. The negative consequences of this situation affect not only the patient but also their relatives and the nurses who take care of these people. Objective: To explore the perceptions and experiences described by critical patients, nursing professionals and family members, about communication during the period in which patients are speechless due to an artificial airway. Method: a phenomenological qualitative study, based on discourse analysis from two sources: (1) ICU nursing professionals who usually take care of intubated and awake patients and 2) ICU patients who suffered communicative impairment while they were intubated, interviewed together with a relative. The study was developed in three public hospitals in Mallorca. Semi-structured interviews were carried out with 9 patients/relatives and 11 professionals, selected progressively through intentional sampling by members of the research team working in the units under study. The data analysis process, simultaneous to its collection, included the preparation of the data, coding, organization and reduction of codes and categories, search of relationships and relativization of the findings. Methodological rigour was guaranteed through the Lincoln and Guba criteria (credibility, transferability, consistency and neutrality of the researcher). Approval was obtained from the Clinical Research Ethics Committee of the Balearic Islands and the research commissions of the centres involved. All the participants signed the informed consent, and their confidentiality and anonymity were guaranteed. Findings: From each set of informants, four dimensions of meanings were obtained: the consequences of the communicative failure, the communicative content of the patient-interlocutor interactions, the strategies and the devices commonly used in the communicative exchanges with these users, and finally, the determining factors of communication (facilitators and barriers). This last is especially relevant because provides a map of possible areas of intervention for the optimization of communicative care. The main themes are described, as well as the associated categories, subcategories and codes. Both the intubated patients and their interlocutors build, based on their experience, a conceptualization of communicative failure during intubation, and define it as an inevitable problem inherent to the treatment and with difficult approaching. Conclusions: The identification in this study of the communicative determinants from the different perspectives of the participants, allows defining possible areas of future intervention. The important influence that some of these factors, such as those related to the professional's care approach, have on the communicative process, emerges from a deeper analysis of those meanings and their relationships with other factors, pointing out new ways of action to generate relevant changes in the consequences of communicative failure. The findings related to the techniques, devices and habitual contents in the interactions between the intubated patient and his interlocutors in the daily practice, are also ingredients to consider for a patient-centred approach on communication care.