¿Es la capsulodesis la clave para evitar la extrusión meniscal después de un trasplante? Estudio clínico, radiológico y anatómico

Abstract

Aquesta tesi doctoral busca investigar si l'aplicació de la tècnica quirúrgica anomenada com "Capsulodesis" pot ser clau per evitar l'extrusió meniscal després d'un trasplantament meniscal lateral de genoll. A través d'un examen clínic, radiològic i anatòmic, cada un dels articles que composen aquesta tesi es va centrar en l'estudi d'un dels següents tres punts clau en el trasplantament meniscal al·logènic (TMA):

1. Comparar els resultats radiològics (en termes d'extrusió meniscal) i els resultats funcionals dels trasplantaments de loempelt de menisc lateral (TMA) realitzats mitjançant una tècnica de fixació òssia (barra òssia) o mitjançant una tècnica de fixació de teixits tous (túnels transóseos) després de realitzar prèviament una capsulodesis.

2. Comparar la quantitat d'extrusió meniscal després d'un TMA lateral realitzat amb una tècnica només de sutura, amb o sense capsulodesis associada, a més de comparar els resultats funcionals entre les dues tècniques.

3. Analitzar, quantificar i redefinir l'anatomia de les fixacions perifèriques de el cos de l'menisc lateral per comprendre millor com aquestes estructures podrien tenir un paper en la prevenció de l'extrusió meniscal i com podria aplicar-se a les tècniques quirúrgiques.

Esta tesis doctoral busca investigar si la aplicación de la técnica quirúrgica denominada como "Capsulodesis" puede ser clave para evitar la extrusión meniscal después de un trasplante meniscal lateral de rodilla. A través de un examen clínico, radiológico y anatómico, cada uno de los artículos que componen esta tesis se centró en el estudio de uno de los siguientes tres puntos clave en el trasplante meniscal alogénico (TMA):

1. Comparar los resultados radiológicos (en términos de extrusión meniscal) y los resultados funcionales de los trasplantes de aloinjerto de menisco lateral (TMA) realizados mediante una técnica de fijación ósea (barra ósea) o mediante una técnica de fijación de tejidos blandos (túneles transóseos) después de realizar previamente una capsulodesis.

2. Comparar la cantidad de extrusión meniscal después de un TMA lateral realizado con una técnica solamente de sutura, con o sin capsulodesis asociada, además de comparar los resultados funcionales entre ambas técnicas.

3. Analizar, cuantificar y redefinir la anatomía de las fijaciones periféricas del cuerpo del menisco lateral para comprender mejor cómo estas estructuras podrían desempeñar un papel en la prevención de la extrusión meniscal y cómo podría aplicarse a las técnicas quirúrgicas.

This doctoral thesis seeks to investigate whether the application of the surgical technique known as "Capsulodesis" can be key to avoiding meniscal extrusion after a lateral meniscal knee transplant. Through a clinical, radiological and anatomical examination, each of the articles that make up this thesis focused on the study of one of the following three key points in allogeneic meniscal transplantation (MAT):

1. Compare the radiological results (in terms of meniscal extrusion) and the functional results of lateral meniscus allograft transplantation (MAT) performed using a bone fixation technique (bone bar) or a soft tissue fixation technique (tunnels transosseous) after previously performing a capsulodesis.

2. Compare the amount of meniscal extrusion after a lateral MAT performed with a suture-only technique, with or without associated capsulodesis, in addition to comparing the functional results between both techniques.

3. Analyze, quantify, and redefine the anatomy of the peripheral attachments of the body of the lateral meniscus to better understand how these structures might play a role in preventing meniscal extrusion and how it could be applied to surgical techniques.