Relevancia de los ganglios centinela en territorios atípicos en el tratamiento del carcinoma escamoso de cavidad oral en fase T1-2N0

Abstract

Introducció: El tractament d'elecció del carcinoma escamós de cavitat oral en estadis inicials (T1-2N0) es basa en la resecció quirúrgica del tumor primari, acceptant-se tres opcions per al tractament del coll clínicament negatiu: l'observació clínica, el buidament ganglionar cervical i la biòpsia del gangli sentinella.

L'aplicació de la biòpsia del gangli sentinella en el territori cervicofacial es basa en l'elevada seqüencialització del flux limfàtic local, havent-se evidenciat a més patrons de drenatge específics per a cada localització tumoral.

No obstant això, els estudis prequirúrgics basats en la detecció de radiotraçador (gammagrafia planar o SPECT-CT) permeten evidenciar en ocasions l'existència de vies de drenatge limfàtic cap a territoris inesperats (més enllà dels nivells I a III o al coll contralateral per tumors de lateralitat ben definida). Si bé aquesta troballa no implica necessàriament la presència de dipòsits tumorals, les repercussions clíniques de la mateixa són desconegudes, dificultant així arribar a un consens per establir recomanacions a les guies de pràctica clínica.

Hipòtesi i Objectius: L'objectiu principal d'aquest estudi consisteix a avaluar la rellevància de l'anàlisi dels dipòsits de radiotraçador en territoris ganglionars inesperats (definits com aquells localitzats en territoris contralaterals per tumors de lateralitat ben definida o en nivells més enllà dels nivells I a III). S'estableix com a hipòtesi que l'anàlisi dels ganglis sentinella als territoris atípics està justificada per la potencial presència de dipòsits tumorals, contribuint a establir la major precisió diagnòstica de la biòpsia de gangli sentinella davant el buidament ganglionar electiu i el watchful waiting.

Material i Mètodes: Es descriuen i analitzen els resultats de les fases de validació i aplicació de la tècnica del gangli sentinella per al carcinoma escamós de cavitat en estadis inicials pel servei de Cirurgia Oral i Maxil•lofacial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (Barcelona) durant el període 2005-2013, realitzant un seguiment de la mostra fins a l’agost de 2019.

Resultats: Dels 75 pacients que van complir els criteris d'inclusió, 19 presentaven disseminació ganglionar cervical. Mitjançant una anàlisi basada en l'aplicació de diferents escenaris simulats sobre la cohort estudiada es va evidenciar una major capacitat diagnòstica del protocol del gangli sentinella amb anàlisi dels ganglis situats en territoris inesperats en comparació amb la biòpsia de gangli sentinella ometent aquests últims, un protocol estàndard de buidament ganglionar supraomohioideu o el watchful waitings. Una anàlisi detallada dels resultats desglossant els pacients malalts en tres categories (FN, VP- i VP +) resulta necessària per comparar de forma exhaustiva la precisió diagnòstica dels diferents abordatges acceptats per al tractament del coll N0.

Conclusions: La biòpsia del gangli sentinella amb anàlisi dels ganglis en territoris inesperats defineix amb major precisió que les seves alternatives l'extensió de la disseminació cervical, permetent ajustar l'abordatge terapèutic a l'extensió real de la malaltia.

Introducción: El tratamiento de elección del carcinoma escamoso de cavidad oral en estadios iniciales (T1-2N0) se basa en la resección quirúrgica del tumor primario, aceptándose tres opciones para el manejo del cuello clínicamente negativo: la observación clínica, el vaciamiento ganglionar cervical y la biopsia del ganglio centinela. La aplicación de la biopsia del ganglio centinela en el territorio cervicofacial se basa en la elevada secuencialización del flujo linfático local, habiéndose evidenciado además patrones de drenaje específicos para cada localización tumoral. No obstante, los estudios prequirúrgicos basados en la detección de radiotrazador (gammagrafía planar o SPECT-CT) permiten evidenciar en ocasiones la existencia de vías de drenaje linfático hacia territorios inesperados (más allá de los niveles I a III o en el cuello contralateral para tumores de lateralidad bien definida). Si bien dicho hallazgo no implica necesariamente la presencia de depósitos tumorales, las repercusiones clínicas del mismo son desconocidas, dificultando así alcanzar un consenso para establecer recomendaciones en las guías de práctica clínica. Hipótesis y Objetivos: El objetivo principal de este estudio consiste en evaluar la relevancia del análisis de los depósitos de trazador en territorios ganglionares inesperados (definidos como aquellos localizados en territorios contralaterales para tumores de lateralidad bien definida o en niveles más allá de los niveles I-III). Se establece como hipótesis que el análisis de los ganglios centinela en los territorios atípicos está justificado por la potencial presencia de depósitos tumorales, contribuyendo a establecer la mayor precisión diagnóstica de la biopsia del ganglio centinela frente al VGC electivo y el watchful waiting. Material y Métodos: Se describen y analizan los resultados de las fases de validación y aplicación de la técnica del ganglio centinela para el carcinoma escamoso de cavidad en estadios iniciales por el servicio de Cirugía Oral y Maxilofacial del Hospital Universitario Vall d'Hebron (Barcelona) durante el periodo 2005-2013, realizándose un seguimiento de la muestra hasta Agosto de 2019. Resultados: De los 75 pacientes que cumplieron los criterios de inclusión, 19 presentaban diseminación ganglionar cervical. Mediante un análisis basado en la aplicación de distintos escenarios simulados sobre la cohorte a estudio se evidenció una mayor capacidad diagnóstica del protocolo del ganglio centinela con análisis de los ganglios ubicados en territorios inesperados frente a la biopsia del ganglio centinela omitiendo estos últimos y frente a un protocolo estándar de vaciamiento ganglionar supraomohioideo o watchful waiting. Un análisis pormenorizado de los resultados desglosando los pacientes enfermos en tres categorías (FN, VP- y VP+) resulta necesario para comparar de forma exhaustiva la precisión diagnóstica de los distintos abordajes aceptados para el manejo del cuello N0. Conclusiones: La biopsia del ganglio centinela con análisis de los ganglios en territorios inesperados define con mayor precisión que sus alternativas la extensión de la diseminación cervical, permitiendo ajustar el abordaje terapéutico a la extensión real de la enfermedad.

Introduction: Early stage oral squamous cell carcinoma (T1-2N0 OSCC) is routinely treated by means of surgical resection of the primary tumor. Current guidelines accept three scenarios for the management of the clinically negative neck: watchful waiting, elective neck dissection or sentinel lymph node biopsy (SLNB). The use of SLNB in head and neck malignancies is based on the fact that the dissemination of metastatic cells to the regional lymph nodes occurs in a sequential fashion and that only a limited group of nodes are at high risk of harbouring metastatic cancer for each specific primary tumour. However, presurgical studies based on the detection of radiotracer (planar scintigraphy or SPECT-CT) sometimes reveal the existence of lymphatic drainage routes to unexpected territories (beyond levels I to III or in the contralateral neck for tumors without midline involvement). Although this finding does not necessarily imply the presence of tumor deposits, its clinical repercussions are unknown, thus making it difficult to reach a consensus to establish recommendations in clinical practice guidelines. Hypothesis and Objectives: The main objective of this study is to assess the relevance of the analysis of radiotracer deposits in unexpected nodal territories (defined as those located in the contralateral neck for tumors without midline involvement or beyond levels I to III). The working hypothesis is that the analysis of sentinel nodes in atypical territories is justified by the potential presence of tumor deposits and that it is vital to establish SLNB's diagnostic superiority compared to elective VGC and watchful waiting. Material and Methods: This study is based on the validation and application phases of the sentinel lymph node biopsy for squamous cavity carcinoma in early stages run by the Oral and Maxillofacial Surgery service at the Vall d'Hebron Hospital (Barcelona) during the period 2005-2013. Results: 19 of the 75 patients who met the inclusion criteria suffered from cervical lymph node dissemination. An analysis based on the application of different simulated scenarios showed a greater diagnostic accuracy when atypical sentinel nodes were analyzed compared to a standard supraomohyoid neck dissection, watchful waiting or a SLNB protocol omitting atypical nodes. A comprehensive analysis of the results, dividing ill patients into three categories is necessary to compare the diagnostic precision of the different approaches of the N0 neck for oral squamous cell carcinoma. Conclusions: Inclusion of atypical sentinel lymph nodes is key to define the extent of cervical dissemination with greater precision than other accepted approaches, allowing to precisely adjust the treatment to the real extent of the disease.