Die Verbrecher, de Ferdinand Bruckner: història i anàlisi comparada d'una recepció: Berlín (1928), París (1929), Barcelona (1931)

Abstract

Aquest treball estudia la recepció de la peça dramàtica Die Verbrecher de Ferdinand Bruckner a Berlín (1928), París (1929) i Barcelona (1931), de manera que constitueix principalment una anàlisi de recepció comparada d’aquesta obra. Però també pretèn rescatar de l’oblit un autor que va ser molt popular a finals de la República de Weimar. En primer lloc, es descriu el context teatral en què es va iniciar el teatre de Bruckner i les seves contribucions a la literatura o al teatre alemany i mundial, tot partint de la consideració de Peter Szondi (1956) que veia el seu ús del muntatge com una possible solució (entre d’altres de diferents autors de talla internacional) a la crisi que travessava el drama modern. Després, el cos del treball consisteix en una anàlisi de la recepció crítica de l’obra a partir d’articles de diaris i revistes publicats durant aquells anys en les tres ciutats. Per comparar-los, hem fet servir un mètode que Giuliano D’Amico (2014) va desenvolupar per estudiar la recepció d’Ibsen en el món.

This essay studies the reception of Ferdinand Bruckner’s Criminals (Die Verbrecher) in Berlin (1928), Paris (1929) and Barcelona (1931), so that it constitutes mainly a comparative analysis of the reception of this play. But it pretends also to save from oblivion an author who was very popular at the end of the Weimar Republic. First, we describe the theatrical context into which Bruckner’s theatre began and his contributions to german and world literature or theatre, starting from the consideration of Peter Szondi (1956) who believed that Bruckner’s use of montage was a possible solution (among others from different international authors) to the crisis of modern drama. The body of this essay consists of an analysis of the critical reception of this play ─from newspaper or magazine articles published during those years in the three cities─ which we have compared with a method that Giuliano D’Amico (2014) developed to study the reception of Ibsen in the world.