Gramática y escritura: hacia un vínculo consciente en las prácticas lingüísticas. Análisis del tratamiento gramatical en los dispositivos curriculares de Chile.

Abstract

En aquesta tesi s'analitza la relació entre la gramàtica i l'escriptura en el currículum educatiu de Xile. Concretament, l'estudi considera els Programes d'assignatura de Llengua i Literatura del primer tram de l'Educació mitjana, una selecció de llibres de text i els Estàndards orientadors per a les carreres de pedagogia, emanats el marc curricular vigent. La discussió teòrica presentada en aquesta investigació és concloent: l'ensenyament explícit i contextualitzada dels continguts gramaticals té un impacte positiu en el desenvolupament de la competència escrita.

D'acord amb aquesta perspectiva, l'anàlisi aplicada als dispositius curriculars demostra que, tot i que el currículum declara la importància de la reflexió metalingüística en el domini de l'escriptura, en efecte, la selecció i distribució dels directrius pedagògics (Objectius d'Aprenentatge , Indicadors d'Avaluació i Activitats suggerides), les discontinuïtats en la progressió d'habilitats i la superposició dels enfocaments lingüístics posicionen la gramàtica en un paper secundari i l'escriptura com una activitat reproductiva.

A més de l'anterior, s'aborda la manera en la qual futurs docents de Llengua representen l'ensenyament i l'exercitació de la gramàtica en l'Ensenyament Mig. Aquestes maneres d'interpretar els vincles de l'llenguatge permeten detectar les tensions que persisteixen en el model educatiu implementat a Xile i els desafiaments propis de la formació inicial docent com un espai propici per generar els canvis que demana l'aprenentatge escolar.

Finalment, s'intenta demostrar que, amb la incorporació a l'aula d'estratègies gramaticals contextualitzades, és possible generar pràctiques lingüístiques conscients, profundes i funcionals que contribueixin a la millora de l'autoregulació en el procés d'escriptura. Les estratègies analitzades constaten que hi ha aspectes de la llengua (en particular) i de la formació comunicativa (en general) que només poden ser explicats per mitjà de l'fonament que proveeix el contingut gramatical.

Amb tot l'anterior, aquesta tesi pretén ser una invitació a repensar la gramàtica en el currículum educatiu i a aprofitar el seu valor com a font de descobriment metalingüístic.

En esta tesis se analiza la relación entre la gramática y la escritura en el currículo educativo de Chile. Concretamente, el estudio considera los Programas de asignatura de Lengua y Literatura del primer tramo de la Educación media, una selección de libros de texto y los Estándares orientadores para las carreras de pedagogía, emanados del marco curricular vigente. La discusión teórica presentada en esta investigación es concluyente: la enseñanza explícita y contextualizada de los contenidos gramaticales tiene un impacto positivo en el desarrollo de la competencia escrita.

De acuerdo con esta perspectiva, el análisis aplicado a los dispositivos curriculares demuestra que, pese a que el currículo declara la importancia de la reflexión metalingüística en el dominio de la escritura, en efecto, la selección y distribución de los lineamientos pedagógicos (Objetivos de Aprendizaje, Indicadores de Evaluación y Actividades Sugeridas), las discontinuidades en la progresión de habilidades y la superposición de los enfoques lingüísticos posicionan la gramática en un rol secundario y la escritura como una actividad reproductiva.

Además de lo anterior, se aborda la manera en la que futuros docentes de Lengua representan la enseñanza y la ejercitación de la gramática en la Enseñanza Media. Estos modos de interpretar los vínculos del lenguaje permiten detectar las tensiones que persisten en el modelo educativo implementado en Chile y los desafíos propios de la formación inicial docente como un espacio propicio para generar los cambios que demanda el aprendizaje escolar.

Por último, se intenta demostrar que, con la incorporación en el aula de estrategias gramaticales contextualizadas, es posible generar prácticas lingüísticas conscientes, profundas y funcionales que contribuyan a la mejora de la autorregulación en el proceso de escritura. Las estrategias analizadas constatan que hay aspectos de la lengua (en particular) y de la formación comunicativa (en general) que solo pueden ser explicados por medio del fundamento que provee el contenido gramatical.

Con todo lo anterior, esta tesis pretende ser una invitación a repensar la gramática en el currículo educativo y a aprovechar su valor como fuente de descubrimiento metalingüístico.

This thesis analyses the relationship between grammar and writing in the educational curriculum in Chile. Specifically, the study contemplates the Language and Literature Subject Program of the first part of High School, a selection of textbooks and the orientation Standards for teaching careers, stated in the current curriculum framework. The theoretical conclusion presented in this investigation is conclusive: the explicit and contextualized teaching of grammatical contents has a positive impact on the written competence development.

According to this perspective, the analysis carried out on the curriculum devices, demonstrates that even though the curriculum states the importance of metalinguistic reflection on writing mastery, the selection and distribution of pedagogical guidelines (Learning Goals, Evaluation Indicators, and Suggested Activities), discontinuity on the abilities progression and linguistic approaches overlap, set grammar in a secondary role and writing as a reproductive activity.

In addition to the above, the methods used by future Language Teachers to represent teaching and grammar exercising in High School are addressed. These interpretation methods of language links, allow a detection of the existent strains in the educational model implemented in Chile, and the inherent challenges on the initial teaching training as a favorable space for generating the changes demanded by school learning.

Finally, it is attempted to prove that when contextualized grammatical strategies are incorporated in the classroom, it is possible to generate conscious, profound and functional linguistic strategies which contribute to a self-regulation improvement on the writing process. The analyzed strategies validate that there are language aspects (in particular) and communicative training (in general) that can only be explained through the foundations provided by the grammatical content.

In addition to the foregoing, this thesis seeks to be an invitation to reformulate grammar on the educational curriculum and to embrace its value as a metalinguistic discovery source.